„Die Philosoffen“ del grup pop alemany Wise Guys

3 Desembre 2016

El títol de la cançó Die Philosoffen és un compost de Philosophen i besoffen (beguts o borratxos) i és cantada a capel·la pel grup vocal pop alemany Wise Guys. La composició no es creada per cap dels cinc membres del grup, sinó per l’amic Tom van Hasselt. Si bé el text és un pèl descarat o desvergonyit -als filòsofs, per veure-hi clar els cal “beure-hi clar”-, s’hi troben referències -més o menys encertades- a Aristòtil, a Diògenes, a Schopenhauer, a Hegel i a Plató. El grup, socialment compromès, inicià la seva trajectòria a Colònia el 1985; té previst fer el seu darrer concert a Colònia, el juliol de 2017, després d’un 2016 en el que n’està fent a gran nombre de ciutats alemanyes

Die Philosoffen

Der Mann Aristoteles
war blöd, doch ich erzähl es:
Er spielte Philosoph
und fragte wie klein Doof:
“Warum ist etwas da,
das da vorher noch nicht war?
Hm, das hat bestimmt ‘nen Grund…”
Vielen Dank für diesen Fund!

Ein Mann, genannt Diogenes,
der tat was Ungezogenes:
Er hat, wie alle wissen,
sich selber weggeschmissen.
So lebte er mit Wonne
in einer dicken Tonne,
und das war ein echter Renner –
heute macht des jeder Penner.

L’home Aristòtil
era babau, però ho explico:
Jugaba a filòsof
i es preguntava com un ximplet:
“Perquè és alguna cosa,
que anteriorment encara no era?
Hm, això té un determinat fonament!”
Moltes gràcies per la teva troballa.

Un home, anomenat Diògenes,
que feia coses de maleducat:
Ell, com tots sabem,
es va ben deixar anar.
Així vivia amb delícia
en una grossa bota,
i així era un original super-vendes –
avui ho fa un qualsevol.

