Plató i Aristòtil: no tan oposats

.
Del cicle de cinc conferències titulat Paraula, pensament i política en el món clàssic, coordinat pel professor Joan Manuel del Pozo i que s’està realitzant a CaixaForum de Girona (del 2 al 30 de novembre de 2011), la segona (9 de novembre) ha estat una suggeridora exposició d’aspectes del pensament de Plató per part del professor Jaume Casals; la tercera (16 de novembre), una apassionada exposició d’aspectes del pensament d’Aristòtil per part del professor Víctor Gómez-Pin.

Les dues conferències han mostrat, des del meu punt de vista, que els dos pensadors no són tan oposats com és costum presentar en manuals i altres fonts d’informació. L’apropament entre els dos s’ha mostrat, precisament, en un aspecte bàsic: la significació del món de les idees de Plató i la significació del que vol dir per Aristòtil conceptualització, intel·ligibilitat o comprendre mitjançant idees. Escola d'Atenes: Plató i Aristòtil

Jaume Casals interpretà la teoria platònica de les idees més a la llum dels textos homèrics (el context cultural imperant en el moment històric) que no pas a la llum del pitagorisme o orfisme, o podríem dir, no a la llum de la visió cristiana o neoplatònica. D’aquesta manera, el món de les idees deixa de tenir pes metafísic i queda reduït a una funció lògica o lingüística amb l’objectiu d’entendre, mitjançant les formes (o idees), el món quotidià. Com si per tenir coneixement del món sensible fos necessari suposar uns elements comuns o formes entre objectes, sense que aquestes formes tinguin una realitat per si mateixes (com sovint es solen interpretar els textos platònics).

Víctor Gómez-Pin, en la seva sessió, insistí en l’Aristòtil científic (física) i en l’Aristòtil filòsof (metafísica), considerant que el segon és insostenible sense el primer. Analitzà la coneguda i bella frase amb la que s’inicia la Metafísica d’Aristòtil: Tots els humans, per naturaleza, tendeixen a saber. Ara bé, què entèn  per “saber” en Aristòtil? Ell utilitza la paraula grega ‘eidenai’, paraula que significa conceptualitzar, captar formes (idees) en els objectes, entendre l’entorn.

Per tant, les formes platòniques així interpretades i la conceptualització aristotèlica no són entitats oposades, sinó que es troben ben properes.

El professor Casals donà, també, un argumentada interpretació de ‘morir’ en l’obra platònica: un allunyament de la viva quotidianitat tot apropant-se al món del pensament. I el professor Gómez-Pin explicà, també, el parentesc conceptual entre ‘theorein’, (teoria) i teatre: els dos són representacions de la realitat; un home lliure podia deixar d’anar a l’àgora, però no podia deixar d’anar al teatre ja que fer-ho implicava descrèdit.

17 de novembre (el tercer dijous de novembre): Dia Mundial de la Filosofia (UNESCO)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: