Tancats amb clau

25 Setembre 2016

Text final de l’article d’opinió Dialogar de José Ignacio González, publicat a La Vanguardia el dia 23 de setembre de 2016:

“Dialogar és simplement cedir: deixar-se travessar per la paraula de l’altre (dia-logos) fins que aquella ferida arrenqui concessions parcials, i per les dues parts.”

“… fa nou segles, els cardenals que havien d’elegir Papa van passar exactament dos anys sense posar-se d’acord en qui escollir (apel·lant sens dubte a grans paraules que sonen bé per justificar el seu desacord). Fins que l’anomenat populatxo se’n va atipar i va decidir tancar-los amb clau, sense aliment ni aigua, fins que es posessin d’acord. I vet aquí que cinc dies després ja teníem Papa nou. I, per cert, un Papa sant (sant Celestí V). I si alguna cosa d’això servís també per als polítics?”

Tancats amb clau

Tancats amb clau, fins que es posin d’acord

 

 


Capitals de la dita Europa de l’Est: Varsòvia – 4/4

5 Setembre 2016

Al llarg del segle XVI Varsòvia o Warszawa anà agafant protagonisme polític; gaudia de més centralitat que Cracòvia, la ciutat que era capital de la República de les Dues Nacions (Polònia i Lituània). Fou el rei Segismon III Vasa qui, a l’any 1596, ordenà el trasllat de la capitalitat des de Cracòvia a Varsòvia. Una estàtua d’aquest rei, amb creu, espasa i format de sant, dalt d’una columna a la Plac Zamkowy, és una de les imatges més identificadores de la ciutat. A la mateixa esplanada, al costat de la columna, es troba el Castell Reial i, ben aprop, la Ciutat Vella amb la típica plaça, la Rynek Starego Miasta. A l’est de la plaça, el riu de Varsòvia, el Vístula o Wisła.

La columna de Segismon III Vasa i el Castell Reial

La columna de Segismon III Vasa i el Castell Reial

Cap a finals del segle XVI s’introduí a Polònia el sistema de la monarquia electiva. L’aristocràcia elegia monarca i tenia el dret a vetar decissións; amb aquests canvis començà la decandència política i militar de la República de les Dues Nacions. Així després de guerres contra suecs, russos, otomans…. la república s’anà debilitant, iniciant-se al segle XVIII un procés de partició del país. Al 1795 Polònia quedà totalment esborrada del mapa polític: l’est s’incorporà a la Rússia dels tzars, i de l’oest part passà a dominació de Prússia i part a dominació dels habsburg d’Austria. Fins a finals de la Gran Guerra, en la que malauradament  polonesos de l’oest varen haver de lluitar contra polonesos de l’est, no recuperà Polònia la seva independència. Però al 1939 les tropes alemanyes varen entrar a Polònia per l’oest, i tot seguit les russes per l’est. Acabada la guerra, com s’esdevingué en estats veïns, Polònia quedà en la zona de dominació soviètica, tot modificant-se les fronteres. Varsòvia, destruïda en la major part,  inicià la gegantina tasca de reconstrucció meticulosa dels edificis destruïts. El 1990 és l’any de la fi de la República Popular Polonesa, guanyant la independència.

 

La Plaça de la Ciutat Vella, Rynek Starego Miasta, totalment reconstruïda,  és un gran centre de trobada i un dels llocs més atractius de la ciutat. Les acolorides cases circumdants evoquen les originals, moltes d’elles del segle XVII. I al bell mig l’escultura d’una sirena, un dels símbols de la ciutat. La Ciutat Vella està rodejada en part per muralles medievals i una barbacana on hi havia una de les portes de la ciutat. Anant cap al Castell, es passa per la Catedral de sant Joan, de façana amb fronto esglaonat, d’arquitectura típica de la zona hanseàtica. El Castell Reial, edificat per Segismon III Vasa després de traslladar la capital, també fou arrasat durant l’ocupació i reconstruït entre 1971 i 1988.

Plaça de la Ciutat Vella

Plaça de la Ciutat Vella

Plaça de la Ciutat Vella i la sirena, símbol de la ciutat

Plaça de la Ciutat Vella i la sirena, símbol de la ciutat

Barbacana amb porta de la ciutat i muralla medieval

Barbacana amb porta de la ciutat i muralla medieval

El riu Vístula o Wisła, a tocar de la plaça de Ciutat Vella

El riu Vístula o Wisła, a tocar de la plaça de Ciutat Vella

Frontó esglaonat de la Catedral de sant Joan

Frontó esglaonat de la Catedral de sant Joan

Castell Reial totalment reconstruït

Castell Reial totalment reconstruït

 

En la principal Krakowski Przedmiescie, avinguda que comença al peu de la columna de Segismon a Plac Zamkowy, abunden antics palaus antics, esglèsies en part reconstruïdes i la mateixa Universitat de Varsòvia. A l’Esglèsia de la Santa Creu, en una urna, es conserva el cor del músic polonès Frédéric Chopin. I al final de l’avinguda, un monument reconeguent l’obra de l’astrònom Nicolau Copèrnic.

Inici de l’avinguda Krakowski Przedmiescie a l’esplamada Plac Zamkowy

Inici de l’avinguda Krakowski Przedmiescie a l’esplanada Plac Zamkowy

Esglèsia de Santa Creu, en una urna el cor de Chopin

Esglèsia de Santa Creu, en una urna el cor de Chopin

Monument de l’astrònom polonès Nicolau Copèrnic

Monument de l’astrònom polonès Nicolau Copèrnic

 

Diversitat vestigis i monuments recorden esdeveniments de la Segona Guerra que Varsòvia i els seus habitants sofriren: en record del gueto i deportació dels jueus, de la resistència contra els nazis, dels polonesos deportats i que moriren en els camps de concentració soviètics i altres.

Vestigi de la pared del Gueto de Varsòvia

Vestigi de la pared del Gueto de Varsòvia

Monument als Herois del Gueto, construït el 1948. Al fons, Museu de la Història dels Jueus Polonesos

Monument als Herois del Gueto, construït el 1948. Al fons, Museu de la Història dels Jueus Polonesos

Monument a la Sublevació de Varsòvia de 1944, fortament reprimida

Monument a la Sublevació de Varsòvia de 1944, fortament reprimida

Palau de la Cultura i de la Ciència, regal de l’Unió Soviètica a Varsòvia

Palau de la Cultura i de la Ciència, regal de l’Unió Soviètica a Varsòvia

 

La ciutat es veu dinàmica i en creixement; ja no hi manquen alts gratacels. Però ha estat molt plaent percebre l’esperit alegre i acollidor de força persones, no només responent atentament a preguntes sobre llocs, sinó prenent iniciativa i oferint-se per ajudar quan consultàvem pel carrer un mapa de la ciutat.


Capitals de la dita Europa de l’Est: Cracòvia – 3/4

3 Setembre 2016

Cracòvia o Kroków fou capital de Polònia fins el 1596, any en el que Segismon III Vasa traslladà la capitalitat a Varsòvia. Ja a mitjans del segle X, Cracòvia era una ciutat entorn de la qual i sota la dinastia Piast s’havien unit les tribues eslaves vingudes de l’est al segle VI. El 1038 ja és la capital del Regne de Polònia, establint-se el govern en el turó de Wawel, la fortificació que esdevingué residència reial. Al nord del turó i a la riba del Vístula s’anà formant l’actual Ciutat Vella amb el gran Mercat de Roba ben bé al mig de la plaça Major.

El Mercat de Robes i torre de l’Ajuntament al mig de la Plaça Major

El Mercat de Robes i torre de l’Ajuntament al mig de la Plaça Major

La dinastia Piast fou la que, al segle X, introduí a Polònia el Cristianisme. Al segle XIV i després de lluites internes, assumí el poder el lituà Ladislau, fundant la dinastia Jagelló tot unificant Polònia i Lituània. Així, al segle XV, la República de les Dues Nacions era un dels estats més poderosos de l’Europa Central, els seus reis fins i tot varen governar territoris txecs i hongaresos. Quan al 1596 la capital del regne passa a Varsòvia, els reis seguien coronant-se i enterrant-se a Cracòvia, però la ciutat començà a decaure. Els conflictes polítics del segle XVIII portaren a la partició Polònia; Cracòvia i la seva regió es trobaren, fins el fi al de la gran Guerra, sota dominació austríaca. Durant la Segona Guerra, Cracòvia fou capital dels territoris ocupats pels nazis. La ciutat sofrí pocs bombardeigs i conservà bé el seu passat arquitectònic. No passà el mateix amb la nombrosa població jueva de la ciutat: Auschwitz (Óswiecim) està a pocs quilòmetres.

 

Al bell mig de la plaça Major del Mercat, Rynek Głowny, dissenyada ja al segle XIII, crida l’atenció l’edifici renaixentista del Mercat de les Robes, on avui, més que robes, s’hi troba artesania pels turistes.  Al costat est de la plaça s’aixeca l’esglèsia de Santa Maria, d’estil tipícament polonés, amb un interior d’una bellesa extraordinària; rivalitza amb la Catedral del turó de Wawel. Del costa de l’esglèsia de Santa Maria surt Ulica Florianska, el carrer que mena a la Porta de sant Florià, junt a les restes arquitectòniques de la fortificació medieval de la Ciutat Vella. A prop de la plaça Major del Mercat es troba la Universitat Jagellònica que es formà a partir de l’Acadèmia de Cracòvia. En aquesta Universitat estudià a finals del segle XV l’astrònom polonès Nicolau Copèrnic.

L’edifici del Mercat de Robes a la plaça Major del Mercat

L’edifici del Mercat de Robes a la plaça Major del Mercat

Torre de l’Ajuntament i edifici del Mercat de Robes, a la Plaça Major

Torre de l’Ajuntament i edifici del Mercat de Robes, a la Plaça Major

Esglèsia de Santa Maria, estil típic polonès

Esglèsia de Santa Maria, estil típic polonès

Pati de la Universitat on estudià Copèrnic

Pati de la Universitat on estudià Copèrnic

Al fons, Porta de sant Florià

Al fons, Porta de sant Florià

Torres romàniques de l’esglèsia de sant Andreu, de camí cap a Wawel

Torres romàniques de l’esglèsia de sant Andreu, de camí cap a Wawel

Façana barroca de l’Esglèsia jesuïta de Sant Pere i Sant Pau, de camí cap a Wawel

Façana barroca de l’Esglèsia jesuïta de Sant Pere i Sant Pau, de camí cap a Wawel

El Castell reial de Wawel, residència dels reis Jagellònics, reconstruït varies vegades, és símbol de la identitat nacional polonesa. De la fortificació antiga es conserven tres torres de defensa; en el seu interior una Catedral gòtica, construïda a mitjans del segle XIV però a partir d’una altra romànica del segle XI. Al costat de la Catedral, el Castell residencial.

Entrant a la ciutadella de Wawel

Entrant a la ciutadella de Wawel

Catedral d’estil renaixentista de Wawel

Catedral d’estil renaixentista de Wawel

Pati d’armes del Castell de Wawel

Pati d’armes del Castell de Wawel


Capitals de la dita Europa de l’Est: Budapest – 2/4

31 Agost 2016

El Danubi, majestuós i omnipresent, senyoreja de nord a sud la ciutat. A la seva banda dreta Buda, a la esquerra Pest. Més al nord de Buda i davant de l’illa Margarida, Óbuda, lloc de la colonització romana, Aquincum. En el turó central de Buda, d’una manera semblant a Praga, sobresurt el Castell: des del turó del Castell o Várhegy es controla tot. Més cap al sud i al costat de la ciutat antiga, el turó Gellért. Tres ponts centrals  -el de les Cadenes o Széchenyi Lánchid, el de Elisabet o Erzsébet híd i el de la Llibertat o Szabadság híd– permeten  passar a l’altra banda del Danubi, a la plana de Pest, on es troben les grans avingudes de la ciutat, l’Attila útica, l’Andrássy útica, … i l’esplendorós Parlament.

Des del turó Géllert: el Danubi senyorejant la ciutat, ponts Elisabet i de les Cadenes

Des del turó Gellért: el Danubi senyorejant la ciutat, ponts Elisabet i de les Cadenes

Danubi, pont de les Cadenes i Castell

Danubi, pont de les Cadenes i Castell

Al segle V Atila i els Huns varen conquerir i dominar la regió; posteriorment ho feren diferents tribus germàniques, però no fou sinó al segle IX, amb l’arribada de les set tribus magiars, provinents dels Urals, que s’establiren les bases del que serà la cultura magiar o hongaresa. Al segle XIV, després de diferents conflictes, arribà al poder Segismond de Luxemburg, emperador del Sacre Imperi Romà Germànic. Després de 150 anys de dominació turca, al 1686, Hongria és reconquerida i comença el govern dels Habsburg austríacs. A partir del final de la Gran Guerra, Hongria seguirà una trajectòria política similar a la dels txecs i altres pobles veïns: independència, ocupació nazi, ocupació soviètica, tutela soviètica i independència.

 

A Pest, al final de l’avinguda Andrássyi a la Plaça dels Herois, el monument del Mil·leni (de 1896) simbolitza el naixement de la nació magiar i es representen els cabdills de les set tribus que el 896 van conquerir el territori.

El monument del Mil•leni del poble magiar, amb rei i capdills de les set tribus

El monument del Mil·leni del poble magiar, amb rei i cabdills de les set tribus

 

Des del turó Gellért, a Buda, s’obté una impactant perspectiva de tota la ciutat. El nom de Gellért respon al bisbe venecià que al segle XI inicià la cristianització dels magiars. De l’interior del turó emergeixen diferents manantials termals, un d’ells dòna aigua als Banys Gellért. Cal tenir present que Budapest compte amb més de cent banys termals. Un passeig nocturn en un dels molts vaixells turístics ofereix una encantadora mostra de les belleses de la ciutat.

Danubi i Banys Géllert

Danubi i Banys Gellért

Danubi i Parlament

Danubi i Parlament

 

El Castell i tot el turó fou la fortalesa defensiva on es formà Buda i fou el Palau Reial de Buda i residència dels Habsburg; cap a la part nord del turó, l’esglèsia de sant Maties o Mátyás Templom, on es coronaven els reis hongaresos. I rodejant el recinte, la ciutat antiga on vivia la població. Les set torres blanques còniques del Bastió dels Pescadors, una construcció d’inicis del segle XIX, evoquen les tendes de campanya de les set tribus magiars que es varen instal·lar a la plana hongaresa al segle IX.

Detall de l’esglèsia de sant Matías, al turo del Castell

Detall de l’esglèsia de sant Maties, al turo del Castell

Bastió dels Pescadors al turó del Castell

Bastió dels Pescadors al turó del Castell

Bastió dels Pescadors al turó del Castell

Bastió dels Pescadors al turó del Castell

Buda, amb el Bastó i sant Matías, des de Pest

Buda, amb el Bastió i sant Maties, des de Pest

 

A Pest es troba la gran basílica de sant Esteve, del segle XIX i amb cúpula d’estil neorrenaixentista.  I proper a la basílica i a tocar del Danubi, el Parlament hongarès o Országház, obra neogótica de finals del segle XIX, que simbolitza la independència hongaresa.

Basílica de sant Esteve

Basílica de sant Esteve

El Parlament des del turó del Castell

El Parlament des del turó del Castell

 

Sándor Marai: “Pest és plana, jueva, comercial i progressista, mentre que Buda té turons és gentil, residencial i conservadora”. Pest fou centre del judaïsme ortodoxe, conservant vestigis del seu important barri jueu farcit de comerços. Important testimoni és la Gran Sinagoga, la més gran d’Europa,  construïda a mitjans del segle XIX i d’estil bizantí-morisc. Fou destruïda pels nazis i lentament reconstruïda.  El Monument de les Sabates, que es troba a tocar el Danubi i ben a prop del Parlament, recorda la presència i extermini de la població jueva durant l’ocupació nazi.

La Gran Sinagoga

La Gran Sinagoga

Interior de la Gran Sinagoga

Interior de la Gran Sinagoga

Monument de les Sabates, en record de les víctimes del nazisme

Monument de les Sabates, en record de les víctimes del nazisme

 


Capitals de la dita Europa de l’Est: Praga – 1/4

30 Agost 2016

.
Ja a Praga sembla que no puguis sinó anar directament a la Plaça de la Ciutat Vella, la Staromestske namesti, i gaudir contemplant el rellotge astronòmic de l’Ajuntament, davant del qual hi sol haver concentració de gent. El rellotge atreu la mirada, però també les torres gòtiques de l’esglèsia de Nostra Senyora de Týn i el conjunt de la plaça, sense deixar de cridar l’atenció el monument al reformador religiós de Bohèmia Jan Hus. I no s’acaba aquí l’encant del primer contacte amb la ciutat, no pots deixar d’anar, tot caminant, al pont de Carles IV i des d’allà, recrear-te contemplant el Castell i la Catedral de sant Vit.

Plaça de la Ciutat Vella o Staromestske namesti

Plaça de la Ciutat Vella o Staromestske namesti

El Castell des del pont de Carles IV

El Castell des del pont de Carles IV

La ciutat de Praga, amb la seva privilegiada situació geogràfica, mostra un majestuós passat històric. Ostentava  la capitalitat de la regió de Bohèmia, regió que, junt amb Moràvia i Silèsia, conforma l’actual República Txeca. El nom de Bohèmia deriva del poble cèltic bois, que havia habitat antigament en aquesta zona. Recordem que l’actual República Txeca i l’actual Eslovàquia, que havien conformat Txecoslovàquia,  es van separar l’any 1993 després d’un referèndum.

Al segle XIV, Carles IV, rei de Bohèmia i emperador del Sacre Imperi Romà Germànic, Praga esdevingué residència imperial, vivint la ciutat la seva època daurada: es construí el Pont, es rehabilità el ja vell Castell, es fundà la Ciutat Nova (Nové Mesto) i la universitat coneguda com a Carolinum. Seguint amb  un escuet esbós històric podem recordar que, a principis del s. XV, Jan Hus promogué reformar l’Església Catòlica i que, a començaments del s XVI, i per 400 anys, Bohèmia passà a mans dels Habsburg. Gaudí d’independència entre guerres, i derrotats els alemanys, visqué sota la tutela soviètica. En tants anys d’ocupació exterior, esdevé difícil construir una identitat nacional.  Se’ns explica que una certa tendència general a no ser atent, a semblar enfadat i a rebutjar a facilitar informació, es comprenen si repassem la seva història de constant dependència exterior o/i al desmesurat  nombre de turistes que ronden pel centre de la ciutat.

 

El rellotge astronòmic, del s XV però reconstruït diverses vegades, dóna testimoni de la concepció geocèntrica de l’univers: en l’esfera superior, veiem la Terra al centre i les suposades òrbites del Sol i la Lluna al seu volant, indicant-se la posició del Sol en el zodíac. En l’esfera inferior, les activitats pròpies de cada un dels mesos de l’any, els signes del zodíac i el Sant de cada dia.

Rellotge astronòmic geocèntric

Rellotge astronòmic geocèntric

Rellotge astronòmic, amb figures alliçonadores

Rellotge astronòmic, amb figures alliçonadores

A l’esglèsia de Nostra Senyora de Týn, construïda al segle XIV i associada al moviment reformista hussita,  fou enterrat l’eminent observador Tycho Brahe , creador de les Taules astronòmiques rodolfines. Brahe, aspirant a conciliar geocentrisme i heliocentrisme, defensà que els planetes giren entorn del Sol, però aquest gira entorn de la Terra.

Nostra Senyora de Týn

Nostra Senyora de Týn

La ciutat de Praga està al voltant del riu Moldava o Vltava, afluent de l’Elba. A la banda esquerra i dalt d’un turó, l’antic Castell de Praga, als seus peus, el barri de Malá Strana o Ciutat Petita. A la banda dreta del riu i de nord a sud, el barri jueu o Josefov, la Ciutat Vella o Staré Mesto i la Ciutat Nova o Nové Mesto. El pont de Carles IV comunica la Ciutat Vella i Malá Strana, obrint camí cap al Castell. A la porta gòtiga del segle XIV s’hi representa, al centre, sant Vit, a l’esquerra el rei Carles IV i a la dreta,  el seu fill Wenceslau IV.

Porta entrada al pont de Carles IV des de Ciutat Vella o Staré Mésto

Porta entrada al pont de Carles IV des de Ciutat Vella o Staré Mésto

Carles IV, sant Vit i Wenceslau IV

Carles IV, sant Vit i Wenceslau IV

El Moldava o Vltava, el pont i el Castell

El Moldava o Vltava, el pont i el Castell

Des del pont, la porta de Malá Strana i l’esglèsia de sant Nicolau

Des del pont, la porta de Malá Strana i l’esglèsia de sant Nicolau

El Moldava i Vltava, pont i porta de Ciutat Vella

El Moldava i Vltava, pont i porta de Ciutat Vella

El Castell, restaurat vàries vegades i amb ampliacions renaixentistes, té en el seu centre  la Catedral de Sant Vit. Carles IV fou qui inicià la construcció al segle XIV, però les torres no es van acabar fins a finals del s XIX i començaments del XX.

El Castell i en primer pla, Malá Strana

El Castell i en primer pla, Malá Strana

Interior del Castell, lateral sud de la Catedral de sant Vit

Interior del Castell, lateral sud de la Catedral de sant Vit

Des de l’Edat Mitjana comunitats jueves residien a Praga, sofrint legislacions restrictives. El nom de Josefov respon a l’habsburg Josep II, que en reduí la discriminació. Al voltant de l’antic cementiri jueu, del segle XV, s’hi poden veure uns cinc sinagoges

Cementiri jueu en el barri jueu o Josefov, amb unes 12.000 làpides

Cementiri jueu en el barri jueu o Josefov, amb unes 12.000 làpides

Noms de les víctimes de l’holocaust a les parets de a Sinagoga Pinkas

Noms de les víctimes de l’holocaust a les parets de a Sinagoga Pinkas

 

De Praga és l’escriptor Fank Kafka, i de Bohèmia són els compositors Anton Dvorák i Bedrich Smetana, els dos del segle XIX.  De Smetana és conegut el seu poema musical Má Vlast (La meva pàtria). Clicant aquí per escoltar el fragment Vltava (Moldava).

Badrich Smetana, compositor txec del XIX

Badrich Smetana, compositor txec del XIX


Castells del Rhein: de Rüdesheim a Koblenz – 2/2

6 Juliol 2016

.
Els 1238,8 km del Rhein es divideixen en set trams diferenciats. El que va des de Rüdesheim/Bingen, km fluvial 530, fins a Bonn, km 660, és el tram del Mittelrhein. I en els 60 kms del sinuós subtram que va de Rüdesheim/Bingen a Koblenz, km 590 i lloc desembocadura del Mosel, la densitat de castells és elevada, uns en ruïnes i altres reconstruïts o construïts de nou.

Només sortir de Rüdesheim, tot perdent de vista el Niederwalddenkmal i just davant les aigües de l’afluent Nahe, s’aixeca en un illot l’esbelta Mäuseturm, i a la dreta, en un pendent ple de vinyes, les ruïnes del Burg Ehrenfels. La Mäuseturm (Torre del Ratolí) tenia inicialment una funció aduanera, posteriorment i abans que s’aprofundis el llit del riu, de senyalització per a la navegació fluvial. El castell Ehrenfels és dels voltants de 1211, però ha sofert diferents vicissituds; ara només en resten els murs exteriors i les dues torres bessones.

Allunyant-nos de Niederwalddenkmal o monument Niederwald

Allunyant-nos de Niederwalddenkmal o monument Niederwald

A l’esquerra, la Mäuseturm; a la dreta del Rhein, Burg Ehrenfels

A l’esquerra, la Mäuseturm; a la dreta del Rhein, Burg Ehrenfels

Mäuseturm, lloc estratègic per a cobrar arancels

Mäuseturm, lloc estratègic per a cobrar arancels

Les ruïnes del Burg Ehrenfels

Les ruïnes del Burg Ehrenfels

Burg Ehrenfels

Burg Ehrenfels

 

Poc més cap al nord i al mateix pendent esquerra del Rhein, apareix majestuós i estratègic el Burg Rheinstein, citat ja el 1300. El castell fou centre de resistència contra comtes veïns; la gàbia de ferro que hi penja, evoca el seu tribunal de justícia. Fou reconstruït al segle XIX.

Burg Rheinstein, a la banda esquerra del Rhein

Burg Rheinstein, a la banda esquerra del Rhein

Burg Rheinstein

Burg Rheinstein

 

A escasos quilòmetres al nord i també al costat esquerra, s’aixeca el notablement fortificat Burg Reichenstein. Construït el segle XI, és un dels més antics del Rhein. La seva muralla tenia vuit metres d’amplada i la seva alçada era de setze metres. A finals del XIX passa a mans particulars com tants altres castells i s’inicià la reconstrucció.

Apropant-nos al Burg Reichenstein

Apropant-nos al Burg Reichenstein

Burg Reichenstein¬

Burg Reichenstein

 

També del segle XI és el que es troba a ben poca distània del Reichenstein, el Burg Sooneck. Com molts d’aquests castells, visqué enfrontaments amb senyors feudals veïns. Cremat, reconstruït, tornat a destruir per part els francesos el segle XVII i novament reconstruït el segle XIX.

A primer pla, Trechtingshausen; al fons, el Burg Sooneck

A primer pla, Trechtingshausen; al fons, el Burg Sooneck

Burg Sooneck

Burg Sooneck

 

Al km fluvial 539, s’arriba a la població de Niederheimwald, on amagat, a poca altura i cobert de vegetació es troba Heimburg. Poc més enllà, les ruïnes de Fürstenberg, castell que també es distingia pel cobrament d’arancels i drets de pas en el Rhein. Com tants d’altres, els francesos el van volar en la Guerra dels Trenta Anys i a finals del segle XIX en començà la restauració. I just a l’altra banda del riu, les ruines del castell Nollig, amb vinyes a les seves faldes.

Quasi immediatament apareix el castell Stahleck, junt a la població de Bacharach, que era residència d’un dels set Princeps Electors. En el passat fou un dels castells més importants del Rhein, però tenia grans reserves de pòlvora i en el 1689 volà completament. L’edificació actual, sobre els fonaments de l’original, és de 1925-27.

Niederheimbach, ben al fons el castell de Stahleck

Niederheimbach, ben al fons el castell de Stahleck

Burg Heimberg, amagat i cobert de vegetació

Burg Heimberg, amagat i cobert de vegetació

Fürstenberg

Burg Fürstenberg

Ruines de Nollig

Ruines de Nollig

Stahleck, edificació de 1925-27

Stahleck, edificació de 1925-27

Bacharach, Wernerkapelle

Bacharach, Wernerkapelle

 

Al km 546 es troba l’estretègica població de Kaub, amb una fortalesa a l’illa del Rhein i el castell de Kaub o Gutenfels en el pendent del turó de la dreta del riu. La fortalesa insular, coneguda com die Pfalz (el Palatinat) i en forma de vaixell, complí també la funció d’indicador de nivell per a la navegació.

Just acabat de passar die Pfalz impacta Schönburg, atorgat per l’emperador Barbaroja a un dels seus fidels vasalls i que n’augmentà el nombre de torres. També exigia drets de pas i també fou cremat pels francesos. Abans d’arribar a l’estret pas de Loreley, la població d’Oberwesel i la seva gegant torre occidental.

La població de Kaub

La població de Kaub

Die Pfalz i el castell de Gutenfels sobre Kaub

Die Pfalz i el castell de Gutenfels sobre Kaub

Burg Gutenfels

Burg Gutenfels

Schönburg a la vessant esquerra

Schönburg a la vessant esquerra

Schönburg

Schönburg

Oberwesel

Oberwesel

 

Altes roques de pissarra estrenyen el llit del riu i les seves aigües esdevenen impetuoses i perilloses. Estem al pas de Loreley, les dificultats del qual van originar la llegenda de la bella i rossa ondina o sirena Loreley. Amb els seus encants i cants atreia l’atenció dels mariners i aquests deixaven d’estar per la feina en un lloc tan difícil; encantats, naufragaven.

Pedra pissarra que estreny el llit del riu

Pedra pissarra que estreny el llit del riu

L'ondina o sirena Loreley

L’ondina o sirena Loreley

+ Escoltar: Cançó de la Loreley

Text de Heinrich Heine:
...
Die schönste Jungfrau sitzet / Dort oben wunderbar,
Ihr gold’nes Geschmeide blitzet, / Sie kämmt ihr goldenes Haar.
Sie kämmt es mit goldenem Kamme, / Und singt ein Lied dabei;
Das hat eine wundersame, / Gewalt’ge Melodei.
… / …
La noia més bella està asseguda / allà dalt, esplèndida,
les seves joies d’or brillen, / es pentina els cabells daurats.
Es pentina amb una pinta d’or / tot cantant una cançó
que posseeix una estranya / i violenta melodia.

 

Superat el pas de Loreley i al km fluvial 560, a St. Goarhausen, s’eleva a la dreta del riu el Burg Katz, i a l’esquerra, a St Goar, el Burg Rheinfels. Els senyors Katz (Katz = gat), nom sortosament simplificat dels Katzenelnbogen, també van construir, tot ampliant els seus dominis i per major eficiència amb el cobrament de drets de pas, el castell de Rheinfels. Poc més enllà un castell arquebisbal, rival del de Katz, rebé popularment el motiu de Burg Maus, manifestant així la lluita d’interessos entre el gat i el ratolí.

Burg Katz, a St Goarhausen

Burg Katz, a St Goarhausen

Burg Katz

Burg Katz

Burg Rheinfels, a St Goar

Burg Rheinfels, a St Goar

Burg Maus, rival del de Katz

Burg Maus, rival del de Katz

Burg Maus

Burg Maus

 

Al sud del gran meandre del Rhein es troba Boppard, a la banda esquerra del riu. Primer fou una important ciutat celta i després romana. Es diu que posseeix la muralla romana més ben conservada de tota Alemanya. I a la banda dreta, les ruïnes del castell dels dos germans que van esdevenir enemics, el Die feindlichen Brüder, un sector per cada germà amb una muralla separadora. I pels voltants, les restes dels castells Sterrenberg i Liebenstein.

Boppard, al km fluvial 570

Boppard, al km fluvial 570

Vinyes i vinyes

Vinyes i vinyes

Innundacions

Innundacions. El Rhein desbordat

Der Vater Rhein, el pare Rin

Der Vater Rhein, el pare Rin

Die feindlichen Brüder, separats amb un mur

Die feindlichen Brüder, separats amb un mur

 

La major part dels castels del Rhein foren volats amb pòlvora en la Guerra dels Trenta Anys i força han estat reconstruïts al segle XIX. Però el Marksburg, amb sant Marc de patró, restà sempre intacte. Es troba al punt més alt d’un turó i des de la seva primera pedra al 1150, s’anà constantment reforçant, tot ell quedà protegit amb una muralla i, posteriorment, amb una segona muralla circumdant. Al peu del turó del castell, la població de Braubach.

Marksburg i la població de Braubach

Marksburg i la població de Braubach

Marksburg

Marksburg

Marksburg

Marksburg

 

A uns cinc kms fluvials de la ciutat de Koblenz i a la dreta del Rhein desemboca l’afluent Lahn; al seu costat es troba el castell Lahnstein. I a l’altra banda del Rhein emergeix el castell de Stolzenfels. El Lahnstein era dels senyors de Mainz o Magúncia; el Stolzenfels, dels senyors de Trier o Trèveris. I a la que un començà a cobrar arencels, l’altre també. No cal dir què van fer els francesos amb ambdós.

L'afluent Lahn i el castell Lahnstein

L’afluent Lahn i el castell Lahnstein

Stolzenfels

Stolzenfels

Stolzenfels

Stolzenfels

 

A Koblenz hi havia un castell des del segle XII i als voltants al segle XV es transformà en una fortalesa, l’actual i reconstruïda fortalesa d’ Ehrenbreitstein. Molt més cap al nord i passada la ciutat de Linz am Main es troben les restes de la torre del castell Drahenfels, propietat de l’arquebisbe de Köln. I a mitja pendent crida l’atenció, no un castell sinó un palau, el Schloss Drahenburg, construït el segle XIX. El seu propietari volia competir, en dóna testimoni la semblança, amb el palau bavarès Neunschwanstein.

Fortalesa d'Ehrenbretstein, des de la dreta del Rhein controlant Koblenz i el Mosel

Fortalesa d’Ehrenbretstein, des de la dreta del Rhein controlant Koblenz i el Mosel

Perfil de la torre de Drahenfels i Schloss Drahenburg

Perfil de la torre de Drahenfels i Schloss Drahenburg

La torre de Drahenfels i Schloss Drahenburg

La torre de Drahenfels i Schloss Drahenburg

Schloss Drahenburg

Schloss Drahenburg


Ciutats del Rhein: de Strasbourg a Köln – 1/2

30 Juny 2016

.

El Rhein, fluint de sud cap a nord, definí la frontera més estable entre l’Imperi Romà i els pobles germànics. A la banda esquerra del riu hi havia campaments o fortificacions romanes; aquestes instal·lacions han donat origen a quasi totes les ciutats que avui voregen el Rhein. Després de Strasbourg, i anant cap al nord trobem les ciutats imperials Speyer, Worms, Mainz, la turística Rüdesheim. Entrant al Mittelrhein, on hi abunden els castells, s’arriba a Koblenz. En el Deutsches Eck de Koblenz el Mosel s’uneix al Rhein. I remuntant el Mosel s’arriba a la ciutat de Cochem. Tornant a Koblenz i seguint el Rhein cap al nord, ens trobem amb la bonica ciutat de Linz, Linz am Rhein, després Bonn i finalment Köln.

 

Strasbourg (Alsace), a l’esquerra del Rhein; a la dreta, la ciutat alemanya de Kehl, del land Baden-Württemberg. Strassbourg fou ciutat alemanya fins a la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648); després ha anat canviant en funció de les victòries militars. Amb tantes vicissituds i conflictes té sentit que avui sigui seu de diferents institucions europees. Bismarck, amb la unificació alemanya, recuperà l’Alsàcia i Strasbourg el 1871 i es començà a construir el que avui es coneix com a zona imperial alemanya. A la part vella de la ciutat, la catedral gòtiga de Notre-Dame, amb el seu rellotge astronòmic del segle XVI i, com era costum, amb el seu alliçonadors pòrtics de l’entrada. El riu que travessa la ciutat, afluent del Rhein, és el Ill; amb els seus canals dóna encant a La Petite France.

Pòrtic de Notre-Dame. Dones fortes que rebutgen els vicis i …

Pòrtic de Notre-Dame. Dones fortes que rebutgen els vicis i …

Pòrtic de Notre-Dame. Dones que es deixen seduir amb mentides.

Pòrtic de Notre-Dame. Dones que es deixen seduir amb mentides.

[+ Strasbourg, de juliol de 2011]

 

El perfil de l’atractiva i pacífica ciutat de Speyer està dominat per la Catedral, d’estil romànic. La ciutat fou centre del Sacre Imperi Romà Germànic al segle XI, època en que sota la Dinastia Saliana es construí la Catedral, avui declarada Patrimoni de la Humanitat. En la cripta s’hi enterraren emperadors i reis. Posteriorment Speyer fou ciutat lliure, títol avantatjós ja que la ciutat no havia de donar comptes a dominants arquebisbes o prínceps, només al llunyà Kaiser o emperador. Das Altpörtel era el portal d’entrada de la ciutat. Una important comunitat jueva vivia a la ciutat; queda poc d’una sinagoga del segle XII, però molt dels banys rituals amb la corresponent mikwe.

Perfil de la Catedral imperial o Kaiserdom

Speyer. Perfil de la Catedral imperial o Kaiserdom

Catedral imperial, des de Maximilianstraβe

Catedral imperial, des de Maximilianstraβe

Das Altpörtel, antiga porta principal oest de la ciutat

Das Altpörtel, antiga porta principal oest de la ciutat

 

Viatjant cap al nord s’arriba a l’antiga ciutat de Worms, testimoni dels conflictes religiosos entre Luter i l’emperador del Sacre Imperi. Aquí, a la Dieta de Worms o Wormer Reichtag, Luter fou condemnat a l’exili. Un notable monument recorda, amb els principals protagonistes, aquests esdeveniments. Per evitar conflictes entre el poder de l’Emperador i el de l’Esglèsia, en la Catedral llueixen dos altars, però el del poder eclesiàstic és molt més luxós i barroc. També aquí hi estava instal·lada una important comunitat jueva; el seu cementiri, molt ben conservat, en dóna testimoni. Segons llegenda del Cant dels Nibelungs, a la muralla que rodeja la part antiga de la ciutat aparegué el mític dragó de Sigfried.

Detall de la Kaiserdom o catedral de sant Pere

Worms. Detall de la Kaiserdom o catedral de sant Pere

Vell cementiri jueu, 1076-1911

Vell cementiri jueu, 1076-1911

Monument a Luter. En bronze les seves paraules: “Hier stehe ich, ich kann nicht anders, Gott helfe mir! Amen!“

Monument a Luter. En bronze les seves paraules: “Hier stehe ich, ich kann nicht anders, Gott helfe mir! Amen!“

 

Heidelberg [Heidelberg, juliol de 2011]

 

Mainz és la capital del land Rheinland-Pfalz (Renània-Palatinat). A la banda dreta del Rhein hi desemboca el Main, el riu que passa per Frankfurt. A la plaça del mercat, una columna evoca moments de la història de la ciutat, com la fundació per part dels romans o l’incendi de la sinagoga de la ciutat; també recorda que les forces vives eren l’Arquebisbe i l’Emperador. La Catedral, de romànic tardà, comparteix aire de família amb les de Speyer i Worms, també crida l’atenció lluint dos altars: els de l’Esglèsia i el del Kaiser.

Mainz, al km 498 del Rhein

Mainz, al km 498 del Rhein

Dom St. Martin i bust de Gutenberg en primer pla

Dom St. Martin i bust de Gutenberg en primer pla

Kirschgarten, amb velles cases de fusta

Kirschgarten, amb velles cases de fusta

Vitralls dissenyats per Chagall a l’esglèsia de sant Esteve

Vitralls dissenyats per Chagall a l’esglèsia de sant Esteve

[+ Mainz, març 2016 / Frankfurt, Wiesbaden i Mainz]

 

A la turística ciutat de Rüdesheim, a l’esquerra del riu, comença el sector del Rhein que rep el nom de Mittelrhein, al km fluvial 527. No hi manquen vinyes i el nivell de la seva producció vinícola és alt. El Drosselgasse és un famós carreró en el que sembla impossible passar-hi sense beure un vi Riesling. A la vessant dreta, la ciutat de Bingen, de la qual una monja polifacètica n’és el personatge més il·lustre: Hildegard von Bingen. A Rüdesheim, en mig de vinyes, sobresurt el Niederwalddenkmal. Grandiós monument dalt d’un turó recordatori de la unificació alemanya amb Bismarck i que permeté derrotar als francesos; dalt del monument, Germània, personificació de la unitat alemanya.

Rüdesheim en primer pla, al fons Bingen

Rüdesheim en primer pla, al fons Bingen

Drosselgasse

Drosselgasse

Vinyes al peu del Niederwalddenkmal

Vinyes al peu del Niederwalddenkmal

El Rhein i Rüdesheim des del Niederwalddenkmal

El Rhein i Rüdesheim des del Niederwalddenkmal

Niederwalddenkmal. En bronze: “Zum Andenken an die Einmuethige Siegreiche Erhebung des deutschen Volkes...“

Niederwalddenkmal. En bronze: “Zum Andenken an die Einmuethige Siegreiche Erhebung des deutschen Volkes…“

 

Més enllà de castells del Mittelrhein i més enllà de Loreley es troba Koblenz. Segons sembla, la ciutat, ben propera a la canviant frontera franco-alemanya, és una de les que més guerres i destruccions ha sofert. A la confluència Rhein-Mosel, coneguda com Deutsches Eck, hi sobresurt  un altre majestuós monument a la unitat alemanya amb la figura a cavall de Wilhelm I, Kaiser o Emperador d’Alemanya i Rei de Prússia. De la importància estratègica del lloc en dóna testimoni la fortalesa que es troba a l’altre costat del riu: Ehrenbreitstein. També una columna recorda els diferents moments històrics pels que ha passat la ciutat, començant pels romans. I al costat del Rathaus, la Schängelbrunnen, la font en la qual un atrevit vailet escup, de tant en tant, aigua.

El Rhein, el Deutsches Eck amb Kaiser i el Mosel

Koblenz. El Rhein, el Deutsches Eck amb Kaiser i el Mosel

Fortalesa Ehrenbreitstein a la banda dreta del Rhein

Fortalesa Ehrenbreitstein a la banda dreta del Rhein

Deutsches Eck. La inscripció: „Nimmer wird das Reich zerstöret, wenn ihr einig seid und treu“

Deutsches Eck. La inscripció: „Nimmer wird das Reich zerstöret, wenn ihr einig seid und treu“

Detall de la columna commemorativa dels 2000 anys d’història de la ciutat

Detall de la columna commemorativa dels 2000 anys d’història de la ciutat

Schängelbrunnen, quasi símbol de la ciutat

Schängelbrunnen, quasi símbol de la ciutat

 

Des de Koblenz, fent una escapada en direcció sud-oest seguint el Mosel o Mosel·la, a uns 50 kms, es troba la ciutat de Cochem, ciutat turística a la falda d’un turó coronat amb el castell imperial Reichsburg i totalment rodejat de vinyes. No deixa de ser espectacular contemplar com es cultiven aquestes vinyes en pendents de quasi 70 graus i amb terra de pissarra per retenir més l’escalfor del sol. Des de dalt el castell s’obté un control total tant de la navegació pel riu com de la població.

Detall del mural que evoca la història de la ciutat

Cochem. Detall del mural que evoca la història de la ciutat

Les aigües del Mosel han arribat fins just sota la finestra inferior

Les aigües del Mosel han arribat fins just sota la finestra inferior

El Mosel, Cochem i el Reichsburg

El Mosel, Cochem i el Reichsburg

Reichsburg

Reichsburg

Cochem des del castell feudal Reichsburg

Cochem des del castell feudal Reichsburg

 

De nou des de Koblenz i seguint el Rhein s’arriba a la petita i captivadora ciutat de Linz am Rhein. Moltes cases conserven la seva estructura de fusta, amb els entremats en forma de x per reduir les dilatacions i contraccions de la fusta, unes x que també representen la creu de sant Andreu, esperant-ne protecció de la casa. Però el que més crida l’atenció són les frases, sovint filosòfiques, pintades a les façanes de diferents cases. També es veia sovint l’inscripció 20CMB15 o amb altres anys, indicant que la casa ha fet una donació social recollida per nens cantors; CMB significa “Christus Mansionem Benedicat” o, popularment, “Caspar, Melchor et Balthasar”.

Porta de Linz. Algunes vegades les aigües del Rhein han superat el nivell de la porta

Porta de Linz am Rhrein. Algunes vegades les aigües del Rhein han superat el nivell de la porta

„Dies Haus ist mein und doch nicht mein, ist nur geliehen für kürze Zeit, gemessen an der Ewigkeit. So will ich nutzen diese Spann und ehrlich dienen jedermann“

„Dies Haus ist mein und doch nicht mein, ist nur geliehen für kürze Zeit, gemessen an der Ewigkeit. So will ich nutzen diese Spann und ehrlich dienen jedermann“

“Dumme Gedanken hat jeder, nur der Weise verschweigt sie“

“Dumme Gedanken hat jeder, nur der Weise verschweigt sie“

Al peu de la torre, el Linzer Klapperjunge

Al peu de la torre, el Linzer Klapperjunge

 

Més cap al nord, després de deixar el land Rheinland-Pfalz i entrar al de Nordrhein-Westfalen,  ens troben amb la ciutat que havia estat capital de la República Federal Alemanya: Bonn. La ciutat no oblida que aquí hi ha la casa natal de Ludwig van Beethoven, al carrer Bonngasse.

Münster

Bonn. Münster

Monument a Beethoven a la Münsterplatz

Monument a Beethoven a la Münsterplatz

Altes Rathaus a la plaça del Mercat

Altes Rathaus a la plaça del Mercat

Recordant la crema nazi de llibres; cada càpsula en conté un exemplar

Recordant la crema nazi de llibres; cada càpsula en conté un exemplar

 

Köln és la gran ciutat del Rhein. El seu nom prové del fet d’haver estat una important colònia romana i residència del governador imperial de part de Germania; Agripina, la mare de Neró naixé a aquesta Colònia i fou ella qui enaltí la ciutat. La Catedral es començà a construir a la primera meitat del segle XIII, però els recursos sempre foren escasos, bàsicament donacions dels pelegrins que s’apropaven a les relíques dels Reis Mags d’Orient. Amb la reforma protestant del segle XVI es reduïren les almoines i es pararen les obres. Al segle XIX, el Romanticisme i l’afany d’afirmació de l’identitat alemanya impulsaren l’acabament de l’obra.

Un italià anomenat Johann Maria Farina emigrà l’any 1709 a Köln on hi elaborà perfums. D’aquí el nom d’Eau de Cologne, en honor de la ciutat. El seu perfum tingué un èxit inesperat. Altres l’imitaren; així aparegué la marca „4711“, nom que corresponia al número que els francesos van posar a la casa quan ocuparen la ciutat.

Catedral de Köln

Köln. Dom

El Rhein, l’esglèsia de sant Martí i la Catedral (Dom)

El Rhein, l’esglèsia de sant Martí i la Catedral o Dom

[+ Köln, de maig 2014]