De Brussel·les a Amsterdam. Amsterdam i … – 4/4

22 Juny 2017

Amsterdam

Amsterdam, capital dels Països Baixos, pertany a la província d’Holanda Septentrional. Es troba a les ribes de l’Ij, antigament Zuiderzee. La ciutat va ser fundada a finals del segle XII, un petit poble de pescadors a la vora del riu Amstel, on es féu una petita presa o resclosa (dam en neerlandès). El segle XIV, amb la Hansa, es desplegà notablement la seva activitat comercial.

El segle XVII en va ser l’edat daurada.  Moment d’expansió a ultramar, colonitzant entre altres Indonèsia amb protagonisme de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals o VOC, construint un imponent imperi comercial i polític. El famós pintor Rembrandt hi va viure durant aquesta època.

El disseny de la ciutat amb semicercles concèntrics o cinturó de canals, el Grachtengordel, és del  segle XVII, moment de gran immigració. A l’interior del Grachtengordel o cinturó de canals: el Oude Zijde o Part Antiga, a tocar el riu Amstel i amb el Barri Vermell; el Nieuwe Zijde o Part Nova és una expansió cap a l’est iniciada amb l’entrada dels molts refugiats jueus i on s’hi pot veure la Nieuwe Kerk i el mateix Kononklijk Paleis, a la plaça Dam.

A finals del segle XIX, la revolució industrial va arribar a Amsterdam. Es van construir viaductes cap al mar i al riu Rin, millorant la seva comunicació amb la resta d’Europa i del món. Abans de la Segona Guerra era centre mundial del comerç de diamants, però amb la pèrdua d’uns cent mil jueus, Anvers esdevingué el nou centre mundial.

Sembla que la ciutat d’Amsterdam ha atorgat a les bicicletes una prioritat absoluta. El vianant, especialment el turista, ha de tenir molta cura ja que sovint no es fàcil obrir-se camí.











 

Edam, Volendam, Zaandijk









De Brussel·les a Amsterdam. Middelburg i Rotterdam – 3/4

21 Juny 2017

Middelburg

Middelburg, abans illa i actualment península de Walcheren, és la capital de la província de Zeeland, que juntament amb altres tretze províncies, com ara la veïna Zuid Holland amb capital Rotterdam, conformen els Països Baixos.

El traçat circular de la ciutat recorda el seu passat emmurallat, amb els canals de fortificació. En el centre, l’Abadía o Abdij, un dels edificis més destacats fundat el 1103.

Al segle XVI, en la Guerra dels Vuitanta anys,  fou un dels centres de resistència de Flandes contra els espanyols, essent la ciutat assetjada. Durant el Segle d’Or Neerlandés, Middelburg fou una important base de la Companyia de les Índies Orientals.







 

Rotterdam

Rotterdam és principalment coneguda pels seus 40 km de port, l’Europoort, un dels més grans del món. Està situat sobre el riu Nieuwe Maas o Nou Mosa, que neix de la confluència dels rius Noord i Lek, però és defluent del Rin i antic afluent del Mosa.

Rotterdam, el dic del Rotte, és una de les ciutats més modernes d’Holanda. Els bombardeigs de 1940 en destruiren bona part, cosa que portà a la rendició d’Holanda. L’estàtua De Verwoeste Stad, La ciutat destruïda, davant del Museu Marítim evoca aquest bombardeig. La reconstrucció no es portà refent les destruïdes edificacions, sinó seguint una arquitectura innovadora d’avantguarda.

Només arribar a la ciutat crida l’atenció l’Erasmusbrug, pont d’Erasme, que és un dels símbols de la ciutat. Erasme de Rotterdam, un dels seus personatges més il·lustres.










 







De Brussel·les a Amsterdam. Anvers, Bruges, Gant – 2/4

20 Juny 2017

Antwerpen (Anvers)

Antwerpen significa llançar la mà i fa referència a la llegenda segons la qual el soldat romà Silvius Brabo s’enfrontà al cruel gegant Antigoon i, després de matar-lo, li aplicà el mateix que el violent gegant tenia per costum: tallar la mà i llançar-la al riu. De Brabo deriva el mom de la regió de Brabant. A la bella plaça Grote Markt, davant de l’Ajuntament o Stadhuis, domina l’estàtua de bronze d’aquest soldat. Ben aprop, la Catedral de Nostra Senyora, Onze-Lieve-Vrouwe Kathedraal.

Anvers o Antwerpen és una ciutat flamenca amb aquitectura medieval a la riba occidental del riu Escalda (Scheide en neerlandès i Escaut en francès). Malgrat estar la ciutat a uns 60 km del mar, al seu port es fa sentir intensament l’efecte de les marees.

Fills de la ciutat són Peter Paul Rubens (1577-1640), del qual es pot visitar la Rubenshuis, i Anton van Dyck (1559-1641). A la catedral hom hi pot contemplar algunes de les pintures de Rubens. La ciutat també és coneguda pels seus famosos talladors i pulidors de diamants, al costat de la majestuosa Estació Central.

Es recordat el saqueig de la ciutat per part dels Terços espanyols l’any 1576; altres ciutats considerades rebels foren igualment saquejades.










 

Brugge (Bruges)

Bruges, en neerlandès i oficialment Brugge, creixé com a port als marges del riu Reie, avui canalitzat. La seva època daurada fou del segle XII al XV, d’aquest passat medieval s’en conserva carrers, canals i edificacions. Fou centre internacional del mercat de teixits. Punt estratègic per l’activitat de la Hansa.

El Belfort o torre cívica, típica de moltes ciutats de Flandes, és símbol de les llibertats i drets dels ciutadants; a Brugues presideix el Grote Markt i fou construït el segle XIII. Un carrer més enllà, l’Ajuntament o Stadhuis, de finals del XIV i començaments del XV.

Bruges, com altres belles ciutats (per exemple Praga), sobrepassa el llindar de presència de turistes. Grups i més grups dificulten la possibilitat que ofereix la ciutat de viatjar en el temps i recrear mentalment l’època d’esplendor medieval de la ciutat.







 

Gent (Gant)

Gant, en neerlandès i oficialment Gent, ciutat flamenca, amb gran mercat tèxtil a l’Edat Mitjana, rival de Bruges. Durant els segles XVIII i XIX, Gant esdevingué un dels pocs centres industrials de Flandes. La ciutat va ser residència dels Comtes de Flandes i fou lloc de naixement de Carles V. Carles de Gant, nét dels Reis Catòlics i de l’emperador Maximilià I Maria de Borgonya, heretà els territoris pertanyents a aquests. Durant el regnat del seu fill Felip II, a l’any 1576, Gant també sofrí el saqueig dels Terços espanyols.






De Brussel·les a Amsterdam. Brussel·les i … – 1/4

19 Juny 2017

Brussel·les

També a Bèlgica, en les seves acusades diferències culturals, es manifesten les fronteres del vell Imperi Romà. Al nord, Flandes, d’influència germànica; al sud, Valònia, d’influència llatina. Flamencs i valons constitueixen grups lingüístics, culturals i polítics  propis. I al sud de la zona flamenca, la regió de Brussel·les Capital, amb una població majoritàriament d’origen flamenc però de parla francesa; en reconeixement d’aquesta barreja, els seus habitats s’autoanomenen “zinneke”, és a dir, “gossos de carrer”, ja que participen d’una barreja de races.

Carles V, Carles I d’Espanya, heretà, entre molts altres territoris europeus i d’ultramar, els Països Baixos. Les tensions polítiques es feren molt grans amb el seu fill Felip II, que perseguí el creixent moviment protestant. A la Place du Petit Sablon es recorda l’execució dels contes Egmont i Horn després que el duc d’Alba establís el Tribunal de la Sang. D’un altre personatge se sent parlar amb certa prevenció, es tracta de Leopold II; es reconeix tot el que arribà a construir principalment a la ciutat de Brussel·les, però recordant l’explotació que féu de la seva propietat privada, l’Estat Lliure del Congo.

Visitar Brussel·les (Bruxelles en francès, Brussèle en valò) és visitar bàsicament la Gran Place o Grote Markt. Era al lloc on inicialment es trobava la ciutat i on ja al segle XI s’hi celebraven mercats. A finals del segle XV s’aixecà l’edifici de l’Hôtel de Ville o Ajuntament. Això estimulà la construcció d’altres edificis, principalment les seus gremials de mercaders. La Place fou fortament bombardejada el 1695 per part de les tropes franceses.










 

Mechelen (Malines) i Lovaina

Mechelen, nom oficial de la ciutat flamenca coneguda com Malines, està a 25 km de Brussel·les. A Mechelen s’establí temporalment la cort i es aquí on van viure i foren educats els fills de Felip el Bell i Joana I de Castella, així Carles V.

Lovaina o Leuven és una ciutat flamenca, coneguda principalment per la seva Universitat Catòlica, la K.U.Leuven, la més antiga dels Països Baixos i una de les històricament més influents d’Europa.







Erasme i Luter. Contrasts

30 Mai 2017

Malgrat la inicial voluntat d’entesa, l’agudització de posicions féu més i més difícil la conciliació entre l’humanista Erasme de Rotterdam (1467-1536), que el 1509 havia escrit l’Elogi de la follia, i el reformador Martí Luter (1483-1546), que el 1517 -aquest any commemorem el 500è aniversari- havia escrit i publicat les seves 95 Tesis a Wittenberg. Les respectives concepcions sobre la naturalesa i la llibertat humanes, amb les seves corresponents implicacions, esdevingueren aviat irreconciliables.

L’humanista Erasme i el reformador Luter compartien crítica i rebuig de la corrupció eclesiàstica; Luter seguí inicialment les passos d’Erasme en aquesta crítica, ambdós exigien una urgent regeneració del clergat. Compartien la necessitat, d’una manera radical i personal en Luter i respectant la tradició en Erasme, d’un apropament o retorn a les Sagrades Escriptures, tot alliberant-se així de les normes externes no presents en el missatge bíblic. Compartien un rebuig de la espiritualitat convencional i exterior oposada a l’autenticitat evangèlica. Les diferències, però, inicialment contingudes, es van anar fent profundes.

En una carta de 1519 dirigida a Erasme, Luter elogia l’obra d’aquest i en certa manera n’espera suport; l’humanista, però, només manifesta un compromís de neutralitat en la pugna entre el reformador i Roma. Posteriorment, encara cercarà reduir aquesta pugna i reconciliar els antagonismes polítics i teològics. Finalment, ja oficialitzada l’excomunió papal de Luter el 1521, Erasme es veié obligat a refutar les tesis luteranes bàsiques en el seu llibre de 1524 De libero  arbitrio (Del lliure albir), que a més de defensar la llibertat humana és una crítica de les tesis luteranes. Llibre al qual respongué Luter el 1525 amb De servo arbitrio (Del serf albir), on argumenta que “llibertat”, entesa com a lliure albir, és una paraula buida.

En una carta de 1519 dirigida a Erasme, Luter elogia l’obra d’aquest i en certa manera n’espera suport; l’humanista, però, només manifesta un compromís de neutralitat en la pugna entre el reformador i Roma. Posteriorment, encara cercarà reduir aquesta pugna i reconciliar els antagonismes polítics i teològics. Finalment, ja oficialitzada l’excomunió papal de Luter el 1521, Erasme es veié obligat a refutar les tesis luteranes bàsiques en el seu llibre de 1524 De libero arbitrio (Del lliure albir), que a més de defensar la llibertat humana és una crítica de les tesis luteranes. Llibre al qual respongué Luter el 1525 amb De servo arbitrio (Del serf albir), on argumenta que “llibertat”, entesa com a lliure albir, és una paraula buida.

Erasme i Luter tenen plantejaments radicalment oposats sobre l’ésser humà i la seva llibertat. L’ésser humà defensa Luter, està marcat negativament pel pecat original, és a dir, està determinat per la maldat; d’ell no en poden sortir les accions o obres que li permetrien guanyar-se la salvació. Creure que l’ésser humà es por guanyar la salvació ja és una mostra condemnable d’orgull i predicar que amb les almoines que hom pot donar per aconseguir indulgències s’obté una promesa de salvació és una immoralitat. La salvació només pot venir de Déu, que dota els escollits amb la gràcia de la fe. Luter, ben allunyat de la filosofia i del món dels clàssics, considera incompatibles l’afirmació de l’omnipotència divina i la llibertat humana; l’ésser humà està totalment subordinat a aquesta omnipotència, tot el que el és, depèn de Déu.

L’humanista Erasme, tolerant i amic dels clàssics, no comparteix aquesta visió tan negativa de l’ésser humà. Defensa el valor i la dignitat humanes, que es manifesten en la seva llibertat i capacitat d’acostar-se a Déu amb les seves obres, des les quals n’és responsable. En l’activitat humana s’hi reconeix mèrit i responsabilitat. La salvació personal, vital tema del moment, s’explica per la concurrència de dos factors, la gràcia concedida per Déu i la pròpia natura humana amb una llibertat que possibilita l’actuació d’acord amb els preceptes divins.

 


Més sobre Erasme
Més sobre Luter

Hansestädte: Lübeck – (3/3)

27 Abril 2017

Lübeck ist eine schöne Stadt mit reichlichen mittelalterlichen Merkmale. Sie liegt im Bundesland Schleswig-Hostein, deren Hauptstadt Kiel ist. Der prächtigste Zeitraum von Lübeck war um 14. Jahrhundert als Hauptstadt der Hanse. In diesem Jahrhundert schlossen sich mehr Städte dem Bund an. Aber im Laufe von 16. Jahrkundert spaltete die Hanse sich und so begann es den Verfall von Lübeck. Die Stadt ist bekannt als Königin der Hanse und auch Stadt der Sieben Türme. Die Stadt und ihre Hafen sind an Fluss Trave; das Meer, die Ostsee, ist zwanzig Kilometer von der Stadt entfernt .

Das Holstentor ist eines der Sehenswürdigkeiten in Lübeck. Eine Befestigungsanlage gegen Bedrohungen von auβen zu schützen, die zwischen 1466 und 1478 errichtet wurde. Es wurde im späten Mittelalter im spätgotische Stil erbaut. In der Vergangenheit hatte die Stadt vier Toranlagen; heute bleiben nur noch zwei. Diese Backsteingotik ist eine typische Architektur für Norddeuschland.




 

Der Bau des Rathauses begann im Jahre 1230, aber, wie man vermuten kann, es wurde in Abhängigkeiten von Notwendigkeiten des Hanses stängid verändert. Der alterste Teil des Rathauses ist das zentrale Gebäude, das Langes Haus, mit schwärzen Ziegelsteinen gebaut. In Gesamtheit zeigt das Rathaus verschiedene Stile miteinander vereint.









Hansestädte: Hamburg – (2/3)

26 Abril 2017

Es ist allgemein bekannt, dass die Geschichte der Stadt Hamburg mit dem Seehandel in Verbindung bringt. Hamburg liegt an der Nordseite des Flusses Elbe und zwei Nebenflüsse, Alster und Bille mit vielfältigen Kanälen queren, die Stadt durch; sodass es Brücke oft vorgefunden werden. Der Fluss Alster, als er die Stadt erreicht, zu zwei Seen führt. Die Nordsee ist hundert Kilometer entfern von Hamburg.

Hamburg ist wie Bremen ein Stadtstaat. Soweit ich weiβ, die Geschichte der Stadt entstand mit Karl der Groβe, im 9. Jahrhundert lieβ er eine Burg errichten, um das Gebiet der Elbemündung zu kontrolliern. Aber im 14. Jahrhundert begann besonders die Entwicklung der Stadt, indem sie eines der ersten Mitglieder des Hanse ist. Im Zweiter Weltkrieg, im Jahre 1943, erlitt die Stadt einen ständigen Bombenangriff, der drei Tage und Nächte dauerte; fünfunddreizig tausend Personen starben und die Stadt wurde äuβerst zerstörte.

Wir kommen in Hamburg nachts am ersten Vollmond im Frühling an und von Rathausmarkt schien die Umgebung, als ob Zauberkräft hätte. Das gegenwärtig Rathaus wurde 1897 im Stil der Neorenaissance errichtet; das alte wurde im große Brand von 1842 zerstört. Heutzutage ist Hamburger Rathaus der Sitz von Senat und Bürgerschaft.





 

Die Elbphilharmonie oder die Elphi wird sicherlich den neue Wahrzeichen der Stadt werden. Dieses sehenswürdige Gebäude wurde am 11. Januar 2017 nach zehn Jahren Bauzeit eröffnet. Das Konzerthaus wurde auf einen alten und herausregenden Kaispeicher gebaut. Im Groβer Saal gibt es 2100 Sitzplätze.



 

Es ist sehr geeignet, eine Hafenrundfahrt auf Elbe und eine Barkassenrundfahrt auf Speicherstadt zu machen (Es ist möglich, die Beide sich zu zusammentun). Von Landungsbrücken aus fahren nicht nur Hafenrundfahrtsschiffe, also auch Barkassen und diverse Fähren. Wenn man in Landungsbrücken ist, kann man absteigen und St. Pauli Elbtunnel beobachten. Hamburger Hafen, in beiden Seiten des Elbe, hat achtundsechzig Kilometer von Kais und vielfältige Hafenbecken. Es ist nicht seltsam, dass der Michel, der Kirchturm von St Michaelis, ein Wahrzeichen ist (sei), weil es wie ein oft sichtbar Leuchtturm ist.