Els bromistes del parlament català

.

Mentre el  parlament de Catalunya acabava de “blindar” els correbous, a classe d’Història de la Filosofia amb alumnes de 2n de bat, Sòcrates ens il·luminava dient-nos que aquells que ens volen fer empassar contradiccions són uns bromistes; i que també són insolents i temeraris.

Plató, en Apologia de Sòcrates, recrea el judici i condemna a mort de Sòcrates; reprodueix el suposat diàleg entre Meletos, honorable i patriota, i Sòcrates. Això és el que respon Sòcrates a les paraules de denúncia d’aquest Meletos:

…..

“A mi em sembla, atenesos, que aquest home (Meletos) és un insolent i un temerari, que per pura insolència i temeritat i com un cop de jove ha formulat aquesta acusació. Hom diria que vol posar un enigma per tal de provar-nos! «A veure si el savi Sòcrates s’adonarà que jo faig broma i em contradic, o bé enganyaré a ell i als altres que ens escolten.» Car a mi em sembla que en la seva acu­sació es contradiu talment com si digués: «Sòcrates és culpable de no creure en els déus, però creu en els déus.» I això no és res més que estar de broma.” PLATÓ, Apologia, 27a.

“Sòcrates creu en els déus i Sòcrates no creu en els déus”,  a aquesta contradicció mena l’argumentació de Meletos. Una altra contradicció: “És punible maltractar els toros i no és punible maltractar els toros” (28 de juliol de 2010 i 22 de setembre de 2010, respectivament). Aclariments: no s’ha de maltractar o torturar tant fins el punt de provocar la mort física, només fins al punt de provocar un trastorn psíquic.

Una democràcia en la que els seus parlamentaris poden permetre’s el luxe de cometre impunement contradiccions d’aquesta mena és una democràcia malalta: cal una cura, una reformulació de la democràcia. Sembla que un país hauria d’excloure de les seves més elevades institucions aquelles persones que desconeixen els principis bàsics de la lògica. Prenc en molta consideració les paraules de Wittgenstein segons les quals la lògica i l’ètica són fonamentalment el mateix, no són res més que el deure envers un mateix: si cau la lògica, cau l’ètica.

A força dels nostres polítics sembla que no els interessi que els ciutadans anem forts en lògica. Lamento que en la vigent reforma educativa (de moment ja van tres cursos) els estudiants de batxillerat ja no han d’estudiar res de lògica. Ara s’ha desconsiderat la necessitat de saber, per exemple, què és i com és una argumentació per reducció a l’absurd. Potser es pretén que, així debilitats i amb menys defenses intel·lectuals, quan els bromistes ens vulguin fer empassar contradiccions o incoherències (com prometre una cosa i fer-ne una altra), ja no ens n’adonarem?