Bali. Indonèsia (Sud-est asiàtic; desembre’10 – 4/4)

27 gener 2011
.

És poc dir que Bali evoca fertilitat i verdor; evoca, més aviat, exuberància vegetal, animal i religiosa. Exuberància religiosa pel gran nombre de temples i templets que té l’illa; petits temples a quasi totes les cases i temples que agrupen temples en molts llocs, especialment, en paratges privilegiats per la seva bellesa natural. Fa pensar que la raó de tanta exuberància religiosa és una acció de gràcies als déus per tanta plenitud natural. Temples i templets sempre amb ofrenes recents; i ofrenes a les voreres dels carrers just davant de les botigues. I sovint, grups de dones i homes, portant elles cistells curulls de flors i aliments al cap i tots ben vestits, anant a un temple o altre a beneir les ofrenes.

Bali és majoritàriament hindú (90%); la seva veïna a l’oest, Java, i la seva veïna a l’est, Lombok, són majoritàriament musulmanes. A Indonèsia, tot i no ser un estat islàmic, el 86% de la seva població és musulmana. Abans de l’islam, hinduisme i budisme constituïen el substrat religiós d’Indonèsia.

Indonèsia, des d’inicis del segle XVII, fou colonitzada per holandesos. Fins el 1949, després de diferents enfrontament, no obtingué la independència. El record que els balinesos tenen dels dutch és nefast: els dutch, comenta un guia, no deixava que els natius estudiessin, d’aquesta manera era més fàcil dominar-los.

Al sud de Bali, Sanur i Keta són dos importants llocs turístics. En els seus carrers, pluralitat de botigues que et conviden a entrar i a on regatejar és obligatori; en moltes d’elles i novament, unes ofrenes als déus a la vorera del carrer.

A Mengwi, visitem el Pura (temple) Taman Ayun. Un temple hindú, sense les acolorides divinitats que hem vist en altres temples hindús, sinó pedra viva, escultures, plantes i santuaris interiors on els turistes no poden entrar-hi. Tot recorrent el seu perímetre el guia ens explica que pels hindús la divinitat, que és una, té tres grans manifestacions: Brahman, el déu creador i associat al color vermell; Visnú, el déu conservador i associat al color negre; el Siva, el destructor i associat al color groc, color que també representa la prosperitat i la felicitat, béns possibles si s’honora Siva.

Extraordinari és Pura Tanah Lot i extraordinari el moment de la nostra visita. El temple es troba en un espectacular illot a cent metres de la costa i accessible quan la marea està baixa. Devots amb ofrenes i vistosament vestits pujaven als llocs sagrats: era un festival religiós en celebració d’inici del cicle de l’arròs. En un espai, aigua sagrada i serps sagrades; i perfils de les pagodes en el moment de la sunset.

Parlant de la reencarnació, el guia Medir ha fet molta referència als avantpassats. Trets d’aquests reviuen, per exemple, en el seu fill; també afirma que males accions d’aquest avantpassats, constitueixen el karma d’un viu que ha de purgar aquestes accions. I, més directament, una vida amb males accions pot comportar reencarnar-se en animals o plantes; per altra banda, una vida excel·lent, reencarnar-se en una persona de casta superior o esdevenir una divinitat.

Al centre de Bali es pot veure el darrer volcà actiu a l’illa, el Gunung Batur, i a peu del volcà, junt a la lava de la darrera erupció, el llac Batur. I entre el volcà Gunung Agung i el mar, mirant-lo el Mother Temple o Pura Besakih, focus de l’hinduisme indonesi. Aquí també, veiem grups de persones dirigint-se al temple amb ofrenes. És en aquest temple on el guia ens explica que Bali manté quatre castes: la dels Brahmans o sacerdots; la dels militars, la dels comerciants i la classe baixa, de la que ell forma part. Dues persones de casta diferent es poden casar, però el noi determina la casta de la parella.

Passant per pendent de muntanyes amb moltes terrasses on es cultiva arròs, arribem a Klungkung per visitar el Tamal Gili o vell palau reial on es conserven pintures del Mahabbarata i en el sostre de l’atractiu Kerta Gosa, seu d’un tribunal real de justícia, es mostren càstigs que s’imposaven als infractors; com en la Divina Comèdia del Dante, els tipus de càstig tenen correlació amb el tipus d’infracció.

Ben al sud de Bali, al costat de Pura Luhur Uluwatu, un temple menor però amb molts macacos poc amigables, hem seguit la Monkey Dance, que representa fragments del Ramayana.

Un dels temples més espectaculars és troba a tocar l’aigua del llac Bratan, el Pura Ulun Danu Bratan, dedicat a la deessa del llac: aigua, pagodes, muntanyes i cel originen estampes extraordinàries. Una gran esvàstica, símbol hindú, destaca en aquest temple; el guia Wayam ha dit que simbolitza salvació i felicitat.

L’aigua abunda a Bali; cada dia ha caigut un ruixat. No és gens estrany trobar llacs, rierols, saltants d’aigua com el de Gitgit, brolladors d’aigües termals com a Banjar o belles terrasses d’arròs amb constant aigua fluint.

Els déus han donat als balinesos aigua, plàtans, palmeres, espècies, arròs, camaleons, macacos i mosquits! Ells, alegres, agraeixen aquesta exuberància natural amb una bella exuberància religiosa, amb multitud de temples.

Mengwi. Pura Taman Ayun

Anant al temple amb ofrenes

Pura Tanah Lot

Pura Tanah Lot, beneint les ofrenes

Pura Tanah Lot, sunset

Exuberància natural

Volcà a Gunung Batur

Pura Besakih o Mother Temple

Kerta Gosa. Tribunal de Justícia

Terasses i terrasses d’arròs

Saraswati, deessa del coneixement

Pura Ulun Danu Bratan

Mirant que passa a Denpasar, capital de Bali


Kuala Lumpur i Melaka. Malàisia (Sud-est asiàtic; desembre’10 – 3/4)

21 gener 2011
.

Xocant, pels contrasts, és el primer contacte amb Kuala Lumpur. Per una banda, les Torres Petronas i altres gratacels; per altra, els edificis d’estil àrab i l’arquitectura colonial de la Plaça Merdeka; i també, ben a prop, un barri vell, amb molta gent, autobusos pleníssims, carrers bruts amb voreres aixecades, gent asseguda al terra mirant, sensació general de caos. Tres mons ben diferenciats. Ara bé, el primer món, el modern, ordenat i desenvolupat, es va estenent des del centre com una taca d’oli; un guia ens ha assegurat que al 2020 tot Malàisia serà ja un país ben desenvolupat. Aquesta és la confiança en el desenvolupament i en el progrés que hem observat.

Kuala vol dir “confluència de rius”; Lumpur, “aiguamolls, lloc fangós”. Així, uns primers habitants es van establir en la confluència de dos rius, lloc on avui es troba Masjid Jamek, la mesquita del Divendres. Segles abans de Kuala Lumpur, la històrica ciutat de Melaka o Malaca fou el centre polític i seu dels colonitzadors portuguesos; colonitzadors que posteriorment seran expulsats per holandesos i, en el segle XVIII, aquests seran expulsats per britànics. D’aquests darrers, els millors records.

Malàisia és una federació de nou sultanats o estats constituïda el 1963. Els nou es van tornant sultans,  per ordre alfabètic, en l’exercici durant cinc anys de reis de la Federació. La major part (60%) de la població és musulmana, però hi conviuen budistes, cristians, hindús, de religió tradicional xinesa, … Ara bé, igual que Singapur, la febre consumista s’ha contagiat a la població, com si fossin uns “nous rics”; els centres comercials com ara el Pavillon o tot el Triangle Daurat ho mostren.

S’ha de ser matiner si es vols pujar a les Petronas Twin Towers; només es permet fer-ho a un nombre reduït de visitants. Cada torra és de 88 pisos i arriba a 452 metres. Abans de pujar al pis on hi ha el pont, el pis 41, et conviden a veure un documental sobre el procés de construcció i els principis islàmics d’unitat i harmonia presents en la forma d’estrelles de vuit puntes de les plantes de les torres; en el documental, aquí també, es fa referència a la “philosophy” de la companyia petroliera Petronas.

A la Plaça Merdeka (Independència), amb un rerefons de gratacels, destaca l’emblemàtic edifici del Sultà Abdul Samad, de 1897 i d’estil àrab.

