Petra i Wadi Rum. Jordània (agost-set. 2012 – 5/5)

13 Setembre 2012
.

Fascinants són els colors i les aigües de les roques calcàries de Petra, però igualment ho són els ulls de moltes de les persones que poblen aquesta terra: la natura ha excel·lit en els colors de les pedres i en els ulls dels beduins i beduïnes.

A uns 150 km al nord d’Àqaba, ja al Regne Haiximita de Jordània, es troba la ciutat rosada de Petra. Si bé els nabateus no foren els primers pobladors de la zona, ells foren els qui tallaren, excavaren o esculpiren les roques creant necròpolis i altres construccions entre el segle II aC i el I dC. L’any 106, esdevingué província romana. Després dels croats, la zona quedà oblidada fins que fou redescoberta al segle XIX.

El Siq és un accés protector, una profunda esquerda de 900 metres de llarg formada per les aigües de Wadi Rum, que mena a l’edifici del Tresor de Petra, construcció tallada a la roca i que apareix, de sobte, al final del Siq.

Incrustat a la roca viva, el Tresor, del segle I abans de Crist, deixa corpès al visitant. Només el gran nombre de nens i de més crescuts fent les seves ofertes de braçalets i altres objectes, et tornen a la realitat.

Avançant pel Wadi Musa (barranc de Moisès), es passa davant de diferents càmeres funeràries arribant al Teatre, primer nabateu i posteriorment romà. Seguint, es voregen les Tombes Reials, també esculpides a la roca. I més endavant, en una esplanada, l’antiga ciutat de Petra, destacant els jaciments dels seus mercats. Recordem que Petra era un punt clau en les rutes comercials cap Orient. I, superant uns mil dos-cents esglaons, s’accedeix al Monestir, in temple nabateu que possiblement fou utilitzat posteriorment com església.

Deixant Petra i anant cap al sud, en direcció Àqaba, es troba el desert de Wadi Rum. Com illes en un mar de sorra, així els pinacles de roca que s’aixequen, prenent diverses formes, en el desert de Wadi Rum. Amb cotxes tot-terreny ens endinsem en el captivador desert. Encara avui la regió és habitada per tribus beduïnes seminòmades.

I més al sud, tocant al mar Roig i única sortida al mar de Jordània, la ciutat d’Àqaba i el seu actiu port. Anant cap al sud, a la dreta Israel i a l’esquerra, Aràbia Saudita.

Petra. Anant cap al Sig, camí de l’antiga Petra: tomba dels obeliscs

Petra. Avançant pel Siq que porta al Tresor

Petra, aigües naturals al Siq

Petra, camell recorrent el Siq

Petra. Des del Siq s’entreveu el Tresor

Petra. El Tresor

Petra. Tholos del Tresor, amb la deesa ? El-Uzza, de la fertilitat

Petra. Cambres funeràries

Petra. El Teatre

Petra. Venent pedres ! a Wadi Musa

Petra. Aigües en l’interior de les cambres

Petra. Jordània. Wadi Musa

Petra. Tombes Reials

Petra. La ciutat antiga amb el mercat

Petra. Des del camí cap al Monestir, les Tombes Reials. Als fons a dalt, l’actual poble de Petra

Petra. El Monestir, havent pujat 1200 esglaons

Petra. El Tresor, per la tarda; amb la llum, els colors canvien

Jordània. Beduïns al desert; anant de Petra a Wadi Rum

Jordània. Wadi Rum amb tot-terrenys

Jordània. Wadi Rum, com un mar de sorra amb illes

Jordània. Wadi Rum, un beduí?

Jordània. Wadi Rum i camells

Jordània. Wadi Rum, una jaima

Jordània. Àqaba i el mar Roig


Betlem i Masada. Israel (agost 2012 – 4/5)

13 Setembre 2012
.

A uns deu km al sud de Jerusalem, quasi amb continuïtat, es troba Betlem (=casa del pa, en hebreu; =casa de la carn, en àrab). Aquí hi naixé el rei David i, mil anys després, Jesús de Natzaret. És una ciutat àrab, molts d’ells àrabs cristians, dins dels Territoris Palestins; des del 1994 està sota dependència de la Autoritat Nacional Palestina; entrar-hi i sortir-ne requereix passar controls. Un alt i extens mur tanca aquests territoris, ben visible des de diferents llocs.

