„Die Philosoffen“ del grup pop alemany Wise Guys

3 Desembre 2016

El títol de la cançó Die Philosoffen és un compost de Philosophen i besoffen (beguts o borratxos) i és cantada a capel·la pel grup vocal pop alemany Wise Guys. La composició no es creada per cap dels cinc membres del grup, sinó per l’amic Tom van Hasselt. Si bé el text és un pèl descarat o desvergonyit -als filòsofs, per veure-hi clar els cal “beure-hi clar”-, s’hi troben referències -més o menys encertades- a Aristòtil, a Diògenes, a Schopenhauer, a Hegel i a Plató. El grup, socialment compromès, inicià la seva trajectòria a Colònia el 1985; té previst fer el seu darrer concert a Colònia, el juliol de 2017, després d’un 2016 en el que n’està fent a gran nombre de ciutats alemanyes

Die Philosoffen

Der Mann Aristoteles
war blöd, doch ich erzähl es:
Er spielte Philosoph
und fragte wie klein Doof:
“Warum ist etwas da,
das da vorher noch nicht war?
Hm, das hat bestimmt ‘nen Grund…”
Vielen Dank für diesen Fund!

Ein Mann, genannt Diogenes,
der tat was Ungezogenes:
Er hat, wie alle wissen,
sich selber weggeschmissen.
So lebte er mit Wonne
in einer dicken Tonne,
und das war ein echter Renner –
heute macht des jeder Penner.

L’home Aristòtil
era babau, però ho explico:
Jugaba a filòsof
i es preguntava com un ximplet:
“Perquè és alguna cosa,
que anteriorment encara no era?
Hm, això té un determinat fonament!”
Moltes gràcies per la teva troballa.

Un home, anomenat Diògenes,
que feia coses de maleducat:
Ell, com tots sabem,
es va ben deixar anar.
Així vivia amb delícia
en una grossa bota,
i així era un original super-vendes –
avui ho fa un qualsevol.

Die Philosoffen waren alle besoffen!
Das ist kein Witz und auch kein Neid:
Die waren breit, die ganze Zeit.
Die Philosoffen waren alle besoffen!
Liest man nur kurz in ihren Texten,
merkt man, dass sie Wodka exten.
Wahrheit ist zu später Stund’
eben ein Fass ohne Grund.
Doch mal ganz offen:
Das lässt mich hoffen,
dass man’s im Leben zu was bringt,
wenn man trinkt.
Els filòsofs estaven tots borratxos!
Això no és cap acudit ni cap enveja:
Ells estaven beguts a totes hores.
Els filòsofs estaven tots borratxos!
Si es dóna un cop ull els seus textos,
es nota que ells el vodka bebien.
La veritat és a hora tardana
precisament en una bota sense fons.
Però ben francament:
això em permet esperar,
que es pot fer alguna cosa a la vida,
si hom beu.
Ein Mann, der Schopenhauer,
der macht mich wirklich sauer:
Der hatte einen Willen,
den konnt er aber nicht stillen.
Er fand, es sei Beschiss,
dass die Welt ist, wie sie is’.
Nun, das ist uns allen klar –
Schopi machte das zum Star.Ein Mann mit Namen Hegel,
das war ein rechter Flegel:
der konnte etwas meinen
und es gleichzeitig verneinen.
Er widersprach sich ständig.
Das fand man wohl sehr wendig,
und man nannte diese Hektik
hochtrabend ‘Dialektik’.
Un home, el Schopenhauer,
que em fa realment enfadar:
Tenia una voluntat,
que no podia però satisfer.
Ell trobà que era una estafa,
que el món és, com és.
Ara, això ens és a tots clar –
Schopi ha esdevingut una estrella.Un home amb nom Hegel,
era un vertader gamberro:
ell podia quelcom pensar
i això al mateix temps negar.
Es contradeia contantment.
Això semblà molt intercanviable,
i anomenà aquesta agitació
altisonant ‘Dialèctica’.
Die Philosoffen waren alle besoffen!
Sie sah’n der Wahrheit ins Gesicht
und waren hackestrunzendicht.
Die Philosoffen waren alle besoffen!
Liest man nur kurz in ihren Werken,
merkt man, wie sich Denker stärken:
Mit ‘nem tiefen Blick ins Glas –
in vino veritas!
Doch mal ganz offen:
Das lässt mich hoffen,
dass es im Leben besser läuft,
wenn man säuft!
Els filòsofs estaven tots borratxos!
Ells miraven la veritat cara a cara
i eren hackerexperts.
Els filòsofs estaven tots borratxos!
Si es dóna un cop ull a les seves obres
es nota com els pensadors s’enforteixen:
amb una copa de més –
in vino veritas!
Però ben francament:
això em permet esperar,
que la vida millor va,
si hom s’engata!
Ein Mann – das war der Platon –
da erzähl’ ich euch noch grad von,
der wollt’ was von Sokrates,
doch Sokrates, der verbat es.
Drum erfand der Platon Liebe,
die auskommt ohne Triebe –
na, wie soll denn das jetzt gehn?!
Im Suff hat man Ideen!
Un home -que era Plató-
d’ell us en explico ara,
volia alguna cosa de Sócrates,
però Sócrates no ho permetia.
És per això que Plató inventà l’amor,
que s’ensortia sense impulsos –
com deu doncs ara anar?
En la beguda hom té idees!
Die Philosoffen waren alle besoffen!
Sie waren voll bis unter’n Rand,
das nennt sich nüchterner Verstand.
Die Philosoffen waren sowas von besoffen!
Liest man nur kurz in ihren Schriften,
merkt man, dass sie wohl auch kifften:
Erst ‘ne große Tüte bau’n
und dann die Wahrheit schaun’!
Doch mal ganz offen:
Das lässt nicht hoffen!
Ich bin betroffen
und könnt mich zoffen,
denn mir wird auf einmal klar,
was der Grund des Übels war –
drum ist alles schief gelaufen
und sie fingen an zu saufen,
waren sie auch noch so schlau:
Ihnen fehlte was.
Na, was war denn das?
Na, was wohl? Ja, genau: Eine…
Els filòsofs estaven tots borratxos!
Estaven plens fins a tocar la ratlla,
que s’anomenava sobri enteniment.
Els filòsofs estaven com borratxos!
Si es dóna un cop ull als seus escrits,
es nota que ells bé esnifaven:
Primer una gran bosa construien
i después la veritat miraven!
Però ben francament:
això no em permet esperar!
Jo estic afectat
i podria enganxar-me,
doncs em ve de cop clar,
el que era la causa del mal –
per això tot ha anat tort
i ells començaren a beure,
tot i que eren tan espavilats:
que els passava alguna cosa.
I bé, què era això?
I bé, què era? Sí, justament: una …
…Frau findet man schwerlich
in der Philosophie, doch mal ehrlich,
es wäre auch verlogen,
zu sagen: Frauen nehmen keine Drogen.
Und doch ist etwas anders
als beim Mann. Ja, Mann, was kann das
denn nur sein? Ich denk und denk…
Jetzt brauch ich erst mal ein Getränk!
… dona difícilment es troba
en la filosofia, dit sincerament,
seria una mentida
dir: les dones no prenen drogues.
Es quelcom ben diferent
que amb els homes. Sí, home, que pot
doncs ser això? Penso, penso…
Ara necessito jo per primera vegada una beguda!

Leibniz, commemorant els 300 anys

23 Novembre 2016

Gottfried Wilhelm Leibniz naixé el 1646 a Leipzig i morí el 14 de novembre de 1716 a Hannover. Ara commemorem els 300 anys de la mort d’aquest polifacètic pensador racionalista que mostrà gran universalitat d’interessos. Les seves obres donen testimoni del domini de pràcticament tots els àmbits del coneixement humà. Als 21 anys es doctorà en dret, però destacà en filosofia, matemàtica, lògica, física, lingüística, etc.

gottfried-leibniz

Leibniz és caracteritzat com a pensador racionalista, però un racionalista que accepta i incorpora idees de pensadors no racionalistes, així dels empiristes anglesos, assolint així rellevants aportacions. Un pensador obert a les idees dels altres: tot un exemple.

Leibniz ocupa un reconegut lloc en la història de la matemàtica: descobreix, al mateix temps que Newton, el càlcul infinitesimal, és a dir, el càlcul de derivades i integrals. Se sap que de jove s’apassionà per la lògica sil·logística aristotèlica. Tota la seva vida procurarà descobrir una forma de matemàtica generalitzada, que ell anomenà Characteristica Universalis, amb la qual creia possible de substituir el pensament pel càlcul. Aplica el simbolisme algèbric a la lògica formal; és un dels fundadors de la lògica matemàtica. Cal dir que els seus treballs de lògica s’inspiren en els tractats lògics del mallorquí Ramon Llull.

En l’àmbit de la física formulà la llei de la conservació de l’energia, la matèria no és només extensió com afirmava Descartes, és també energia. Les seves mònades són punts inextensos d’energia.

Leibniz féu profundes aportacions psicològiques: molt abans de Freud ja parlà de dimensions inconscients en la persona. Es dedicà també a l’economia, arribant a dissenyar projectes d’explotació de mines. Com a historiador Leibniz és admirable, marca un retorn a l’estudi dels documents originals, és a dir, a les fonts d’informació. Leibniz és filòleg: desenvolupa estudis sobre l’antiga llengua alemanya i l’antiga llengua celta, tot analitzant textos amb escriptura xinesa. Expert en dret, intervingué en complicats temes jurídics. Reflexionà profundament sobre qüestions polítiques: després de la Guerra del Trenta Anys de la qual en sorgí una Alemanya fragmentada, ell portà a terme iniciatives políticoreligioses per la unió d’Alemanya. Durant gran part de la seva vida exercí de diplomàtic i home de cort: conseller de l’emperador del Sacre Imperi Romà Germànic. Tractà també temes de teologia: redactà una justificació de Déu i de la providència davant el mal al món i, per altra banda, féu intents amb per a la unificació de les esglésies cristianes separades.

Coneixedor dels autors grecs i llatins clàssics i de la nova ciència, aspirà a harmonitzar i conciliar pensament antic i ciència moderna.

Clica damunt de Leibniz a l’Escola d’Atenes Moderna de Filòpolis i obtén més sobre el seu pensament:


Tancats amb clau

25 Setembre 2016

Text final de l’article d’opinió Dialogar de José Ignacio González, publicat a La Vanguardia el dia 23 de setembre de 2016:

“Dialogar és simplement cedir: deixar-se travessar per la paraula de l’altre (dia-logos) fins que aquella ferida arrenqui concessions parcials, i per les dues parts.”

“… fa nou segles, els cardenals que havien d’elegir Papa van passar exactament dos anys sense posar-se d’acord en qui escollir (apel·lant sens dubte a grans paraules que sonen bé per justificar el seu desacord). Fins que l’anomenat populatxo se’n va atipar i va decidir tancar-los amb clau, sense aliment ni aigua, fins que es posessin d’acord. I vet aquí que cinc dies després ja teníem Papa nou. I, per cert, un Papa sant (sant Celestí V). I si alguna cosa d’això servís també per als polítics?”

Tancats amb clau

Tancats amb clau, fins que es posin d’acord

 

 


Capitals de la dita Europa de l’Est: Varsòvia – 4/4

5 Setembre 2016

Al llarg del segle XVI Varsòvia o Warszawa anà agafant protagonisme polític; gaudia de més centralitat que Cracòvia, la ciutat que era capital de la República de les Dues Nacions (Polònia i Lituània). Fou el rei Segismon III Vasa qui, a l’any 1596, ordenà el trasllat de la capitalitat des de Cracòvia a Varsòvia. Una estàtua d’aquest rei, amb creu, espasa i format de sant, dalt d’una columna a la Plac Zamkowy, és una de les imatges més identificadores de la ciutat. A la mateixa esplanada, al costat de la columna, es troba el Castell Reial i, ben aprop, la Ciutat Vella amb la típica plaça, la Rynek Starego Miasta. A l’est de la plaça, el riu de Varsòvia, el Vístula o Wisła.

La columna de Segismon III Vasa i el Castell Reial

La columna de Segismon III Vasa i el Castell Reial

Cap a finals del segle XVI s’introduí a Polònia el sistema de la monarquia electiva. L’aristocràcia elegia monarca i tenia el dret a vetar decissións; amb aquests canvis començà la decandència política i militar de la República de les Dues Nacions. Així després de guerres contra suecs, russos, otomans…. la república s’anà debilitant, iniciant-se al segle XVIII un procés de partició del país. Al 1795 Polònia quedà totalment esborrada del mapa polític: l’est s’incorporà a la Rússia dels tzars, i de l’oest part passà a dominació de Prússia i part a dominació dels habsburg d’Austria. Fins a finals de la Gran Guerra, en la que malauradament  polonesos de l’oest varen haver de lluitar contra polonesos de l’est, no recuperà Polònia la seva independència. Però al 1939 les tropes alemanyes varen entrar a Polònia per l’oest, i tot seguit les russes per l’est. Acabada la guerra, com s’esdevingué en estats veïns, Polònia quedà en la zona de dominació soviètica, tot modificant-se les fronteres. Varsòvia, destruïda en la major part,  inicià la gegantina tasca de reconstrucció meticulosa dels edificis destruïts. El 1990 és l’any de la fi de la República Popular Polonesa, guanyant la independència.

 

La Plaça de la Ciutat Vella, Rynek Starego Miasta, totalment reconstruïda,  és un gran centre de trobada i un dels llocs més atractius de la ciutat. Les acolorides cases circumdants evoquen les originals, moltes d’elles del segle XVII. I al bell mig l’escultura d’una sirena, un dels símbols de la ciutat. La Ciutat Vella està rodejada en part per muralles medievals i una barbacana on hi havia una de les portes de la ciutat. Anant cap al Castell, es passa per la Catedral de sant Joan, de façana amb fronto esglaonat, d’arquitectura típica de la zona hanseàtica. El Castell Reial, edificat per Segismon III Vasa després de traslladar la capital, també fou arrasat durant l’ocupació i reconstruït entre 1971 i 1988.

Plaça de la Ciutat Vella

Plaça de la Ciutat Vella

Plaça de la Ciutat Vella i la sirena, símbol de la ciutat

Plaça de la Ciutat Vella i la sirena, símbol de la ciutat

Barbacana amb porta de la ciutat i muralla medieval

Barbacana amb porta de la ciutat i muralla medieval

El riu Vístula o Wisła, a tocar de la plaça de Ciutat Vella

El riu Vístula o Wisła, a tocar de la plaça de Ciutat Vella

Frontó esglaonat de la Catedral de sant Joan

Frontó esglaonat de la Catedral de sant Joan

Castell Reial totalment reconstruït

Castell Reial totalment reconstruït

 

En la principal Krakowski Przedmiescie, avinguda que comença al peu de la columna de Segismon a Plac Zamkowy, abunden antics palaus antics, esglèsies en part reconstruïdes i la mateixa Universitat de Varsòvia. A l’Esglèsia de la Santa Creu, en una urna, es conserva el cor del músic polonès Frédéric Chopin. I al final de l’avinguda, un monument reconeguent l’obra de l’astrònom Nicolau Copèrnic.

Inici de l’avinguda Krakowski Przedmiescie a l’esplamada Plac Zamkowy

Inici de l’avinguda Krakowski Przedmiescie a l’esplanada Plac Zamkowy

Esglèsia de Santa Creu, en una urna el cor de Chopin

Esglèsia de Santa Creu, en una urna el cor de Chopin

Monument de l’astrònom polonès Nicolau Copèrnic

Monument de l’astrònom polonès Nicolau Copèrnic

 

Diversitat vestigis i monuments recorden esdeveniments de la Segona Guerra que Varsòvia i els seus habitants sofriren: en record del gueto i deportació dels jueus, de la resistència contra els nazis, dels polonesos deportats i que moriren en els camps de concentració soviètics i altres.

Vestigi de la pared del Gueto de Varsòvia

Vestigi de la pared del Gueto de Varsòvia

Monument als Herois del Gueto, construït el 1948. Al fons, Museu de la Història dels Jueus Polonesos

Monument als Herois del Gueto, construït el 1948. Al fons, Museu de la Història dels Jueus Polonesos

Monument a la Sublevació de Varsòvia de 1944, fortament reprimida

Monument a la Sublevació de Varsòvia de 1944, fortament reprimida

Palau de la Cultura i de la Ciència, regal de l’Unió Soviètica a Varsòvia

Palau de la Cultura i de la Ciència, regal de l’Unió Soviètica a Varsòvia

 

La ciutat es veu dinàmica i en creixement; ja no hi manquen alts gratacels. Però ha estat molt plaent percebre l’esperit alegre i acollidor de força persones, no només responent atentament a preguntes sobre llocs, sinó prenent iniciativa i oferint-se per ajudar quan consultàvem pel carrer un mapa de la ciutat.


Capitals de la dita Europa de l’Est: Cracòvia – 3/4

3 Setembre 2016

Cracòvia o Kroków fou capital de Polònia fins el 1596, any en el que Segismon III Vasa traslladà la capitalitat a Varsòvia. Ja a mitjans del segle X, Cracòvia era una ciutat entorn de la qual i sota la dinastia Piast s’havien unit les tribues eslaves vingudes de l’est al segle VI. El 1038 ja és la capital del Regne de Polònia, establint-se el govern en el turó de Wawel, la fortificació que esdevingué residència reial. Al nord del turó i a la riba del Vístula s’anà formant l’actual Ciutat Vella amb el gran Mercat de Roba ben bé al mig de la plaça Major.

El Mercat de Robes i torre de l’Ajuntament al mig de la Plaça Major

El Mercat de Robes i torre de l’Ajuntament al mig de la Plaça Major

La dinastia Piast fou la que, al segle X, introduí a Polònia el Cristianisme. Al segle XIV i després de lluites internes, assumí el poder el lituà Ladislau, fundant la dinastia Jagelló tot unificant Polònia i Lituània. Així, al segle XV, la República de les Dues Nacions era un dels estats més poderosos de l’Europa Central, els seus reis fins i tot varen governar territoris txecs i hongaresos. Quan al 1596 la capital del regne passa a Varsòvia, els reis seguien coronant-se i enterrant-se a Cracòvia, però la ciutat començà a decaure. Els conflictes polítics del segle XVIII portaren a la partició Polònia; Cracòvia i la seva regió es trobaren, fins el fi al de la gran Guerra, sota dominació austríaca. Durant la Segona Guerra, Cracòvia fou capital dels territoris ocupats pels nazis. La ciutat sofrí pocs bombardeigs i conservà bé el seu passat arquitectònic. No passà el mateix amb la nombrosa població jueva de la ciutat: Auschwitz (Óswiecim) està a pocs quilòmetres.

 

Al bell mig de la plaça Major del Mercat, Rynek Głowny, dissenyada ja al segle XIII, crida l’atenció l’edifici renaixentista del Mercat de les Robes, on avui, més que robes, s’hi troba artesania pels turistes.  Al costat est de la plaça s’aixeca l’esglèsia de Santa Maria, d’estil tipícament polonés, amb un interior d’una bellesa extraordinària; rivalitza amb la Catedral del turó de Wawel. Del costa de l’esglèsia de Santa Maria surt Ulica Florianska, el carrer que mena a la Porta de sant Florià, junt a les restes arquitectòniques de la fortificació medieval de la Ciutat Vella. A prop de la plaça Major del Mercat es troba la Universitat Jagellònica que es formà a partir de l’Acadèmia de Cracòvia. En aquesta Universitat estudià a finals del segle XV l’astrònom polonès Nicolau Copèrnic.

L’edifici del Mercat de Robes a la plaça Major del Mercat

L’edifici del Mercat de Robes a la plaça Major del Mercat

Torre de l’Ajuntament i edifici del Mercat de Robes, a la Plaça Major

Torre de l’Ajuntament i edifici del Mercat de Robes, a la Plaça Major

Esglèsia de Santa Maria, estil típic polonès

Esglèsia de Santa Maria, estil típic polonès

Pati de la Universitat on estudià Copèrnic

Pati de la Universitat on estudià Copèrnic

Al fons, Porta de sant Florià

Al fons, Porta de sant Florià

Torres romàniques de l’esglèsia de sant Andreu, de camí cap a Wawel

Torres romàniques de l’esglèsia de sant Andreu, de camí cap a Wawel

Façana barroca de l’Esglèsia jesuïta de Sant Pere i Sant Pau, de camí cap a Wawel

Façana barroca de l’Esglèsia jesuïta de Sant Pere i Sant Pau, de camí cap a Wawel

El Castell reial de Wawel, residència dels reis Jagellònics, reconstruït varies vegades, és símbol de la identitat nacional polonesa. De la fortificació antiga es conserven tres torres de defensa; en el seu interior una Catedral gòtica, construïda a mitjans del segle XIV però a partir d’una altra romànica del segle XI. Al costat de la Catedral, el Castell residencial.

Entrant a la ciutadella de Wawel

Entrant a la ciutadella de Wawel

Catedral d’estil renaixentista de Wawel

Catedral d’estil renaixentista de Wawel

Pati d’armes del Castell de Wawel

Pati d’armes del Castell de Wawel


Capitals de la dita Europa de l’Est: Budapest – 2/4

31 Agost 2016

El Danubi, majestuós i omnipresent, senyoreja de nord a sud la ciutat. A la seva banda dreta Buda, a la esquerra Pest. Més al nord de Buda i davant de l’illa Margarida, Óbuda, lloc de la colonització romana, Aquincum. En el turó central de Buda, d’una manera semblant a Praga, sobresurt el Castell: des del turó del Castell o Várhegy es controla tot. Més cap al sud i al costat de la ciutat antiga, el turó Gellért. Tres ponts centrals  -el de les Cadenes o Széchenyi Lánchid, el de Elisabet o Erzsébet híd i el de la Llibertat o Szabadság híd– permeten  passar a l’altra banda del Danubi, a la plana de Pest, on es troben les grans avingudes de la ciutat, l’Attila útica, l’Andrássy útica, … i l’esplendorós Parlament.

Des del turó Géllert: el Danubi senyorejant la ciutat, ponts Elisabet i de les Cadenes

Des del turó Gellért: el Danubi senyorejant la ciutat, ponts Elisabet i de les Cadenes

Danubi, pont de les Cadenes i Castell

Danubi, pont de les Cadenes i Castell

Al segle V Atila i els Huns varen conquerir i dominar la regió; posteriorment ho feren diferents tribus germàniques, però no fou sinó al segle IX, amb l’arribada de les set tribus magiars, provinents dels Urals, que s’establiren les bases del que serà la cultura magiar o hongaresa. Al segle XIV, després de diferents conflictes, arribà al poder Segismond de Luxemburg, emperador del Sacre Imperi Romà Germànic. Després de 150 anys de dominació turca, al 1686, Hongria és reconquerida i comença el govern dels Habsburg austríacs. A partir del final de la Gran Guerra, Hongria seguirà una trajectòria política similar a la dels txecs i altres pobles veïns: independència, ocupació nazi, ocupació soviètica, tutela soviètica i independència.

 

A Pest, al final de l’avinguda Andrássyi a la Plaça dels Herois, el monument del Mil·leni (de 1896) simbolitza el naixement de la nació magiar i es representen els cabdills de les set tribus que el 896 van conquerir el territori.

El monument del Mil•leni del poble magiar, amb rei i capdills de les set tribus

El monument del Mil·leni del poble magiar, amb rei i cabdills de les set tribus

 

Des del turó Gellért, a Buda, s’obté una impactant perspectiva de tota la ciutat. El nom de Gellért respon al bisbe venecià que al segle XI inicià la cristianització dels magiars. De l’interior del turó emergeixen diferents manantials termals, un d’ells dòna aigua als Banys Gellért. Cal tenir present que Budapest compte amb més de cent banys termals. Un passeig nocturn en un dels molts vaixells turístics ofereix una encantadora mostra de les belleses de la ciutat.

Danubi i Banys Géllert

Danubi i Banys Gellért

Danubi i Parlament

Danubi i Parlament

 

El Castell i tot el turó fou la fortalesa defensiva on es formà Buda i fou el Palau Reial de Buda i residència dels Habsburg; cap a la part nord del turó, l’esglèsia de sant Maties o Mátyás Templom, on es coronaven els reis hongaresos. I rodejant el recinte, la ciutat antiga on vivia la població. Les set torres blanques còniques del Bastió dels Pescadors, una construcció d’inicis del segle XIX, evoquen les tendes de campanya de les set tribus magiars que es varen instal·lar a la plana hongaresa al segle IX.

Detall de l’esglèsia de sant Matías, al turo del Castell

Detall de l’esglèsia de sant Maties, al turo del Castell

Bastió dels Pescadors al turó del Castell

Bastió dels Pescadors al turó del Castell

Bastió dels Pescadors al turó del Castell

Bastió dels Pescadors al turó del Castell

Buda, amb el Bastó i sant Matías, des de Pest

Buda, amb el Bastió i sant Maties, des de Pest

 

A Pest es troba la gran basílica de sant Esteve, del segle XIX i amb cúpula d’estil neorrenaixentista.  I proper a la basílica i a tocar del Danubi, el Parlament hongarès o Országház, obra neogótica de finals del segle XIX, que simbolitza la independència hongaresa.

Basílica de sant Esteve

Basílica de sant Esteve

El Parlament des del turó del Castell

El Parlament des del turó del Castell

 

Sándor Marai: “Pest és plana, jueva, comercial i progressista, mentre que Buda té turons és gentil, residencial i conservadora”. Pest fou centre del judaïsme ortodoxe, conservant vestigis del seu important barri jueu farcit de comerços. Important testimoni és la Gran Sinagoga, la més gran d’Europa,  construïda a mitjans del segle XIX i d’estil bizantí-morisc. Fou destruïda pels nazis i lentament reconstruïda.  El Monument de les Sabates, que es troba a tocar el Danubi i ben a prop del Parlament, recorda la presència i extermini de la població jueva durant l’ocupació nazi.

La Gran Sinagoga

La Gran Sinagoga

Interior de la Gran Sinagoga

Interior de la Gran Sinagoga

Monument de les Sabates, en record de les víctimes del nazisme

Monument de les Sabates, en record de les víctimes del nazisme

 


Capitals de la dita Europa de l’Est: Praga – 1/4

30 Agost 2016

.
Ja a Praga sembla que no puguis sinó anar directament a la Plaça de la Ciutat Vella, la Staromestske namesti, i gaudir contemplant el rellotge astronòmic de l’Ajuntament, davant del qual hi sol haver concentració de gent. El rellotge atreu la mirada, però també les torres gòtiques de l’esglèsia de Nostra Senyora de Týn i el conjunt de la plaça, sense deixar de cridar l’atenció el monument al reformador religiós de Bohèmia Jan Hus. I no s’acaba aquí l’encant del primer contacte amb la ciutat, no pots deixar d’anar, tot caminant, al pont de Carles IV i des d’allà, recrear-te contemplant el Castell i la Catedral de sant Vit.

Plaça de la Ciutat Vella o Staromestske namesti

Plaça de la Ciutat Vella o Staromestske namesti

El Castell des del pont de Carles IV

El Castell des del pont de Carles IV

La ciutat de Praga, amb la seva privilegiada situació geogràfica, mostra un majestuós passat històric. Ostentava  la capitalitat de la regió de Bohèmia, regió que, junt amb Moràvia i Silèsia, conforma l’actual República Txeca. El nom de Bohèmia deriva del poble cèltic bois, que havia habitat antigament en aquesta zona. Recordem que l’actual República Txeca i l’actual Eslovàquia, que havien conformat Txecoslovàquia,  es van separar l’any 1993 després d’un referèndum.

Al segle XIV, Carles IV, rei de Bohèmia i emperador del Sacre Imperi Romà Germànic, Praga esdevingué residència imperial, vivint la ciutat la seva època daurada: es construí el Pont, es rehabilità el ja vell Castell, es fundà la Ciutat Nova (Nové Mesto) i la universitat coneguda com a Carolinum. Seguint amb  un escuet esbós històric podem recordar que, a principis del s. XV, Jan Hus promogué reformar l’Església Catòlica i que, a començaments del s XVI, i per 400 anys, Bohèmia passà a mans dels Habsburg. Gaudí d’independència entre guerres, i derrotats els alemanys, visqué sota la tutela soviètica. En tants anys d’ocupació exterior, esdevé difícil construir una identitat nacional.  Se’ns explica que una certa tendència general a no ser atent, a semblar enfadat i a rebutjar a facilitar informació, es comprenen si repassem la seva història de constant dependència exterior o/i al desmesurat  nombre de turistes que ronden pel centre de la ciutat.

 

El rellotge astronòmic, del s XV però reconstruït diverses vegades, dóna testimoni de la concepció geocèntrica de l’univers: en l’esfera superior, veiem la Terra al centre i les suposades òrbites del Sol i la Lluna al seu volant, indicant-se la posició del Sol en el zodíac. En l’esfera inferior, les activitats pròpies de cada un dels mesos de l’any, els signes del zodíac i el Sant de cada dia.

Rellotge astronòmic geocèntric

Rellotge astronòmic geocèntric

Rellotge astronòmic, amb figures alliçonadores

Rellotge astronòmic, amb figures alliçonadores

A l’esglèsia de Nostra Senyora de Týn, construïda al segle XIV i associada al moviment reformista hussita,  fou enterrat l’eminent observador Tycho Brahe , creador de les Taules astronòmiques rodolfines. Brahe, aspirant a conciliar geocentrisme i heliocentrisme, defensà que els planetes giren entorn del Sol, però aquest gira entorn de la Terra.

Nostra Senyora de Týn

Nostra Senyora de Týn

La ciutat de Praga està al voltant del riu Moldava o Vltava, afluent de l’Elba. A la banda esquerra i dalt d’un turó, l’antic Castell de Praga, als seus peus, el barri de Malá Strana o Ciutat Petita. A la banda dreta del riu i de nord a sud, el barri jueu o Josefov, la Ciutat Vella o Staré Mesto i la Ciutat Nova o Nové Mesto. El pont de Carles IV comunica la Ciutat Vella i Malá Strana, obrint camí cap al Castell. A la porta gòtiga del segle XIV s’hi representa, al centre, sant Vit, a l’esquerra el rei Carles IV i a la dreta,  el seu fill Wenceslau IV.

Porta entrada al pont de Carles IV des de Ciutat Vella o Staré Mésto

Porta entrada al pont de Carles IV des de Ciutat Vella o Staré Mésto

Carles IV, sant Vit i Wenceslau IV

Carles IV, sant Vit i Wenceslau IV

El Moldava o Vltava, el pont i el Castell

El Moldava o Vltava, el pont i el Castell

Des del pont, la porta de Malá Strana i l’esglèsia de sant Nicolau

Des del pont, la porta de Malá Strana i l’esglèsia de sant Nicolau

El Moldava i Vltava, pont i porta de Ciutat Vella

El Moldava i Vltava, pont i porta de Ciutat Vella

El Castell, restaurat vàries vegades i amb ampliacions renaixentistes, té en el seu centre  la Catedral de Sant Vit. Carles IV fou qui inicià la construcció al segle XIV, però les torres no es van acabar fins a finals del s XIX i començaments del XX.

El Castell i en primer pla, Malá Strana

El Castell i en primer pla, Malá Strana

Interior del Castell, lateral sud de la Catedral de sant Vit

Interior del Castell, lateral sud de la Catedral de sant Vit

Des de l’Edat Mitjana comunitats jueves residien a Praga, sofrint legislacions restrictives. El nom de Josefov respon a l’habsburg Josep II, que en reduí la discriminació. Al voltant de l’antic cementiri jueu, del segle XV, s’hi poden veure uns cinc sinagoges

Cementiri jueu en el barri jueu o Josefov, amb unes 12.000 làpides

Cementiri jueu en el barri jueu o Josefov, amb unes 12.000 làpides

Noms de les víctimes de l’holocaust a les parets de a Sinagoga Pinkas

Noms de les víctimes de l’holocaust a les parets de a Sinagoga Pinkas

 

De Praga és l’escriptor Fank Kafka, i de Bohèmia són els compositors Anton Dvorák i Bedrich Smetana, els dos del segle XIX.  De Smetana és conegut el seu poema musical Má Vlast (La meva pàtria). Clicant aquí per escoltar el fragment Vltava (Moldava).

Badrich Smetana, compositor txec del XIX

Badrich Smetana, compositor txec del XIX