A uns 13 km al nord de la ciutat, les Coves de Batu, formant un temple hindú dedicat al déu Murugan. Una estàtua seva de 43 metres dóna la benvinguda; i després de pujar 272 esglaons s’accedeix a la cova principal on els micos macacos t’esperen; pujant més esglaons, s’accedeix a una altra cova més a l’interior de la muntanya, amb estàtues del déu Rama.

A uns cent km al sud de KL es troba la vella Melaka, plena d’història, de color, de vida i de turistes. Pel camí, immenses i ordenades plantacions de palmeres; Malàisia exporta grans quantitats d’oli de palma. Testimoni la presència de portuguesos és la Porta de Santiago, únic vestigi de la fortalesa A’Famosa; testimoni dels holandesos, la Stadthuys o Plaça Holandesa, amb edificis colonials pintats de vermell, destaca la varietat de rickshaw, adornats amb flors i ben actius. A Singapur i altres llocs hem vist aquestes bicitaxis, però sempre inactives, només com un testimoni del passat. A Malacca es conserva el temple xinés més antic de Malàisia, el Cheng Hoon Teng.

Kuala Lumpur. Petronas Twin Towers

Petronas, 452 metres

Kuala Lumpur. Edifici Sultà Abdul Samad

Kuala Lumpur. Masjid Jamek, mesquita del Divendres

Kuala Lumpur. L’antic temple Sze Ya; taoista

Kuala Lumpur. Temple hindú dedicat al déu Murugan

Kuala Lumpur. Centre comercial Petronas

Melaka. Stadthuys o Plaça Holandesa

Melaka. Fortalesa portuguesa A’Famosa

Melaka. Detall temple xinès Cheng Hoon Teng


Phuket i illes. Tailàndia (Sud-est asiàtic; desembre’10 – 2/4)

15 gener 2011

En el sud-est asiàtic la natura és gratament fèrtil; la vegetació colonitza el més petit racó. En el sud de Tailàndia, Phuket recorda la provisionalitat de les zones turístiques catalanes dels anys 60; Phang Nga i Krabi evoquen una natura verge si bé modelada per una potent força erosiva.

Tailàndia no ha estat mai una colònia d’anglesos, holandesos, francesos o portuguesos, com si ho han estat els països del seu entorn. Ben curiosament, thai significa “lliure”, i, segons llegeixo, s’entén com a sinònim de dignitat i satisfacció; els thai es senten orgullosos perquè han sabut controlar les ambiciones expansionistes de veïns i de colonitzadors. L’actual rei Bhumibal, Rama IX, governa des de 1946.

El país és majoritàriament (95%) budista (branca theravada, la més propera a la doctrina original de Siddharta Gautama); només una part reduïda de la població és musulmana. Un budisme que porta a evitar matar una mosca o una formiga però que no concep com a contradictori tenir vigent la pena de mort o presó perpètua. L’actitud budista de respecte als animals és ben manifesta; així, en una terrassa exterior d’un restaurant, mentre uns comensals anaven a buscar més plats al buffet, uns confiats  ocells s’aproparen al menjar ja a la taula tot fent un bon àpat: ningú es molestà pel saqueig.

Si que ens va sorprendre l’estil del taxista que ens portà des de l’aeroport a l’hotel de Patong. Una primera parada per posar combustible i mantenir una llarga conversa amb els empleats; més endavant, una segona parada per presentar-nos un individu que s’oferia per organitzar-nos excursions per l’illa; i, finalment, una petició quasi formal de “tip” pels seus serveis.

Què impacta més en un primer contacte? El cablejat elèctric. Miraculós que el feix d’incomptables cables elèctric no provoqui salts continuats de corrent.

Viatjant cap al nord-est de Phuket s’arriba a la baia de Phang Nga; amb les típiques barques es navega cap a majestuosos illots i humils cases de pescadors construïdes a l’aigua damunt de pilots de fusta. S’arriba a l’espectacular illa Ko Tapu, rebatejada amb el nom de James Bond Island. A l’illa veïna de Tum Talu, amb petites canoes és possible endinsar-se per coves marines amb impactants formacions geològiques; el nostre canonista no parava de parlar explicant que la vida és dura, que ha de treballar molt i, òbviament, demanà una bona “tip”. De retorn a Phuket, es pot visitar el temple budista de Suwa Kuha o Cova del Temple, on és venerat un immens Buda estirat. Un gran nombre de micos macacos ronden pels voltants.

Navegant cap al sud-est s’arriba a la província de Krabi, a les illes Phi Phi; illes amb paratges paradisíacs i feréstecs, amb roques bellament esculpides per l’erosió. Banyar-se en les seves cales obliga a portar ulleres per tal de no xocar amb els centenars de peixos de tots colors que tens al voltant. I en una bucòlica platja, la Monkey Beach, un càlid bany en mig de macacos, fina sorra blanca i palmeres.

Detall passeig platja Patong. Phuket

Poble pescadors, Koh Pan-Yi. Phang Nga bay

James Bond Island o Ko Tapu. Phang-Nga Bay

Tum Talu. Phang Nga Bay

Buda a Wat Suwan Kuha. Phang Nga

Phi Phi Island

Ocells, un bon àpat. Phi Phi Island


Singapur (Sud-est asiàtic; desembre’10 – 1/4)

12 gener 2011

 .
Singapur (de Singha-pura, “polis del lleó”), el 1965 deixà de formar part de la Federació de Malàisia aconseguint la seva independència i constituint, com en la Grècia clàssica, una ciutat-estat. Des d’aquest moment, el seu creixement econòmic ha estat sense aturador, esdevenint centre d’alta tecnologia, focus d’engenieria financera i un dels més grans ports marítims del món. L’anglès Raffles, que a inicis del segle XIX descobrí el valor estratègic d’aquesta illa (de 42 km de llarg per 23 d’ampla), redactà l’acta fundacional que la constituí com a port lliure i obert a tot tipus d’activitat comercial.

Així com Thomas Stamford Raffles és el pare fundador de la ciutat, el xinès Lee Yuan Kew és qui ha redefinint el Singapur actual establint autoritàriament les directius que han possibilitat el seu constant creixement. Si bé la major part (el 76%) de la població és xinesa, tothom ha de dominar un primer idioma oficial i lingua franca, l’anglès; tres idiomes oficials més són el xinès (mandarí), el malai i el tamir: un d’aquest és el segon idioma que tothom ha de dominar.

Llegeixo que el més rellevant de Singapur és el seu capital humà, que vol dir “diligència, fiabilitat i renovació”. Certament, a part de la seva posició estratègica, no gaudeix de recursos naturals, ara bé: – a diferència de tots els països de l’entorn, fa potable l’aigua que compra, – manufactura molts productes naturals, – no té petroli però disposa de la refineria més gran de la zona, – etc. Els nostres contactes amb singapurencs han donat mostres de la seva diligència; així, entre altres, recordo l’esperit emprenedor d’un xerraire taxista xinés que es vanagloriava de seguir treballant als seus 73 anys. També, és possible volar amb un ambient més acollidor que en les Singapore Airlines?

Dues skylines poblen S’pur, contrastant. Els imponents gratacels, destacant el recentment inaugurat Marine Bay Sands, un perfil que suposo aviat esdevindrà emblema de la ciutat. Però, ben a prop dels gratacels, les casetes de colors de Chinatown, o de Little India o del Barri àrab.

No tinc contrastat quin pes tenen les religions en la vida dels singapurencs. Temples budistes i temples hindús, un al costat d’altre,  amb persones pregant amb molta devoció. També mesquites, esglésies cristianes (anglicanes, catòliques, protestants), sinagogues,… Ara bé, allà on s’apreciava una extrema afluència de gent era en els centres comercials, els nous temples riquíssims arquitectònicament parlant; només cal fer un passeig per Orchard Road i visitar, per exemple, Ion. Les marques són del més alt nivell.

Una mostra de l’eficient capacitat organitzativa es constata en el seu zoo. Malgrat el poc espai disponible en l’illa, les diferents espècies gaudeixen de condicions físiques com en pocs llocs. A més, els visitants poden tenir un contacte força directa amb els animals, per exemple, donant personalment menjar als elefants asiàtic o a les girafes. Però el que realment és un experiència emocionant és accedir, si ho reserves amb temps, a un “breakfast” amb orangutans (és a dir, els “homes de la jungla”): ben a prop d’aquests simis et preguntaves qui gaudia més, tu observant-los o ells observant-te.

Detall de Marina Bay Sands

Detall de Marina Bay Sands

Marina Bay Sands

Entrada temple hindú Sri Srinivasa Perumal

Buda, Buddha Tooth Relic Temple

Merlion, símbol de Singapur

Breakfast amb orangutans

Port. Vaixells esperant per entrar