Hansestädte: Lübeck – (3/3)

27 Abril 2017

Lübeck ist eine schöne Stadt mit reichlichen mittelalterlichen Merkmale. Sie liegt im Bundesland Schleswig-Hostein, deren Hauptstadt Kiel ist. Der prächtigste Zeitraum von Lübeck war um 14. Jahrhundert als Hauptstadt der Hanse. In diesem Jahrhundert schlossen sich mehr Städte dem Bund an. Aber im Laufe von 16. Jahrkundert spaltete die Hanse sich und so begann es den Verfall von Lübeck. Die Stadt ist bekannt als Königin der Hanse und auch Stadt der Sieben Türme. Die Stadt und ihre Hafen sind an Fluss Trave; das Meer, die Ostsee, ist zwanzig Kilometer von der Stadt entfernt .

Das Holstentor ist eines der Sehenswürdigkeiten in Lübeck. Eine Befestigungsanlage gegen Bedrohungen von auβen zu schützen, die zwischen 1466 und 1478 errichtet wurde. Es wurde im späten Mittelalter im spätgotische Stil erbaut. In der Vergangenheit hatte die Stadt vier Toranlagen; heute bleiben nur noch zwei. Diese Backsteingotik ist eine typische Architektur für Norddeuschland.




 

Der Bau des Rathauses begann im Jahre 1230, aber, wie man vermuten kann, es wurde in Abhängigkeiten von Notwendigkeiten des Hanses stängid verändert. Der alterste Teil des Rathauses ist das zentrale Gebäude, das Langes Haus, mit schwärzen Ziegelsteinen gebaut. In Gesamtheit zeigt das Rathaus verschiedene Stile miteinander vereint.









Hansestädte: Hamburg – (2/3)

26 Abril 2017

Es ist allgemein bekannt, dass die Geschichte der Stadt Hamburg mit dem Seehandel in Verbindung bringt. Hamburg liegt an der Nordseite des Flusses Elbe und zwei Nebenflüsse, Alster und Bille mit vielfältigen Kanälen queren, die Stadt durch; sodass es Brücke oft vorgefunden werden. Der Fluss Alster, als er die Stadt erreicht, zu zwei Seen führt. Die Nordsee ist hundert Kilometer entfern von Hamburg.

Hamburg ist wie Bremen ein Stadtstaat. Soweit ich weiβ, die Geschichte der Stadt entstand mit Karl der Groβe, im 9. Jahrhundert lieβ er eine Burg errichten, um das Gebiet der Elbemündung zu kontrolliern. Aber im 14. Jahrhundert begann besonders die Entwicklung der Stadt, indem sie eines der ersten Mitglieder des Hanse ist. Im Zweiter Weltkrieg, im Jahre 1943, erlitt die Stadt einen ständigen Bombenangriff, der drei Tage und Nächte dauerte; fünfunddreizig tausend Personen starben und die Stadt wurde äuβerst zerstörte.

Wir kommen in Hamburg nachts am ersten Vollmond im Frühling an und von Rathausmarkt schien die Umgebung, als ob Zauberkräft hätte. Das gegenwärtig Rathaus wurde 1897 im Stil der Neorenaissance errichtet; das alte wurde im große Brand von 1842 zerstört. Heutzutage ist Hamburger Rathaus der Sitz von Senat und Bürgerschaft.





 

Die Elbphilharmonie oder die Elphi wird sicherlich den neue Wahrzeichen der Stadt werden. Dieses sehenswürdige Gebäude wurde am 11. Januar 2017 nach zehn Jahren Bauzeit eröffnet. Das Konzerthaus wurde auf einen alten und herausregenden Kaispeicher gebaut. Im Groβer Saal gibt es 2100 Sitzplätze.



 

Es ist sehr geeignet, eine Hafenrundfahrt auf Elbe und eine Barkassenrundfahrt auf Speicherstadt zu machen (Es ist möglich, die Beide sich zu zusammentun). Von Landungsbrücken aus fahren nicht nur Hafenrundfahrtsschiffe, also auch Barkassen und diverse Fähren. Wenn man in Landungsbrücken ist, kann man absteigen und St. Pauli Elbtunnel beobachten. Hamburger Hafen, in beiden Seiten des Elbe, hat achtundsechzig Kilometer von Kais und vielfältige Hafenbecken. Es ist nicht seltsam, dass der Michel, der Kirchturm von St Michaelis, ein Wahrzeichen ist (sei), weil es wie ein oft sichtbar Leuchtturm ist.










Hansestädte: Bremen – (1/3)

25 Abril 2017

Wenn du nachts wie uns in Bremen ankommst, kannst du am Weserufer gehen und in Bar Celona etwas zu essen finden. Aber morgen früh sollst du nach Marktplatz führen, um verschiedene Sehenswürdigkeiten zu entdecken. Das Rathaus von Bremen, sowohl die Renaissancefassade als auch die Innenräume, zeigt das geschichtliche Gewicht des Stadtstaates Bremen. Zwei getrennte Gebiete, Bremen und Bremenhaven, formen dieses Bundesland. Wie es gewusst wird, Bremen, Hamburg und Lübeck gründen die Hanse, eine Vereinigung niederdeutscher Leute mit wirtschaftlichen und verteidigenden Interessen.

Das Rathaus hat zwar eine Renaissancefassade, aber sein Grundriss ist gotisch. Wenn man das Rathaus auf dem Platz anschaut und bewundert, fällt es eine hohe Statue auf, die der mytische Roland verstellt, ein Symbol für die Freiheit des Stadtstaates. Roland war angelich ein Geselle von Karl der Groβe; soweit ich weiβ, Karl der Groβe gründete den Stadt im Jahre 787 in der Flussmündung des Flusses Weser.



 

Rechts, wenn man das Rathaus anschauet, kann man St Perti Dom sehen und betrachten, eine romanische aber evangelische Kirche. Links, Richtung die Kirche Unser Lieben Frauen, sind die Bremer Stadtmusikanten, das bekannteste Wahrzeichen der Hansestadt: nicht nur ein wiehernder Esel, ein bellender Hund, eine miauende Katze und ein krähender Hahn, sondern auch andere lebendigen, sprechenden Wesen, die ein Foto mit diesen netten Figuren ständig machen wollen. Es ist eine gute Idee, im alten Ratskeller zu essen und eineger seiner berühmten Weine zu probieren.



 

Gegenüber dem Rathaus gibt es den Schütting, das Haus der Bremer Kaufmannschaf. Darüber der Tür steht das anregende Motto der unternehmenden Kaufleute: “Buten un binnen, wagen un winnen”, das heiβt: “Draußen und drinnen, wagen und gewinnen”.


 

Zwischen den Marktplatz und den Fluss Weser liegt die Böttcherstraβe, wo es verschiedene Gebäude und Beispiele von expressionistischer Architektur gibt. Das Geschäft des Kaffees hat eine besondere Beziehung mit dem kunstlerischen Pracht der Straβe. In südost Richung liegt das Schnoorviertel, wo die Fischer früher wohnten; es wird gesagt, dass das Viertel eine gemütliche Atmosphäre hat.





„Die Philosoffen“ del grup pop alemany Wise Guys

3 Desembre 2016

El títol de la cançó Die Philosoffen és un compost de Philosophen i besoffen (beguts o borratxos) i és cantada a capel·la pel grup vocal pop alemany Wise Guys. La composició no es creada per cap dels cinc membres del grup, sinó per l’amic Tom van Hasselt. Si bé el text és un pèl descarat o desvergonyit -als filòsofs, per veure-hi clar els cal “beure-hi clar”-, s’hi troben referències -més o menys encertades- a Aristòtil, a Diògenes, a Schopenhauer, a Hegel i a Plató. El grup, socialment compromès, inicià la seva trajectòria a Colònia el 1985; té previst fer el seu darrer concert a Colònia, el juliol de 2017, després d’un 2016 en el que n’està fent a gran nombre de ciutats alemanyes

Die Philosoffen

Der Mann Aristoteles
war blöd, doch ich erzähl es:
Er spielte Philosoph
und fragte wie klein Doof:
“Warum ist etwas da,
das da vorher noch nicht war?
Hm, das hat bestimmt ‘nen Grund…”
Vielen Dank für diesen Fund!

Ein Mann, genannt Diogenes,
der tat was Ungezogenes:
Er hat, wie alle wissen,
sich selber weggeschmissen.
So lebte er mit Wonne
in einer dicken Tonne,
und das war ein echter Renner –
heute macht des jeder Penner.

L’home Aristòtil
era babau, però ho explico:
Jugaba a filòsof
i es preguntava com un ximplet:
“Perquè és alguna cosa,
que anteriorment encara no era?
Hm, això té un determinat fonament!”
Moltes gràcies per la teva troballa.

Un home, anomenat Diògenes,
que feia coses de maleducat:
Ell, com tots sabem,
es va ben deixar anar.
Així vivia amb delícia
en una grossa bota,
i així era un original super-vendes –
avui ho fa un qualsevol.

Die Philosoffen waren alle besoffen!
Das ist kein Witz und auch kein Neid:
Die waren breit, die ganze Zeit.
Die Philosoffen waren alle besoffen!
Liest man nur kurz in ihren Texten,
merkt man, dass sie Wodka exten.
Wahrheit ist zu später Stund’
eben ein Fass ohne Grund.
Doch mal ganz offen:
Das lässt mich hoffen,
dass man’s im Leben zu was bringt,
wenn man trinkt.
Els filòsofs estaven tots borratxos!
Això no és cap acudit ni cap enveja:
Ells estaven beguts a totes hores.
Els filòsofs estaven tots borratxos!
Si es dóna un cop ull els seus textos,
es nota que ells el vodka bebien.
La veritat és a hora tardana
precisament en una bota sense fons.
Però ben francament:
això em permet esperar,
que es pot fer alguna cosa a la vida,
si hom beu.
Ein Mann, der Schopenhauer,
der macht mich wirklich sauer:
Der hatte einen Willen,
den konnt er aber nicht stillen.
Er fand, es sei Beschiss,
dass die Welt ist, wie sie is’.
Nun, das ist uns allen klar –
Schopi machte das zum Star.Ein Mann mit Namen Hegel,
das war ein rechter Flegel:
der konnte etwas meinen
und es gleichzeitig verneinen.
Er widersprach sich ständig.
Das fand man wohl sehr wendig,
und man nannte diese Hektik
hochtrabend ‘Dialektik’.
Un home, el Schopenhauer,
que em fa realment enfadar:
Tenia una voluntat,
que no podia però satisfer.
Ell trobà que era una estafa,
que el món és, com és.
Ara, això ens és a tots clar –
Schopi ha esdevingut una estrella.Un home amb nom Hegel,
era un vertader gamberro:
ell podia quelcom pensar
i això al mateix temps negar.
Es contradeia contantment.
Això semblà molt intercanviable,
i anomenà aquesta agitació
altisonant ‘Dialèctica’.
Die Philosoffen waren alle besoffen!
Sie sah’n der Wahrheit ins Gesicht
und waren hackestrunzendicht.
Die Philosoffen waren alle besoffen!
Liest man nur kurz in ihren Werken,
merkt man, wie sich Denker stärken:
Mit ‘nem tiefen Blick ins Glas –
in vino veritas!
Doch mal ganz offen:
Das lässt mich hoffen,
dass es im Leben besser läuft,
wenn man säuft!
Els filòsofs estaven tots borratxos!
Ells miraven la veritat cara a cara
i eren hackerexperts.
Els filòsofs estaven tots borratxos!
Si es dóna un cop ull a les seves obres
es nota com els pensadors s’enforteixen:
amb una copa de més –
in vino veritas!
Però ben francament:
això em permet esperar,
que la vida millor va,
si hom s’engata!
Ein Mann – das war der Platon –
da erzähl’ ich euch noch grad von,
der wollt’ was von Sokrates,
doch Sokrates, der verbat es.
Drum erfand der Platon Liebe,
die auskommt ohne Triebe –
na, wie soll denn das jetzt gehn?!
Im Suff hat man Ideen!
Un home -que era Plató-
d’ell us en explico ara,
volia alguna cosa de Sócrates,
però Sócrates no ho permetia.
És per això que Plató inventà l’amor,
que s’ensortia sense impulsos –
com deu doncs ara anar?
En la beguda hom té idees!
Die Philosoffen waren alle besoffen!
Sie waren voll bis unter’n Rand,
das nennt sich nüchterner Verstand.
Die Philosoffen waren sowas von besoffen!
Liest man nur kurz in ihren Schriften,
merkt man, dass sie wohl auch kifften:
Erst ‘ne große Tüte bau’n
und dann die Wahrheit schaun’!
Doch mal ganz offen:
Das lässt nicht hoffen!
Ich bin betroffen
und könnt mich zoffen,
denn mir wird auf einmal klar,
was der Grund des Übels war –
drum ist alles schief gelaufen
und sie fingen an zu saufen,
waren sie auch noch so schlau:
Ihnen fehlte was.
Na, was war denn das?
Na, was wohl? Ja, genau: Eine…
Els filòsofs estaven tots borratxos!
Estaven plens fins a tocar la ratlla,
que s’anomenava sobri enteniment.
Els filòsofs estaven com borratxos!
Si es dóna un cop ull als seus escrits,
es nota que ells bé esnifaven:
Primer una gran bosa construien
i después la veritat miraven!
Però ben francament:
això no em permet esperar!
Jo estic afectat
i podria enganxar-me,
doncs em ve de cop clar,
el que era la causa del mal –
per això tot ha anat tort
i ells començaren a beure,
tot i que eren tan espavilats:
que els passava alguna cosa.
I bé, què era això?
I bé, què era? Sí, justament: una …
…Frau findet man schwerlich
in der Philosophie, doch mal ehrlich,
es wäre auch verlogen,
zu sagen: Frauen nehmen keine Drogen.
Und doch ist etwas anders
als beim Mann. Ja, Mann, was kann das
denn nur sein? Ich denk und denk…
Jetzt brauch ich erst mal ein Getränk!
… dona difícilment es troba
en la filosofia, dit sincerament,
seria una mentida
dir: les dones no prenen drogues.
Es quelcom ben diferent
que amb els homes. Sí, home, que pot
doncs ser això? Penso, penso…
Ara necessito jo per primera vegada una beguda!