Die Philosoffen waren alle besoffen!
Das ist kein Witz und auch kein Neid:
Die waren breit, die ganze Zeit.
Die Philosoffen waren alle besoffen!
Liest man nur kurz in ihren Texten,
merkt man, dass sie Wodka exten.
Wahrheit ist zu später Stund’
eben ein Fass ohne Grund.
Doch mal ganz offen:
Das lässt mich hoffen,
dass man’s im Leben zu was bringt,
wenn man trinkt.
Els filòsofs estaven tots borratxos!
Això no és cap acudit ni cap enveja:
Ells estaven beguts a totes hores.
Els filòsofs estaven tots borratxos!
Si es dóna un cop ull els seus textos,
es nota que ells el vodka bebien.
La veritat és a hora tardana
precisament en una bota sense fons.
Però ben francament:
això em permet esperar,
que es pot fer alguna cosa a la vida,
si hom beu.
Ein Mann, der Schopenhauer,
der macht mich wirklich sauer:
Der hatte einen Willen,
den konnt er aber nicht stillen.
Er fand, es sei Beschiss,
dass die Welt ist, wie sie is’.
Nun, das ist uns allen klar –
Schopi machte das zum Star.Ein Mann mit Namen Hegel,
das war ein rechter Flegel:
der konnte etwas meinen
und es gleichzeitig verneinen.
Er widersprach sich ständig.
Das fand man wohl sehr wendig,
und man nannte diese Hektik
hochtrabend ‘Dialektik’.
Un home, el Schopenhauer,
que em fa realment enfadar:
Tenia una voluntat,
que no podia però satisfer.
Ell trobà que era una estafa,
que el món és, com és.
Ara, això ens és a tots clar –
Schopi ha esdevingut una estrella.Un home amb nom Hegel,
era un vertader gamberro:
ell podia quelcom pensar
i això al mateix temps negar.
Es contradeia contantment.
Això semblà molt intercanviable,
i anomenà aquesta agitació
altisonant ‘Dialèctica’.
Die Philosoffen waren alle besoffen!
Sie sah’n der Wahrheit ins Gesicht
und waren hackestrunzendicht.
Die Philosoffen waren alle besoffen!
Liest man nur kurz in ihren Werken,
merkt man, wie sich Denker stärken:
Mit ‘nem tiefen Blick ins Glas –
in vino veritas!
Doch mal ganz offen:
Das lässt mich hoffen,
dass es im Leben besser läuft,
wenn man säuft!
Els filòsofs estaven tots borratxos!
Ells miraven la veritat cara a cara
i eren hackerexperts.
Els filòsofs estaven tots borratxos!
Si es dóna un cop ull a les seves obres
es nota com els pensadors s’enforteixen:
amb una copa de més –
in vino veritas!
Però ben francament:
això em permet esperar,
que la vida millor va,
si hom s’engata!
Ein Mann – das war der Platon –
da erzähl’ ich euch noch grad von,
der wollt’ was von Sokrates,
doch Sokrates, der verbat es.
Drum erfand der Platon Liebe,
die auskommt ohne Triebe –
na, wie soll denn das jetzt gehn?!
Im Suff hat man Ideen!
Un home -que era Plató-
d’ell us en explico ara,
volia alguna cosa de Sócrates,
però Sócrates no ho permetia.
És per això que Plató inventà l’amor,
que s’ensortia sense impulsos –
com deu doncs ara anar?
En la beguda hom té idees!
Die Philosoffen waren alle besoffen!
Sie waren voll bis unter’n Rand,
das nennt sich nüchterner Verstand.
Die Philosoffen waren sowas von besoffen!
Liest man nur kurz in ihren Schriften,
merkt man, dass sie wohl auch kifften:
Erst ‘ne große Tüte bau’n
und dann die Wahrheit schaun’!
Doch mal ganz offen:
Das lässt nicht hoffen!
Ich bin betroffen
und könnt mich zoffen,
denn mir wird auf einmal klar,
was der Grund des Übels war –
drum ist alles schief gelaufen
und sie fingen an zu saufen,
waren sie auch noch so schlau:
Ihnen fehlte was.
Na, was war denn das?
Na, was wohl? Ja, genau: Eine…
Els filòsofs estaven tots borratxos!
Estaven plens fins a tocar la ratlla,
que s’anomenava sobri enteniment.
Els filòsofs estaven com borratxos!
Si es dóna un cop ull als seus escrits,
es nota que ells bé esnifaven:
Primer una gran bosa construien
i después la veritat miraven!
Però ben francament:
això no em permet esperar!
Jo estic afectat
i podria enganxar-me,
doncs em ve de cop clar,
el que era la causa del mal –
per això tot ha anat tort
i ells començaren a beure,
tot i que eren tan espavilats:
que els passava alguna cosa.
I bé, què era això?
I bé, què era? Sí, justament: una …
…Frau findet man schwerlich
in der Philosophie, doch mal ehrlich,
es wäre auch verlogen,
zu sagen: Frauen nehmen keine Drogen.
Und doch ist etwas anders
als beim Mann. Ja, Mann, was kann das
denn nur sein? Ich denk und denk…
Jetzt brauch ich erst mal ein Getränk!
… dona difícilment es troba
en la filosofia, dit sincerament,
seria una mentida
dir: les dones no prenen drogues.
Es quelcom ben diferent
que amb els homes. Sí, home, que pot
doncs ser això? Penso, penso…
Ara necessito jo per primera vegada una beguda!
Anuncis

“Quan comences a dignificar-te” (octubre 2014)

30 Octubre 2014

Aquest és el títol de l’article que Albert Sánchez Piñol va publicar el diumenge 19 d’octubre de 2014 a La Vanguardia i en el que suggereix accedir al vídeo de YouTube titulat “Two monkeys were paid unequally”. Dos micos que són recompensats d’una manera desigual per una mateixa activitat. El mico que rep un tall de cogombre es sent agreujat quan veu que el mico del costat es recompensat, fent el mateix que ell, amb un dolç raïm. Ben enrabiat es revolta i llença el cogombre cap a l’experimentadora. Clau de la qüestió: no hi ha una demanda de justícia per part del mico premiat, només una demanda d’equanimitat per part del mico agreujat. És en els humans, i només en alguns, on es dóna una demanda, dignificant, de solidaritat i de justícia.

Two wonkeys were paid unequally

Two monkeys were paid unequally

L’article ve al cas de la suspensió, per part de l’ambaixada espanyola, de la presentació de la novel·la “Victus” a Utrecht i fa referència a les escasses veus de solidaritat amb el seu autor per part d’intel·lectuals espanyols; l’autor només en coneix un que es va dignificar denunciant la suspensió.

Two monkeys were paid unqually


Girona – 1

8 Setembre 2014

Pedres de Girona

El portal de Girona i sobre Girona: festes, esdeveniments, història, llegendes, les imatges de la ciutat, la gastronomia… On comprar, on menjar, on hostatjar-se. Què fer-hi, què veure-hi, què visitar. Amb itineraris turístics, passejades pels entorns… També sobre la comarca del Gironès i altres temes.

 

Girona-Pedres


Una endevinalla medieval (desembre 2013)

23 Desembre 2013

Una escala té cent esglaons i es dóna el cas que en el primer esglaó hi ha un colom, dos coloms en el segon esglaó, tres en el tercer, i així successivament fins a l’esglaó cent en el que hi ha cent coloms. Pregunta: ¿Quin és el total de coloms que hi ha a l’escala?

Segons sembla, aquesta endevinalla la formulava Alcuí de York (735/804) en la seva tasca educadora. Al segle VIII, Carlemany cridà a Aquisgrà (Aachen) a aquest monjo anglosaxó amb l’objectiu de potenciar el que es coneix com a ressorgiment cultural carolingi.

Tant si en vols saber més com si vols contrastar la teva resposta a l’endevinalla, vés a la unitat de Filòpolis dedicada a l’Edat Mitjana, apartat corresponent al segle VIII.


Acudits filosòfics (desembre 2010)

6 Desembre 2010
Els dos filòsofs nord-americans, Daniel KLEIN i Thomas CATHCART, primer van publicar Plató i un ornitorinc entren en un bar… (Barcelona, La Campana, 2008), un llibre que intenta fer entendre temes filosòfics amb acudits; així, qüestions de metafísica, lògica, epistemologia i moltes altres són esbossades recurrent a filoacudits.  L’èxit d’aquest llibre ha animat als autors a redactar un segon llibre, aquest amb el títol Heidegger i un hipopòtam travessen les portes del cel (Barcelona, La Campana, 2010), delimitat temàticament a la vida, la mort i a l’altra vida.

Els acudits filosòfics del primer llibre són, des del meu punt de vista, molt més potents i suggerents que els del segon. Vet aquí alguns dels acudits junt amb la temàtica vinculada a ells.

a) Parlant del racionalisme i aportant llum sobre el pensament de Leibniz. (“Plató i un … “; pàg 27)

L’optimista diu:
-El got està mig ple.
El pessimista diu:
-El got està mig buit.
El racionalista diu:
-Aquest got és el doble de gran del que és necessari.

b) El criteri de demarcació de Popper estableix la distinció entre els enunciats científics i els no científics. Així l’astronomia és científica i l’astrologia, no. Quin és aquest criteri? La falsabilitat. Els enunciats de l’astrologia no són falsables, sempre tenen raó; són enunciats com “els dimecres sempre plou o no plou”.` (“Plató i un … “; pàg 46-47)

 Dos homes preparen l’esmorzar. Mentre un s’unta la torrada de mantega, diu:
 -T’has adonat que si et cau una torrada a terra sempre cau del costat de la mantega?
 -No -diu l’altre home-, segur que si ens ho sembla és perquè després és molt empipador de netejar. Què t’hi jugues que cau amb el costat de la mantega cap per amunt les mateixes vegades.
 El primer home diu:
 -Ah, sí? Mira.
 Deixa caure la torrada, que queda a terra amb el costat de la mantega cap per amunt.
 El segon home diu:
 -Ho veus? Ja t’ho deia.
 El primer home insisteix:
 -No, ja veig què ha passat. En untar la torrada m’he equivocat de costat!

c) Una fal·làcia de la lògica informal és l’argument circular. La conclusió es recolza en les premisses i les premisses es recolzen en la conclusió. (“Plató i un … “; pàg 57-58)

  Era la tarda, i els indis de la reserva van preguntar al seu nou cap si l’ hivern seria fred. Educat segons els costums del món modern, el cap no havia aprés mai els vells secrets i no tenia manera de saber si l’ hivern seria fred o suau. Per curar-se en salut, va aconsellar a la tribu que recollís llenya i estigués preparada per a un hivern fred.  Al cap d’uns dies, se li va acudir una idea pràctica d’última hora i va trucar al Servei Meteorològic Nacional per preguntar si preveien un hivern gaire fred. El meteoròleg va contestar que, efectivament, creia que l’ hivern seria força fred. El cap va aconsellar a la tribu que arreplegués encara mes llenya.
 Dues setmanes després, el cap va tornar a posar-se en contacte amb el Servei Meteorològic.
 -Els continua semblant que serà un hivern fred? -va preguntar el cap.
 -I tant! -va contestar el meteoròleg-. Sembla que hivern serà molt fred.
  El cap va recomanar a la tribu que recollís fins a l’últim branquilló que trobessin.
  Un parell de setmanes després, el cap va tornar a trucar al Servei Meteorològic i va preguntar quina mena d’hivern comptaven que hi hauria en aquell moment. El meteoròleg li va dir:
 -Ara preveiem que serà un dels hiverns mes freds de la història!
 -De debò? -va dir el cap-. Com en poden estar tan segurs?
 El meteoròleg va contestar:
 -Els indis arrepleguen llenya com bojos!