La Basílica de la Nativitat és la més antiga i més ben conservada de Palestina; ja el 325, l’emperador Constantí ordenà edificar una església damunt de la cova. Actualment la cova es troba en la cripta sota l’altar major on una estrella indica el lloc del naixement de Jesús. L’accés a la Basílica és fa per la Porta de la Humilitat. A poca distància de Betlem es pot visitar el Camp dels Pastors, lloc on vetllaven els pastors i els fou anunciat el naixement de Jesús.

Al límits entre el desert de Judea i el desert del Nègueb, a prop del mar Mort, es troba la fortalesa de Masada. Des de la fortalesa, dalt d’un altiplà, fascina la immensitat del desert i el mar Mort. El desert del Nègueb representa més del 60% de la tota la superfície d’Israel; és admirable l’esforç dels israelians per portar aigua i donar vida al desert: així, creant-hi nous kibbuts.

Fou Herodes el Gran qui ordenà refer aquesta fortalesa, amb luxosos palaus en el seu moment. Quan els romans destruïren el Temple de Jerusalem i esclafaren els jueus rebels, Masada esdevingué el darrer reducte. La X legió romana, la d’Hispània, assetjà la fortalesa; malgrat la resistència, fou fàcil pels romans conquerir l’altiplà: any 73. Tots els rebels preferiren el suïcidi a l’esclavitud. Els romans destruïren la fortalesa. Avui és un jaciment carregat de simbologia pel israelians.

Anant cap a Betlem, amb el perfil del mur

Betlem. Mesquita d’Omar i Església

Betlem. La cova del naixement

Sant Jordi i el drac, una imatge costant a Betlem

Pels carrers de Betlem

Betlem. El mur separant els Territoris Palestins

Altiplà de Masada

Desert des de Masada

El mar Mort des de l’altiplà de Masada

Jaciment de Masada

Palau septentrional de Masada

Detall del Palau Occidental de Masada: frescos

Restes de les luxoses termes que es feu construir Herodes i que mai utilitzà

Accés dels romans a Masada i lloc del campament romà

Dàtils en el desert del Nègueb


Jerusalem. Israel (agost 2012 – 3/5)

12 Setembre 2012
.

Persones de les tres religions monoteistespoblen carrers, cases i espais religiosos de Jerusalem. Jueus amb vestit i barret negre ortodoxa i jueus només amb la kipà; cristians catòlics, ortodoxes, armenis i coptes; musulmans amb gel·labes o sense. Seguir els cants o pregàries de persones d’aquestes diferents creences esdevé una commovedora vivència

La ciutat antiga de Jerusalem, tota ella completament emmurallada, integra un barri musulmà, a la part nord i s’hi pot entrar per la porta de Damasc; també la Via Dolorosa i l’Esplanada de les Mesquites es troben en aquest sector. Integra un barri cristià, a la part oest, amb la emblemàtica Basílica del Sant Sepulcre. Un barri armeni, més cap al sud, amb la fortalesa Ciutadella i Torre de David. I un barri jueuen el que destaca la plaça del Mur Occidental o de les Lamentacions.

Aquesta antiga ciutat custodia les tres pedres símbolsde les tres religions monoteistes: el Mur occidental o de les Lamentacions per als jueus, la llosa del sepulcre de Jesús per als cristians i la pedra de Mahoma per als musulmans.

Llocs també emblemàtics pel cristianisme es troben fora muralla. Així la Muntanya de les Oliveres i el Mont Sió, ocupant respectivament l’est i el sud de la ciutat antiga. Òbviament, la Jerusalem moderna s’ha estès moltíssim, especialment al nord-oest de la ciutat antiga. La muralla d’aquesta ciutat, tantes vegades ocupada, ha anat canviant de traçat; així el Gòlgota (= calavera), que en temps de Jesús es trobava fora muralla, avui es troba dins, a l’església del Sant Sepulcre.

Anant cap a la muntanya de les Oliveres, fora muralla i a sol ixent, trobem la mesquita octogonal de l’Ascensió, venerada per musulmans i cristians: a l’interior, la darrera empremta de Jesús a la terra. També l’església del Pater Noster construïda damunt la cova on es suposa que Jesús ensenyà el Pater Noster, pregària que es mostra en arameu i en altres nobles llengües com ara en català. És típica la fotografia de Jerusalem des de l’interior de l’església Dominus Flevit, que commemora el plor de Jesús sobre la ciutat just abans del seu empresonament. La muntanya ofereix extraordinàries  panoràmiques. En l’Hort de Getsemaní (=premsa d’oli) s’hi conserven oliveres amb soques bimil·lenàries, i en aquest hort, la Basílica de l’Agonia o de Getsemaní, on unes pedres recorden el lloc on Jesús pregà al Pare abans de la Passió. Baixant, superant forts desnivells, al peu de la muntanya de les Oliveres i deixant a l’esquerra cementiris jueus, arribem a l’església de la Tomba de Maria: una llarga escala de l’època croada ens permet baixar al seu interior on sacerdots armenis canten les seves pregàries.

En el barri musulmà de la ciutat antiga destaca a l’esplanada de les mesquites. Força controls dificulten l’accés; entrar dins a la mesquita de la Roca, a la mesquita El-Aqsa o a la de la Cadena, només és permès als musulmans. La Via Dolorosa travessa aquest barri d’est a oest; aquest camí de la Creu acaba a la Basílica del Sant Sepulcre, ja en el barri cristià. A l’angle nord-oest de l’esplanada es troba la Torre Antònia; en temps bíblics, aquesta era l’esplanada del Temple (Temple jueu que els romans van enderrocar l’any 70) i a la Torre s’hi allotjava la força militar romana que controlava els moviments del poble jueu en moments delicats com ara la Pasqua; en les lloses s’hi troben jocs d’entreteniment dels soldats.

El Mur de les Lamentacions o Mur Occidental és el que resta de l’antic Temple jueu; els blocs blancs de pedra del Mur formen part de l’estructura de contenció de l’esplanada. És la part més emblemàtica i impactant del barri jueu, ben proper al barri musulmà. Visitem el Mur de nit on sentim cant de jueus ortodoxes; de tarda, on militars fan una celebració; i de matí, dia que molts nens celebren el seu Bar Mitzvà.

En el barri cristià es troba el lloc més venerable i fita final d’una peregrinació a Terra Santa: la Basílica del Sant Sepulcre damunt del que fou el Gòlgota o Calvari, amb el punt on fou clavada la creu, la pedra de la unció i el sepulcreexcavat a la pedra calcària.

Fora muralla i a tocar del barri armeni, just al Mont Sió, es troba la Basílica de la Dormició de Maria, lloc on segons la tradició morí Maria. Ben a prop la tomba del Rei David, molt venerada pels jueus; el Cenacle o sala del Sant Sopar, construcció dels croats commemorant el lloc on Jesús celebrà la Pasqua i l’església de sant Pere in Gallicantuon es rememora les negacions de Pere abans de cantar el gall.

El Museu de l’Holocaust, Yad Vashem (=Un monument i un nom), evoca, a partir de testimonis i objectes personals, dels sofriments de les víctimes.

Jerusalem. Menorà davant del Knesset (Parlament)

Jerusalem. Porta de Damasc a l’entrada del barri musulmà

Jerusalem. El Mur Occidental o de les Lamentacions: cants religiosos nocturns

Jerusalem: fora muralla. Mesquita de l’Ascensió: aquí la darrera empremta de Jesús. Un raig de llum

Jerusalem: fora muralla. Església del Pater Noster: el Pare Nostre en arameu (la llengua de Jesús) i hebreu; també en català

Jerusalem. Des de la Muntanya de les Oliveres: cementiri jueu, muralla i esplanada de les mesquites

Jerusalem: fora muralla. Des de l’església Dominus Flevit, mesquita de la Roca

Jerusalem. Torre de David, una fortalesa dins les muralles al barri armeni

Jerusalem. Esplanada de les mesquites: mesquita d’ El-Aqsa

Jerusalem. Esplanada de les mesquites: mesquita de la Roca

Jerusalem. Detall mesquita de la Roca

Jerusalem. Esplanada de les mesquites

Jerusalem. Carrer barri musulmà

Jerusalem. Carrer barri musulmà

Jerusalem. Mur Occidental; sector homes i sector dones

Jerusalem. Mur Occidental o de les Lamentacions i esplanada de les mesquites amb El-Aqsa

Jerusalem. Portant la Torà el dia Bar Mitzvà, al Mur

Jerusalem. Carrer barri jueu

Jerusalem. Església Dormició de Maria

Jerusalem. Entrada a Basílica del Sant Sepulcre

Jerusalem. Basílica del Sant Sepulcre: el Sepulcre

Jerusalem: primer pla, sinagoga; segon, mesquita; al fons església

Jerusalem. Museu de l’Holocaust


Del mar de Galilea al mar Mort. Israel (agost’12 – 2/5)

7 Setembre 2012
.

Del mar de Galilea reneix el riu Jordà i desemboca al mar Mort; reneix perquè les seves fonts estan a la banda nord del mateix mar de Galilea. El riu segueix un sinuós recorregut cap al sud, separant països: a l’esquerra Jordània amb Transjordània i a la dreta Israel amb Cisjordània. Encara tocant al mar de Galilea, a la seva punta sud i ben a prop de Jordània, Israel i Jordània signaren un tractat de pau el 1994.

Al punt de sortida del riu Jordà del mar de Galilea, visitem un kibbuts. Els kibbuts són comunitats col·lectivistes, autosuficients i igualitàries; inicialment es centraven només en la colonització de terres ermes amb eines eficients, avui assumeixen també activitats agroindustrials. Els que es constitueixen avui s’estableixen al sud del país, en el desert del Nègueb.  El 4% de la població d’Israel viu en aquestes comunitats i hi ha kibbuts de diverses ideologies. En anteriors conflictes bèl·lics han mantingut un rellevant paper defensiu. Hom pot integrar-se en un kibbuts i sortir-ne quan convingui.

Anant cap al sud, es deixa Galilea, es passa per Samaria i s’entra a Judea. En desert de Judea, excepte a les ribes del Jordà, es veu constantment instal·lacions d’aigua per guanyar terreny al desert. Abans d’arribar al mar Mort, es troba Bethabara, el lloc del Jordà on es suposa que Jesús fou batejat per Joan Baptista. Pel voltants, nombrosos camps encara minats d’anteriors guerres.

El mar Mort, el lloc més baix de la terra, està a 392 metres sota el nivell de la Mediterrània amb una llargària de 230 km. Amb un grau de salinitat del 26%, s’hi flota fàcilment i no hi ha cap mena de vida. Al més d’agost i a Kalia, les aigües de les seves costes eren molt calentes.

A un km de la riba occidental del mar Mort i a ple desert, Qumram (Qumeran). Les ruïnes d’un centre religiós jueu, probablement esseni, i les coves on es van trobar els reconeguts manuscrits del mar Mort o de Qumram: fragments de pergamins amb textos bíblics, que es conserven en el Museo d’Israel, a Jerusalem.

El riu Jordà reiniciant el seu curs des del mar de Galilea

Kibbuts Degania, al sud del mar i costat del riu Jordà

Kibbuts Degania, l’escola

Desert de Judea i ribes del riu Jordà

Desert de Judea i ribes del riu Jordà

Cisjordània amb camps de mines i al fons Transjordània, separades pel riu Jordà

El riu Jordà a Bethabara, poc abans de desembocar al mar Mort

Kalia (Qalya). Quasi surant a les aigües del mar Mort

Qumram. El jaciment arqueològic i les coves

En aquestes coves de Qumram es van trobar els manuscrits i altres objectes

Des de Qumram, el mar Mort i Jordània. Pel mig del mar, la frontera

El monestir de sant Jordi al desert de la Judea

Desert de Judea. Un burro beduí a ple sol

Desert de Judea

Jerusalem des del mirador del Mont Scopus


Galilea. Israel (agost 2012 – 1/5)

6 Setembre 2012
.

Un grup de 42 persones, de Girona, Figueres i altres llocs, persones de sensibilitats diferents, hem realitzat un viatge o peregrinació per Terra Santa, per Israel i Jordània. Comencem pel nord d’Israel, Galilea, instal·lant-nos a Tibiríades (1r post). Seguim el riu Jordà fins el mar Mort i arribant a Jerusalem (2n post). Ens imbuïm de l’esperit de Jerusalem: jueus, cristians i musulmans (3r post). En direcció sud, Betlem; després Masada i la punta d’Israel que toca el mar Roig (4t post). Finalment, Jordània, visitant Petra i el desert de Wadi Rum (5è post).

.

Tiberíades, a la costa oest del mar de Galilea (Yam Kinneret), fou fundada per Herodes el Gran, l’any -20, en honor a l’emperador romà Tiberi. Herodes, no apreciat pel poble jueu que el veia com un traïdor, cercà sempre mantenir bones relacions amb els ocupants romans.

Galilea (la regió nord d’Israel) és el lloc de la infància i la vida pública de Jesús de Natzaret. Natzaret, Canà i Séforis formaven un típic triangle de pobles diferents que es completaven, mútuament en la seva activitat econòmica; en aquest triangle, Natzaret era el més pobre i on hi vivien els homes d’ofici, així Josep. Tocant el mar de Galilea, més al nord, s’hi troba Tabgha (del grec Heptapegon, = set fonts) escenari del relat evangèlic de la multiplicació de pans i peixos. Seguint cap al nord i vorejant el mar de Galilea, s’arriba a la muntanya on Jesús proclamà les Benaurances i, continuant, la ciutat de Cafarnaüm, amb la casa de Simó Pere i per on passava la Via Maris o la gran ruta de les caravanes. Al nord, Safed (Zefat), centre rabínic del segle XVI. A l’extrem oest, tocant a la Mediterrània, Haifa i el Mont Carmel (= jardí d’arbres). I el Mont Tabor, al peu del qual hi ha dos poblacions de beduins.

El mar de Galilea, anomenat també el llac de Genesaret o de Tiberíades, té al nord, a uns 30 km la frontera amb el Líban; a l’oest, a uns 15 km, Síria; i al sud-oest, a uns 5 km, Jordània. Està situat a uns 210 metres sota el nivell del mar; la llargada màxima és de 21 km i l’amplada de 12. Navegar-hi amb la senyera és un somni!

Natzaret està habitada per jueus en la part alta; a la part baixa i més antiga, per àrabs, la meitat dels quals són de religió cristiana i la resta musulmans. Sobresurt la Basílica de l’Anunciació, el santuari cristià més gran de l’Orient Mitjà. Com passa sovint per aquestes terres bíbliques, les edificacions religioses es sobreposen, mostrant un viatge en el temps: un primer nivell original o que es suposa que ho és, un segon nivell bizantí (segle V ), un tercer nivell obra dels croats (segle XII) i un quart nivell més recent. I ben a prop, Canà, poble àrab on Jesús transformà l’aigua en vi.

A Safed (Zefat), a partir del 1492, hi arribaren sefardites expulsats de Sefarad pels Reis Catòlics. Una encantadora població on es desenvolupà, per part de sefardites la tradició mística jueva o Càbala. Hi abunden, a més religiosos jueus, artesans i artistes. A la sinagoga memorial del Rabbi Jossef Caro hi presideix una Torà provinent de Toledo.

Volant cap a l’aeroport Ben Gurion de Tel Aviv

Arribant al Mar de Galilea, al fons els Alts del Golàn

Haifa. Mont Carmel, detall del jardí

Haifa, port, ciutat i temple de Bahai

Natzaret, Basílica de l’Anunciació des del mirador del barranc

Mostassa, al fons Natzaret

Natzaret, nivell original: vivenda excavada a la roca viva amb banc exterior

Natzaret, més d’una tercera part de la població és musulmana

Tiberiades, al mar de Galilea, espectacle de llum, aigua i so recreant la història d’Israel

Navegant pel mar de Galilea i hissant la senyera. Un somni! Al nord, el Líban; al nord-est, Síria; a l’est, Jordània

Prop de Cafarnaüm. Església amb cúpula octogonal a la Muntanya de les vuit Benaurances

Safed, artistes, artesans i estudiosos de la Torà

Safed, la Torà de Toledo a la Sinagoga Yossef Caro. Els Reis Catòlics expulsaren els jueus de Sefarad

Sinagoga de Cafarnaüm on Jesús hi ensenyà el seu missatge

Mar de Galilea al fons. Aquí es signà el tractat de pau entre Israel i Jordània l’octubre de 1994