Leibniz, commemorant els 300 anys

23 Novembre 2016

Gottfried Wilhelm Leibniz naixé el 1646 a Leipzig i morí el 14 de novembre de 1716 a Hannover. Ara commemorem els 300 anys de la mort d’aquest polifacètic pensador racionalista que mostrà gran universalitat d’interessos. Les seves obres donen testimoni del domini de pràcticament tots els àmbits del coneixement humà. Als 21 anys es doctorà en dret, però destacà en filosofia, matemàtica, lògica, física, lingüística, etc.

gottfried-leibniz

Leibniz és caracteritzat com a pensador racionalista, però un racionalista que accepta i incorpora idees de pensadors no racionalistes, així dels empiristes anglesos, assolint així rellevants aportacions. Un pensador obert a les idees dels altres: tot un exemple.

Leibniz ocupa un reconegut lloc en la història de la matemàtica: descobreix, al mateix temps que Newton, el càlcul infinitesimal, és a dir, el càlcul de derivades i integrals. Se sap que de jove s’apassionà per la lògica sil·logística aristotèlica. Tota la seva vida procurarà descobrir una forma de matemàtica generalitzada, que ell anomenà Characteristica Universalis, amb la qual creia possible de substituir el pensament pel càlcul. Aplica el simbolisme algèbric a la lògica formal; és un dels fundadors de la lògica matemàtica. Cal dir que els seus treballs de lògica s’inspiren en els tractats lògics del mallorquí Ramon Llull.

En l’àmbit de la física formulà la llei de la conservació de l’energia, la matèria no és només extensió com afirmava Descartes, és també energia. Les seves mònades són punts inextensos d’energia.

Leibniz féu profundes aportacions psicològiques: molt abans de Freud ja parlà de dimensions inconscients en la persona. Es dedicà també a l’economia, arribant a dissenyar projectes d’explotació de mines. Com a historiador Leibniz és admirable, marca un retorn a l’estudi dels documents originals, és a dir, a les fonts d’informació. Leibniz és filòleg: desenvolupa estudis sobre l’antiga llengua alemanya i l’antiga llengua celta, tot analitzant textos amb escriptura xinesa. Expert en dret, intervingué en complicats temes jurídics. Reflexionà profundament sobre qüestions polítiques: després de la Guerra del Trenta Anys de la qual en sorgí una Alemanya fragmentada, ell portà a terme iniciatives políticoreligioses per la unió d’Alemanya. Durant gran part de la seva vida exercí de diplomàtic i home de cort: conseller de l’emperador del Sacre Imperi Romà Germànic. Tractà també temes de teologia: redactà una justificació de Déu i de la providència davant el mal al món i, per altra banda, féu intents amb per a la unificació de les esglésies cristianes separades.

Coneixedor dels autors grecs i llatins clàssics i de la nova ciència, aspirà a harmonitzar i conciliar pensament antic i ciència moderna.

Clica damunt de Leibniz a l’Escola d’Atenes Moderna de Filòpolis i obtén més sobre el seu pensament:


Tancats amb clau

25 Setembre 2016

Text final de l’article d’opinió Dialogar de José Ignacio González, publicat a La Vanguardia el dia 23 de setembre de 2016:

“Dialogar és simplement cedir: deixar-se travessar per la paraula de l’altre (dia-logos) fins que aquella ferida arrenqui concessions parcials, i per les dues parts.”

“… fa nou segles, els cardenals que havien d’elegir Papa van passar exactament dos anys sense posar-se d’acord en qui escollir (apel·lant sens dubte a grans paraules que sonen bé per justificar el seu desacord). Fins que l’anomenat populatxo se’n va atipar i va decidir tancar-los amb clau, sense aliment ni aigua, fins que es posessin d’acord. I vet aquí que cinc dies després ja teníem Papa nou. I, per cert, un Papa sant (sant Celestí V). I si alguna cosa d’això servís també per als polítics?”

Tancats amb clau

Tancats amb clau, fins que es posin d’acord

 

 


Capitals de la dita Europa de l’Est: Varsòvia – 4/4

5 Setembre 2016

Al llarg del segle XVI Varsòvia o Warszawa anà agafant protagonisme polític; gaudia de més centralitat que Cracòvia, la ciutat que era capital de la República de les Dues Nacions (Polònia i Lituània). Fou el rei Segismon III Vasa qui, a l’any 1596, ordenà el trasllat de la capitalitat des de Cracòvia a Varsòvia. Una estàtua d’aquest rei, amb creu, espasa i format de sant, dalt d’una columna a la Plac Zamkowy, és una de les imatges més identificadores de la ciutat. A la mateixa esplanada, al costat de la columna, es troba el Castell Reial i, ben aprop, la Ciutat Vella amb la típica plaça, la Rynek Starego Miasta. A l’est de la plaça, el riu de Varsòvia, el Vístula o Wisła.

La columna de Segismon III Vasa i el Castell Reial

La columna de Segismon III Vasa i el Castell Reial

Cap a finals del segle XVI s’introduí a Polònia el sistema de la monarquia electiva. L’aristocràcia elegia monarca i tenia el dret a vetar decissións; amb aquests canvis començà la decandència política i militar de la República de les Dues Nacions. Així després de guerres contra suecs, russos, otomans…. la república s’anà debilitant, iniciant-se al segle XVIII un procés de partició del país. Al 1795 Polònia quedà totalment esborrada del mapa polític: l’est s’incorporà a la Rússia dels tzars, i de l’oest part passà a dominació de Prússia i part a dominació dels habsburg d’Austria. Fins a finals de la Gran Guerra, en la que malauradament  polonesos de l’oest varen haver de lluitar contra polonesos de l’est, no recuperà Polònia la seva independència. Però al 1939 les tropes alemanyes varen entrar a Polònia per l’oest, i tot seguit les russes per l’est. Acabada la guerra, com s’esdevingué en estats veïns, Polònia quedà en la zona de dominació soviètica, tot modificant-se les fronteres. Varsòvia, destruïda en la major part,  inicià la gegantina tasca de reconstrucció meticulosa dels edificis destruïts. El 1990 és l’any de la fi de la República Popular Polonesa, guanyant la independència.

 

La Plaça de la Ciutat Vella, Rynek Starego Miasta, totalment reconstruïda,  és un gran centre de trobada i un dels llocs més atractius de la ciutat. Les acolorides cases circumdants evoquen les originals, moltes d’elles del segle XVII. I al bell mig l’escultura d’una sirena, un dels símbols de la ciutat. La Ciutat Vella està rodejada en part per muralles medievals i una barbacana on hi havia una de les portes de la ciutat. Anant cap al Castell, es passa per la Catedral de sant Joan, de façana amb fronto esglaonat, d’arquitectura típica de la zona hanseàtica. El Castell Reial, edificat per Segismon III Vasa després de traslladar la capital, també fou arrasat durant l’ocupació i reconstruït entre 1971 i 1988.

Plaça de la Ciutat Vella

Plaça de la Ciutat Vella

Plaça de la Ciutat Vella i la sirena, símbol de la ciutat

Plaça de la Ciutat Vella i la sirena, símbol de la ciutat

Barbacana amb porta de la ciutat i muralla medieval

Barbacana amb porta de la ciutat i muralla medieval

El riu Vístula o Wisła, a tocar de la plaça de Ciutat Vella

El riu Vístula o Wisła, a tocar de la plaça de Ciutat Vella

Frontó esglaonat de la Catedral de sant Joan

Frontó esglaonat de la Catedral de sant Joan

Castell Reial totalment reconstruït

Castell Reial totalment reconstruït

 

En la principal Krakowski Przedmiescie, avinguda que comença al peu de la columna de Segismon a Plac Zamkowy, abunden antics palaus antics, esglèsies en part reconstruïdes i la mateixa Universitat de Varsòvia. A l’Esglèsia de la Santa Creu, en una urna, es conserva el cor del músic polonès Frédéric Chopin. I al final de l’avinguda, un monument reconeguent l’obra de l’astrònom Nicolau Copèrnic.

Inici de l’avinguda Krakowski Przedmiescie a l’esplamada Plac Zamkowy

Inici de l’avinguda Krakowski Przedmiescie a l’esplanada Plac Zamkowy

Esglèsia de Santa Creu, en una urna el cor de Chopin

Esglèsia de Santa Creu, en una urna el cor de Chopin

Monument de l’astrònom polonès Nicolau Copèrnic

Monument de l’astrònom polonès Nicolau Copèrnic

 

Diversitat vestigis i monuments recorden esdeveniments de la Segona Guerra que Varsòvia i els seus habitants sofriren: en record del gueto i deportació dels jueus, de la resistència contra els nazis, dels polonesos deportats i que moriren en els camps de concentració soviètics i altres.

Vestigi de la pared del Gueto de Varsòvia

Vestigi de la pared del Gueto de Varsòvia

Monument als Herois del Gueto, construït el 1948. Al fons, Museu de la Història dels Jueus Polonesos

Monument als Herois del Gueto, construït el 1948. Al fons, Museu de la Història dels Jueus Polonesos

Monument a la Sublevació de Varsòvia de 1944, fortament reprimida

Monument a la Sublevació de Varsòvia de 1944, fortament reprimida

Palau de la Cultura i de la Ciència, regal de l’Unió Soviètica a Varsòvia

Palau de la Cultura i de la Ciència, regal de l’Unió Soviètica a Varsòvia

 

La ciutat es veu dinàmica i en creixement; ja no hi manquen alts gratacels. Però ha estat molt plaent percebre l’esperit alegre i acollidor de força persones, no només responent atentament a preguntes sobre llocs, sinó prenent iniciativa i oferint-se per ajudar quan consultàvem pel carrer un mapa de la ciutat.