d) Zenó dissenyà unes paradoxes amb les que pretenia defensar, seguint el seu mestre Parmènides, la immutabilitat radical de la realitat. La més coneguda d’aquestes paradoxes és la d’Aquil•les, que no atrapa a una tortuga que comença una carrera amb un petit avantatge. El següent acudit sembla haver estat dissenyat pel mateix Zenó; ara bé, consideraria que s’ha de continuar! (“Plató i un … “; pàg 63)

VENEDOR: Senyora, aquesta aspiradora li reduirà la feina a la meitat.
CLIENTA: Fantàstic! Doni-me’n dues!

e) Plató, en la seva obra La República, defensa que la virtut o excel•lència superior del filòsof i dels que han de governar és la saviesa; a aquesta s’hi arriba entenent o intuint la idea de bé. (“Plató i un … “; pàg 101-102)

 En una reunió de la facultat, de sobte apareix un àngel i diu al cap del departament de filosofia:
 -Et concediré qualsevol dels tres dons que triïs: saviesa, bellesa o deu milions de dòlars.
 Immediatament, el professor escull la saviesa.
 Es produeix una llampegada i el professor apareix transformat, però se’l veu assegut, amb la mira¬da fixa a la taula. Un dels seus col•legues li murmura:
 -Digues alguna cosa.
 -M’he equivocat! -diu el professor.

f) El tema de la relativitat o no dels valors sempre ha estat central en les debats filosòfics. Fàcilment és pot passar d’una perspectiva a una altra. (“Plató i un… “; pàg 216)

PAT: Et truco des de l’autopista amb el meu nou mòbil.
MIKE: Vés amb compte, Pat. A la radio acaben de dir que hi ha un boig que va per l’autopista en sentit contrari.
PAT: Un boig? Què coi, n’hi ha centenars!

g) Plató, en el seu diàleg Menó i per boca de Sòcrates prova que existeixen coneixements innats. Amb un seguit de preguntes i respostes, un esclau descobreix que en el seu interior té coneixement que no ha adquirit. (“Heidegger i un …“ pàg 137)

 Un matrimoni es matricula a classes de xinès.
 El professor els demana:
 -¿Que tenen intenció d’anar a la Xina?
 -No, no -diu el marit-. És que acabem d’adoptar un nadó de la Xina, i volem entendre el que dirà quan comenci a parlar.

h) De la pluralitat de corrents filosòfics del segle XX, algun segueix l’estil filosòfic i subtilesa que Heidegger mostra en la seva obra “L’ésser i el temps”. Un estil que sembla no convèncer a sant Pere. (“Heidegger i un …“ pàg 269-270)

 Resulta que Heidegger i un hipopòtam arriben davant de les portes del cel i sant Pere els diu:
 -Nois, avui només ens queda lloc per a un més, o sigui que entrarà aquell dels dos que em doni la millor resposta a la pregunta de quin és el sentit de la vida.
 Heidegger diu:
 -Pensar l’Ésser en si explícitament exigeix el menysteniment de l’Ésser fins al punt que es fonamenti i s’interpreti en termes d’éssers i per a éssers com a seu fonament, com en tota metafísica.
 Abans que l’hipopòtam tingui temps d’emetre ni una sola paraula, sant Pere li diu:
 -Avui és el teu dia de sort, hipopòtam!

Certament, ni Plató ni Heidegger han brillat pels seus acudits ni han valorat positivament el riure; més aviat au contraire. Plató, en La República, anatematitza el riure pel que comporta de desmesura. Però altres filòsofs han reconegut les potencialitats del riure, així el mateix Aristòtil al final de la seva Retòrica; i Nietzsche, en el capítol titulat De l’home superior del seu Zaratustra, diu textualment: “Jo he santificat el riure; homes superiors, apreneu-me –a riure!”


“Impossible motion”: la millor il·lusió òptica del 2010

15 Juny 2010
.

La il·lusió o efecte òptic “Impossible motion”, que juga amb la percepció de les tres dimensions, és creació del japonès Koukichi Sugihara. No és una representació gràfica virtual, sinó una escena real: només cal agafar uns cartons, tallar-los bé, enganxar-los, disposar d’unes boles i … amunt contra la gravetat, aparentment!

A la pàgina web de Sugihara trobareu les instruccions per recrear l’artefacte.


Inventat… i reinventat…

8 Mai 2010
.

Del pergamí al llibre: un pas tecnològic que va requerir tot un procés d’adaptació. En podeu constatar les dificultats:

.

I una altra “innovació”, que, oh paradoxa! té un influent passat, un celebrat present (especialment un dia a l’any) i un futur a les nostres mans: