Empòrion: els comerciants, Asclepi i Ifigènia

.

Primer la vessant científica i, segon, la vessant poètica. Així ha estat organitzada la sessió inaugural Empòrion i la presència grega a Ibèria del cicle de conferències Catalunya-Grècia, cicle coordinat per Eusebi Ayensa. Xavier Aquilué, responsable científic del Centre Iberia Graeca, es feu càrrec de la vessant científica; Carme Calloll, actriu i professora a l’Institut del Teatre, es feu càrrec de la vessant poètica tot recitant textos literaris sobre Empúries. Dia: dimarts, 20 de setembre de 2011; lloc: CaixaForum, Girona.

Quan unes persones, a la Jònia (costa oest de l’actual Turquia) iniciaren al segle sisè abans de Crist el que anomenem Filosofia (eren els presocràtics), unes altres persones veïnes, uns comerciants de Focea, emprenien un llarg viatge cap a l’oest i, tot passant per Massàlia (l’actual Marsella), s’establiren en terres empordaneses i fundaren Empòrion, tot mercadejant amb els indígenes.

A grans trets, les dades arqueològiques permeten diferenciar tres èpoques a Empòrion: la fundacional iniciada als voltants de -550; l’hel·lenística, segles –II i –I; i la romana. Les excavacions iniciades el 1908 han posat al descobert (viatjant en el temps com passa en totes les excavacions): l’Empòrion romana, l’Empòrion hel·lenística, i una petita part de l’Empòrion fundacional; aquesta es troba, precisament al subsòl de les ruïnes de l’Empòrion hel·lenística.  Excavacions fetes sota la Stoa hel·lenística permeten veure carrers i cases de la l’Empòrion del fundadors. Per tant, Empòrion, l’enclavament grec pràcticament únic d’Ibèria, ens reserva sorpreses.

Les dades arqueològiques permeten afirmar que aquests comerciants grecs sintonitzaren amb els indígenes (com si no haurien pogut comerciar!), i amb el temps, aquests indígenes (els indiketes) assumiren la cultura grega. Així, per Empúries ens arribaren l’escriptura, la moneda, la música,… I per Empúries entraren també els romans a la península ibèrica: primer els comerciants romans, després, els militars; i gràcies a aquesta funció d’entrada, l’Empòrion hel·lenística gaudí d’independència fins a l’època d’August.

A l’Empòrion hel·lenística pertany l’escultura d’Asclepi, déu de la medicina i que els romans anomenaven Escupali; l’escultura fou trobada als 1909, ben als inicis de les excavacions. No hi ha unanimitat en considerar que l’escultura representa Asclepi; hi ha raons per considerar que representa Serapis, divinitat alexandrina.

També pertany a l’Empòrion hel·lenística el mosaic que representa el sacrifici d’Ifigènia. Qui era Ifigènia i per què fou sacrificada? Ifigènia, era la filla gran del rei micènic Agamèmnon; aquest, impotent, veia que la manca de vent impossibilitava que els seus vaixells iniciessin la navegació cap a Troia; així setmanes i mesos. L’endeví Calcas declara que els grecs només es podran obrir camí a la mar i destruir Ilion si aplaquen la còlera d’Àrtemis amb el sacrifici d’Ifigènia. Agamèmnon, que n’havia matat un cérvol, no vol immolar la seva filla, però l’afany de glòria pot més que l’amor paternal i accepta el sacrifici exigit.

Sacrifici d'Ifigènia. Empúries

Sacrifici d’Ifigènia. Empúries

Web del Centre Iberia Graecahttp://www.iberiagraeca.org/

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: