Castells del Rhein: de Rüdesheim a Koblenz – 2/2

6 Juliol 2016

.
Els 1238,8 km del Rhein es divideixen en set trams diferenciats. El que va des de Rüdesheim/Bingen, km fluvial 530, fins a Bonn, km 660, és el tram del Mittelrhein. I en els 60 kms del sinuós subtram que va de Rüdesheim/Bingen a Koblenz, km 590 i lloc desembocadura del Mosel, la densitat de castells és elevada, uns en ruïnes i altres reconstruïts o construïts de nou.

Només sortir de Rüdesheim, tot perdent de vista el Niederwalddenkmal i just davant les aigües de l’afluent Nahe, s’aixeca en un illot l’esbelta Mäuseturm, i a la dreta, en un pendent ple de vinyes, les ruïnes del Burg Ehrenfels. La Mäuseturm (Torre del Ratolí) tenia inicialment una funció aduanera, posteriorment i abans que s’aprofundis el llit del riu, de senyalització per a la navegació fluvial. El castell Ehrenfels és dels voltants de 1211, però ha sofert diferents vicissituds; ara només en resten els murs exteriors i les dues torres bessones.

Allunyant-nos de Niederwalddenkmal o monument Niederwald

Allunyant-nos de Niederwalddenkmal o monument Niederwald

A l’esquerra, la Mäuseturm; a la dreta del Rhein, Burg Ehrenfels

A l’esquerra, la Mäuseturm; a la dreta del Rhein, Burg Ehrenfels

Mäuseturm, lloc estratègic per a cobrar arancels

Mäuseturm, lloc estratègic per a cobrar arancels

Les ruïnes del Burg Ehrenfels

Les ruïnes del Burg Ehrenfels

Burg Ehrenfels

Burg Ehrenfels

 

Poc més cap al nord i al mateix pendent esquerra del Rhein, apareix majestuós i estratègic el Burg Rheinstein, citat ja el 1300. El castell fou centre de resistència contra comtes veïns; la gàbia de ferro que hi penja, evoca el seu tribunal de justícia. Fou reconstruït al segle XIX.

Burg Rheinstein, a la banda esquerra del Rhein

Burg Rheinstein, a la banda esquerra del Rhein

Burg Rheinstein

Burg Rheinstein

 

A escasos quilòmetres al nord i també al costat esquerra, s’aixeca el notablement fortificat Burg Reichenstein. Construït el segle XI, és un dels més antics del Rhein. La seva muralla tenia vuit metres d’amplada i la seva alçada era de setze metres. A finals del XIX passa a mans particulars com tants altres castells i s’inicià la reconstrucció.

Apropant-nos al Burg Reichenstein

Apropant-nos al Burg Reichenstein

Burg Reichenstein¬

Burg Reichenstein

 

També del segle XI és el que es troba a ben poca distània del Reichenstein, el Burg Sooneck. Com molts d’aquests castells, visqué enfrontaments amb senyors feudals veïns. Cremat, reconstruït, tornat a destruir per part els francesos el segle XVII i novament reconstruït el segle XIX.

A primer pla, Trechtingshausen; al fons, el Burg Sooneck

A primer pla, Trechtingshausen; al fons, el Burg Sooneck

Burg Sooneck

Burg Sooneck

 

Al km fluvial 539, s’arriba a la població de Niederheimwald, on amagat, a poca altura i cobert de vegetació es troba Heimburg. Poc més enllà, les ruïnes de Fürstenberg, castell que també es distingia pel cobrament d’arancels i drets de pas en el Rhein. Com tants d’altres, els francesos el van volar en la Guerra dels Trenta Anys i a finals del segle XIX en començà la restauració. I just a l’altra banda del riu, les ruines del castell Nollig, amb vinyes a les seves faldes.

Quasi immediatament apareix el castell Stahleck, junt a la població de Bacharach, que era residència d’un dels set Princeps Electors. En el passat fou un dels castells més importants del Rhein, però tenia grans reserves de pòlvora i en el 1689 volà completament. L’edificació actual, sobre els fonaments de l’original, és de 1925-27.

Niederheimbach, ben al fons el castell de Stahleck

Niederheimbach, ben al fons el castell de Stahleck

Burg Heimberg, amagat i cobert de vegetació

Burg Heimberg, amagat i cobert de vegetació

Fürstenberg

Burg Fürstenberg

Ruines de Nollig

Ruines de Nollig

Stahleck, edificació de 1925-27

Stahleck, edificació de 1925-27

Bacharach, Wernerkapelle

Bacharach, Wernerkapelle

 

Al km 546 es troba l’estretègica població de Kaub, amb una fortalesa a l’illa del Rhein i el castell de Kaub o Gutenfels en el pendent del turó de la dreta del riu. La fortalesa insular, coneguda com die Pfalz (el Palatinat) i en forma de vaixell, complí també la funció d’indicador de nivell per a la navegació.

Just acabat de passar die Pfalz impacta Schönburg, atorgat per l’emperador Barbaroja a un dels seus fidels vasalls i que n’augmentà el nombre de torres. També exigia drets de pas i també fou cremat pels francesos. Abans d’arribar a l’estret pas de Loreley, la població d’Oberwesel i la seva gegant torre occidental.

La població de Kaub

La població de Kaub

Die Pfalz i el castell de Gutenfels sobre Kaub

Die Pfalz i el castell de Gutenfels sobre Kaub

Burg Gutenfels

Burg Gutenfels

Schönburg a la vessant esquerra

Schönburg a la vessant esquerra

Schönburg

Schönburg

Oberwesel

Oberwesel

 

Altes roques de pissarra estrenyen el llit del riu i les seves aigües esdevenen impetuoses i perilloses. Estem al pas de Loreley, les dificultats del qual van originar la llegenda de la bella i rossa ondina o sirena Loreley. Amb els seus encants i cants atreia l’atenció dels mariners i aquests deixaven d’estar per la feina en un lloc tan difícil; encantats, naufragaven.

Pedra pissarra que estreny el llit del riu

Pedra pissarra que estreny el llit del riu

L'ondina o sirena Loreley

L’ondina o sirena Loreley

+ Escoltar: Cançó de la Loreley

Text de Heinrich Heine:
...
Die schönste Jungfrau sitzet / Dort oben wunderbar,
Ihr gold’nes Geschmeide blitzet, / Sie kämmt ihr goldenes Haar.
Sie kämmt es mit goldenem Kamme, / Und singt ein Lied dabei;
Das hat eine wundersame, / Gewalt’ge Melodei.
… / …
La noia més bella està asseguda / allà dalt, esplèndida,
les seves joies d’or brillen, / es pentina els cabells daurats.
Es pentina amb una pinta d’or / tot cantant una cançó
que posseeix una estranya / i violenta melodia.

 

Superat el pas de Loreley i al km fluvial 560, a St. Goarhausen, s’eleva a la dreta del riu el Burg Katz, i a l’esquerra, a St Goar, el Burg Rheinfels. Els senyors Katz (Katz = gat), nom sortosament simplificat dels Katzenelnbogen, també van construir, tot ampliant els seus dominis i per major eficiència amb el cobrament de drets de pas, el castell de Rheinfels. Poc més enllà un castell arquebisbal, rival del de Katz, rebé popularment el motiu de Burg Maus, manifestant així la lluita d’interessos entre el gat i el ratolí.

Burg Katz, a St Goarhausen

Burg Katz, a St Goarhausen

Burg Katz

Burg Katz

Burg Rheinfels, a St Goar

Burg Rheinfels, a St Goar

Burg Maus, rival del de Katz

Burg Maus, rival del de Katz

Burg Maus

Burg Maus

 

Al sud del gran meandre del Rhein es troba Boppard, a la banda esquerra del riu. Primer fou una important ciutat celta i després romana. Es diu que posseeix la muralla romana més ben conservada de tota Alemanya. I a la banda dreta, les ruïnes del castell dels dos germans que van esdevenir enemics, el Die feindlichen Brüder, un sector per cada germà amb una muralla separadora. I pels voltants, les restes dels castells Sterrenberg i Liebenstein.

Boppard, al km fluvial 570

Boppard, al km fluvial 570

Vinyes i vinyes

Vinyes i vinyes

Innundacions

Innundacions. El Rhein desbordat

Der Vater Rhein, el pare Rin

Der Vater Rhein, el pare Rin

Die feindlichen Brüder, separats amb un mur

Die feindlichen Brüder, separats amb un mur

 

La major part dels castels del Rhein foren volats amb pòlvora en la Guerra dels Trenta Anys i força han estat reconstruïts al segle XIX. Però el Marksburg, amb sant Marc de patró, restà sempre intacte. Es troba al punt més alt d’un turó i des de la seva primera pedra al 1150, s’anà constantment reforçant, tot ell quedà protegit amb una muralla i, posteriorment, amb una segona muralla circumdant. Al peu del turó del castell, la població de Braubach.

Marksburg i la població de Braubach

Marksburg i la població de Braubach

Marksburg

Marksburg

Marksburg

Marksburg

 

A uns cinc kms fluvials de la ciutat de Koblenz i a la dreta del Rhein desemboca l’afluent Lahn; al seu costat es troba el castell Lahnstein. I a l’altra banda del Rhein emergeix el castell de Stolzenfels. El Lahnstein era dels senyors de Mainz o Magúncia; el Stolzenfels, dels senyors de Trier o Trèveris. I a la que un començà a cobrar arencels, l’altre també. No cal dir què van fer els francesos amb ambdós.

L'afluent Lahn i el castell Lahnstein

L’afluent Lahn i el castell Lahnstein

Stolzenfels

Stolzenfels

Stolzenfels

Stolzenfels

 

A Koblenz hi havia un castell des del segle XII i als voltants al segle XV es transformà en una fortalesa, l’actual i reconstruïda fortalesa d’ Ehrenbreitstein. Molt més cap al nord i passada la ciutat de Linz am Main es troben les restes de la torre del castell Drahenfels, propietat de l’arquebisbe de Köln. I a mitja pendent crida l’atenció, no un castell sinó un palau, el Schloss Drahenburg, construït el segle XIX. El seu propietari volia competir, en dóna testimoni la semblança, amb el palau bavarès Neunschwanstein.

Fortalesa d'Ehrenbretstein, des de la dreta del Rhein controlant Koblenz i el Mosel

Fortalesa d’Ehrenbretstein, des de la dreta del Rhein controlant Koblenz i el Mosel

Perfil de la torre de Drahenfels i Schloss Drahenburg

Perfil de la torre de Drahenfels i Schloss Drahenburg

La torre de Drahenfels i Schloss Drahenburg

La torre de Drahenfels i Schloss Drahenburg

Schloss Drahenburg

Schloss Drahenburg


Ciutats del Rhein: de Strasbourg a Köln – 1/2

30 Juny 2016

.

El Rhein, fluint de sud cap a nord, definí la frontera més estable entre l’Imperi Romà i els pobles germànics. A la banda esquerra del riu hi havia campaments o fortificacions romanes; aquestes instal·lacions han donat origen a quasi totes les ciutats que avui voregen el Rhein. Després de Strasbourg, i anant cap al nord trobem les ciutats imperials Speyer, Worms, Mainz, la turística Rüdesheim. Entrant al Mittelrhein, on hi abunden els castells, s’arriba a Koblenz. En el Deutsches Eck de Koblenz el Mosel s’uneix al Rhein. I remuntant el Mosel s’arriba a la ciutat de Cochem. Tornant a Koblenz i seguint el Rhein cap al nord, ens trobem amb la bonica ciutat de Linz, Linz am Rhein, després Bonn i finalment Köln.

 

Strasbourg (Alsace), a l’esquerra del Rhein; a la dreta, la ciutat alemanya de Kehl, del land Baden-Württemberg. Strassbourg fou ciutat alemanya fins a la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648); després ha anat canviant en funció de les victòries militars. Amb tantes vicissituds i conflictes té sentit que avui sigui seu de diferents institucions europees. Bismarck, amb la unificació alemanya, recuperà l’Alsàcia i Strasbourg el 1871 i es començà a construir el que avui es coneix com a zona imperial alemanya. A la part vella de la ciutat, la catedral gòtiga de Notre-Dame, amb el seu rellotge astronòmic del segle XVI i, com era costum, amb el seu alliçonadors pòrtics de l’entrada. El riu que travessa la ciutat, afluent del Rhein, és el Ill; amb els seus canals dóna encant a La Petite France.

Pòrtic de Notre-Dame. Dones fortes que rebutgen els vicis i …

Pòrtic de Notre-Dame. Dones fortes que rebutgen els vicis i …

Pòrtic de Notre-Dame. Dones que es deixen seduir amb mentides.

Pòrtic de Notre-Dame. Dones que es deixen seduir amb mentides.

[+ Strasbourg, de juliol de 2011]

 

El perfil de l’atractiva i pacífica ciutat de Speyer està dominat per la Catedral, d’estil romànic. La ciutat fou centre del Sacre Imperi Romà Germànic al segle XI, època en que sota la Dinastia Saliana es construí la Catedral, avui declarada Patrimoni de la Humanitat. En la cripta s’hi enterraren emperadors i reis. Posteriorment Speyer fou ciutat lliure, títol avantatjós ja que la ciutat no havia de donar comptes a dominants arquebisbes o prínceps, només al llunyà Kaiser o emperador. Das Altpörtel era el portal d’entrada de la ciutat. Una important comunitat jueva vivia a la ciutat; queda poc d’una sinagoga del segle XII, però molt dels banys rituals amb la corresponent mikwe.

Perfil de la Catedral imperial o Kaiserdom

Speyer. Perfil de la Catedral imperial o Kaiserdom

Catedral imperial, des de Maximilianstraβe

Catedral imperial, des de Maximilianstraβe

Das Altpörtel, antiga porta principal oest de la ciutat

Das Altpörtel, antiga porta principal oest de la ciutat

 

Viatjant cap al nord s’arriba a l’antiga ciutat de Worms, testimoni dels conflictes religiosos entre Luter i l’emperador del Sacre Imperi. Aquí, a la Dieta de Worms o Wormer Reichtag, Luter fou condemnat a l’exili. Un notable monument recorda, amb els principals protagonistes, aquests esdeveniments. Per evitar conflictes entre el poder de l’Emperador i el de l’Esglèsia, en la Catedral llueixen dos altars, però el del poder eclesiàstic és molt més luxós i barroc. També aquí hi estava instal·lada una important comunitat jueva; el seu cementiri, molt ben conservat, en dóna testimoni. Segons llegenda del Cant dels Nibelungs, a la muralla que rodeja la part antiga de la ciutat aparegué el mític dragó de Sigfried.

Detall de la Kaiserdom o catedral de sant Pere

Worms. Detall de la Kaiserdom o catedral de sant Pere

Vell cementiri jueu, 1076-1911

Vell cementiri jueu, 1076-1911

Monument a Luter. En bronze les seves paraules: “Hier stehe ich, ich kann nicht anders, Gott helfe mir! Amen!“

Monument a Luter. En bronze les seves paraules: “Hier stehe ich, ich kann nicht anders, Gott helfe mir! Amen!“

 

Heidelberg [Heidelberg, juliol de 2011]

 

Mainz és la capital del land Rheinland-Pfalz (Renània-Palatinat). A la banda dreta del Rhein hi desemboca el Main, el riu que passa per Frankfurt. A la plaça del mercat, una columna evoca moments de la història de la ciutat, com la fundació per part dels romans o l’incendi de la sinagoga de la ciutat; també recorda que les forces vives eren l’Arquebisbe i l’Emperador. La Catedral, de romànic tardà, comparteix aire de família amb les de Speyer i Worms, també crida l’atenció lluint dos altars: els de l’Esglèsia i el del Kaiser.

Mainz, al km 498 del Rhein

Mainz, al km 498 del Rhein

Dom St. Martin i bust de Gutenberg en primer pla

Dom St. Martin i bust de Gutenberg en primer pla

Kirschgarten, amb velles cases de fusta

Kirschgarten, amb velles cases de fusta

Vitralls dissenyats per Chagall a l’esglèsia de sant Esteve

Vitralls dissenyats per Chagall a l’esglèsia de sant Esteve

[+ Mainz, març 2016 / Frankfurt, Wiesbaden i Mainz]

 

A la turística ciutat de Rüdesheim, a l’esquerra del riu, comença el sector del Rhein que rep el nom de Mittelrhein, al km fluvial 527. No hi manquen vinyes i el nivell de la seva producció vinícola és alt. El Drosselgasse és un famós carreró en el que sembla impossible passar-hi sense beure un vi Riesling. A la vessant dreta, la ciutat de Bingen, de la qual una monja polifacètica n’és el personatge més il·lustre: Hildegard von Bingen. A Rüdesheim, en mig de vinyes, sobresurt el Niederwalddenkmal. Grandiós monument dalt d’un turó recordatori de la unificació alemanya amb Bismarck i que permeté derrotar als francesos; dalt del monument, Germània, personificació de la unitat alemanya.

Rüdesheim en primer pla, al fons Bingen

Rüdesheim en primer pla, al fons Bingen

Drosselgasse

Drosselgasse

Vinyes al peu del Niederwalddenkmal

Vinyes al peu del Niederwalddenkmal

El Rhein i Rüdesheim des del Niederwalddenkmal

El Rhein i Rüdesheim des del Niederwalddenkmal

Niederwalddenkmal. En bronze: “Zum Andenken an die Einmuethige Siegreiche Erhebung des deutschen Volkes...“

Niederwalddenkmal. En bronze: “Zum Andenken an die Einmuethige Siegreiche Erhebung des deutschen Volkes…“

 

Més enllà de castells del Mittelrhein i més enllà de Loreley es troba Koblenz. Segons sembla, la ciutat, ben propera a la canviant frontera franco-alemanya, és una de les que més guerres i destruccions ha sofert. A la confluència Rhein-Mosel, coneguda com Deutsches Eck, hi sobresurt  un altre majestuós monument a la unitat alemanya amb la figura a cavall de Wilhelm I, Kaiser o Emperador d’Alemanya i Rei de Prússia. De la importància estratègica del lloc en dóna testimoni la fortalesa que es troba a l’altre costat del riu: Ehrenbreitstein. També una columna recorda els diferents moments històrics pels que ha passat la ciutat, començant pels romans. I al costat del Rathaus, la Schängelbrunnen, la font en la qual un atrevit vailet escup, de tant en tant, aigua.

El Rhein, el Deutsches Eck amb Kaiser i el Mosel

Koblenz. El Rhein, el Deutsches Eck amb Kaiser i el Mosel

Fortalesa Ehrenbreitstein a la banda dreta del Rhein

Fortalesa Ehrenbreitstein a la banda dreta del Rhein

Deutsches Eck. La inscripció: „Nimmer wird das Reich zerstöret, wenn ihr einig seid und treu“

Deutsches Eck. La inscripció: „Nimmer wird das Reich zerstöret, wenn ihr einig seid und treu“

Detall de la columna commemorativa dels 2000 anys d’història de la ciutat

Detall de la columna commemorativa dels 2000 anys d’història de la ciutat

Schängelbrunnen, quasi símbol de la ciutat

Schängelbrunnen, quasi símbol de la ciutat

 

Des de Koblenz, fent una escapada en direcció sud-oest seguint el Mosel o Mosel·la, a uns 50 kms, es troba la ciutat de Cochem, ciutat turística a la falda d’un turó coronat amb el castell imperial Reichsburg i totalment rodejat de vinyes. No deixa de ser espectacular contemplar com es cultiven aquestes vinyes en pendents de quasi 70 graus i amb terra de pissarra per retenir més l’escalfor del sol. Des de dalt el castell s’obté un control total tant de la navegació pel riu com de la població.

Detall del mural que evoca la història de la ciutat

Cochem. Detall del mural que evoca la història de la ciutat

Les aigües del Mosel han arribat fins just sota la finestra inferior

Les aigües del Mosel han arribat fins just sota la finestra inferior

El Mosel, Cochem i el Reichsburg

El Mosel, Cochem i el Reichsburg

Reichsburg

Reichsburg

Cochem des del castell feudal Reichsburg

Cochem des del castell feudal Reichsburg

 

De nou des de Koblenz i seguint el Rhein s’arriba a la petita i captivadora ciutat de Linz am Rhein. Moltes cases conserven la seva estructura de fusta, amb els entremats en forma de x per reduir les dilatacions i contraccions de la fusta, unes x que també representen la creu de sant Andreu, esperant-ne protecció de la casa. Però el que més crida l’atenció són les frases, sovint filosòfiques, pintades a les façanes de diferents cases. També es veia sovint l’inscripció 20CMB15 o amb altres anys, indicant que la casa ha fet una donació social recollida per nens cantors; CMB significa “Christus Mansionem Benedicat” o, popularment, “Caspar, Melchor et Balthasar”.

Porta de Linz. Algunes vegades les aigües del Rhein han superat el nivell de la porta

Porta de Linz am Rhrein. Algunes vegades les aigües del Rhein han superat el nivell de la porta

„Dies Haus ist mein und doch nicht mein, ist nur geliehen für kürze Zeit, gemessen an der Ewigkeit. So will ich nutzen diese Spann und ehrlich dienen jedermann“

„Dies Haus ist mein und doch nicht mein, ist nur geliehen für kürze Zeit, gemessen an der Ewigkeit. So will ich nutzen diese Spann und ehrlich dienen jedermann“

“Dumme Gedanken hat jeder, nur der Weise verschweigt sie“

“Dumme Gedanken hat jeder, nur der Weise verschweigt sie“

Al peu de la torre, el Linzer Klapperjunge

Al peu de la torre, el Linzer Klapperjunge

 

Més cap al nord, després de deixar el land Rheinland-Pfalz i entrar al de Nordrhein-Westfalen,  ens troben amb la ciutat que havia estat capital de la República Federal Alemanya: Bonn. La ciutat no oblida que aquí hi ha la casa natal de Ludwig van Beethoven, al carrer Bonngasse.

Münster

Bonn. Münster

Monument a Beethoven a la Münsterplatz

Monument a Beethoven a la Münsterplatz

Altes Rathaus a la plaça del Mercat

Altes Rathaus a la plaça del Mercat

Recordant la crema nazi de llibres; cada càpsula en conté un exemplar

Recordant la crema nazi de llibres; cada càpsula en conté un exemplar

 

Köln és la gran ciutat del Rhein. El seu nom prové del fet d’haver estat una important colònia romana i residència del governador imperial de part de Germania; Agripina, la mare de Neró naixé a aquesta Colònia i fou ella qui enaltí la ciutat. La Catedral es començà a construir a la primera meitat del segle XIII, però els recursos sempre foren escasos, bàsicament donacions dels pelegrins que s’apropaven a les relíques dels Reis Mags d’Orient. Amb la reforma protestant del segle XVI es reduïren les almoines i es pararen les obres. Al segle XIX, el Romanticisme i l’afany d’afirmació de l’identitat alemanya impulsaren l’acabament de l’obra.

Un italià anomenat Johann Maria Farina emigrà l’any 1709 a Köln on hi elaborà perfums. D’aquí el nom d’Eau de Cologne, en honor de la ciutat. El seu perfum tingué un èxit inesperat. Altres l’imitaren; així aparegué la marca „4711“, nom que corresponia al número que els francesos van posar a la casa quan ocuparen la ciutat.

Catedral de Köln

Köln. Dom

El Rhein, l’esglèsia de sant Martí i la Catedral (Dom)

El Rhein, l’esglèsia de sant Martí i la Catedral o Dom

[+ Köln, de maig 2014]


Vides en la Rússia soviètica

18 Juny 2016

Dues intereressants narracions que ens apropen, dramàticament, a la vida quötidiana de diferents persones en la Rússia soviètica. Primera, la magna novel·la o novel·la històrica de Vasili Aksiónov titulada “Una saga moscovita”. Tres generacions que sofreixen les decisions arbitràries, totalitàries i poques vegades comprensibles del poder soviètic. La segona, la de Julian Barnes titulada “El soroll del temps”, centrada en la creació musical de Dmitri Xostakóvix i les perturbacions sofertes, ara per la prohibició de obres seves ara exigint-li, ja internacionalment reconegut, adhesió al partit.

Ambdues obres mostren les inquietuds i pors de les persones davant incertes i imminents detencions, amb la corresponent desaparició social, també les lluites personals per mantenir la integritat moral, no deixant-se atrapar per les pressions i vicissituds del poder. Tant l’obra d’Aksiónov, que va sofrir el desplaçament dels seus pares en camps de treball de Sibèria, com la recent de Barnes, recreen els esforços de les persones, en moments valentes i en moments covardes, per sobreviure i subsistir al llarg de la dilatada dictadura de Stalin. Barnes-SorollTemps

Històries filosòfiques de Bertold Brecht

31 Mai 2016

Tres històries relacionades amb la Filosofia del llibre de Bertold Brech (1898, Ausburg – 1956,  Berlín) titulat Geschichten vom Herrn Keuner (“Històries del senyor Keuner”)

 

Weise am Weisen ist die Haltung
Zu Herrn K. kam ein Philosophieprofessor und er zählte ihm von seiner Weisheit. Nach einer Weile sagte Herr K. zu ihm: “Du sitzt unbequem, du redest unbequem, du denkst unbequem.” Der Philosophieprofessor wurde zornig und sagte: “Nicht über mich wollte ich etwas wissen, sondern über den Inhalt dessen, was ich sagte.” “Es hat keinen Inhalt”, sagte Herr K. “Ich sehe dich täppisch gehen, und es ist kein Ziel, das du, während ich dich gehen sehe, erreichst. Du redest dunkel, und es ist keine Helle, die du während des Redens schaffst. Sehend deine Haltung, interessiert mich dein Ziel nicht.”

Allò savi en el savi és l’actitud
Un professor de filosofia visità una vegada el senyor K. i es posà a parlar-li de la seva saviesa. Al cap d’una estona, el senyor K. li va dir: “T’asseus incòmodament, parles incòmodament, penses incòmodament”. El professor de filosofia s’enrabià i digué: “No era sobre mi que volia saber quelcom, sinó el contingut d’allò que he dit”. “No té cap contingut”, va dir el senyor K. “Et veig caminar maldestrament i, mentre t’observo, no assoleixes cap meta. Parles obscurament, i en parlar no dónes cap llum. En veure la teva actitud, no m’interessa la teva meta”.

 

Sokrates
Nach der Lektüre eines Buches über die Geschichte der Philosophie äußerte sich Herr K. abfällig über die Versuche der Philosophen, die Dinge als grundsätzlich unerkennbar hinzustellen. “Als die Sophisten vieles zu wissen behaupteten, ohne etwas studiert zu haben”, sagte er, “trat der Sophist Sokrates hervor mit der arroganten Behauptung, er wisse, daß er nichts wisse. Man hätte erwartet, daß er seinem Satz anfügen würde: denn auch ich habe nichts studiert. (Um etwas zu wissen, müssen wir studieren.) Aber er scheint nicht weitergesprochen zu haben, und vielleicht hätte auch der unermeßliche Beifall, der nach seinem ersten Satz losbrach und der zweitausend Jahre dauerte, jeden weiteren Satz verschluckt.”

Sòcrates
Després de la lectura d’un llibre sobre història de la filosofia, el senyor K s’expressà despectivament sobre els intents dels filòsofs per presentar les coses com fonamentalment incognoscibles. “Quan els sofistes afirmaven saber molt sense haver estudiat res –digué–  es llüí el sofista Sòcrates amb l’arrogant afirmació de que ell sabia que no sabia res. S’hauria esperat que afeguís a la seva frase: doncs jo tampoc he estudiat res. (Per a saber alguna cosa, cal estudiar). Però sembla que no continuà parlant i potser els incommensurables aplaudiments que es desfermaren després de la seva primera frase i que perduraren dos mil anys, engoliren qualsevol frase posterior.

 

Die Frage, ob es einen Gott gibt
Einer fragte Herrn K., ob es einen Gott gäbe. Herr K. sagte: “Ich rate dir, nachzudenken, ob dein Verhalten je nach der Antwort auf diese Frage sich ändern würde. Würde es sich nichtändern, dann können wir die Frage fallenlassen. Würde es sich ändern, dann kann ich dir wenigstens noch so weit behilflich sein, daß ich dir sage, du hast dich schon entschieden: Du brauchst einen Gott.”

La pregunta sobre de si existeix un déu
Algú va preguntar al senyor K. si existia un déu. El senyor K. va respondre: “T’aconsello que reflexiones si el teu comportament canviaria segons la resposta a aquesta pregunta. Si no canviés, podríem abandonar la pregunta. Si canviés, jo podria almenys oferir-te alguna ajuda dient-te que ja t’hi has decidit: tu necessites un déu”.


Einige Eindrücke von Frankfurt am Main (und etwas von Wiesbaden und Mainz)

2 Abril 2016
.

Der Name Frankfurt ist ein Kompositum von Furt und Franken. Eine Furt ist eine seichte Stelle, an der man einen Fluss gut durchqueren kann, und diese Furt führte nach Franken. Franken oder Frankenland war eine ehemalige und einflussereiche Region in Deutschland, die überwiegend in Nord-Bayern liegt. Der Fluss Main ist ein Nebenfluss vom Rhein, der in der Nähe von Bayreuth entspringt. Frankfurt am Main ist heutzutage durch den großen Flughafen und durch sein wichtiges finanzielles Zentrum bekannt.

Frankfurt ist die gröβte Stadt vom Land Hessen, aber sie ist nicht dessen Hauptstadt, sondern Wiesbaden. Unsere kleine Gruppe, Schüler von der EOI Girona mit unserer Lehrerin Anna Arnau, haben nicht nur Frankfurt besichtigt, sondern auch Wiesbaden und Mainz, das die Hauptstadt vom Land Rheinland-Pfalz ist. Es ist bedeutsam, dass kleine Städte Hauptstädte sind, weil es weniger Zentralismus gibt. (Das klingt, als ob Girona die Hauptstadt von Katalonien wäre, ha, ha!)

An mehreren Stellen der Stadt Frankfurt können wir den gleichen Eindruck bekommen, das heiβt, eine Mischung von zwei Welten: die Vergangenheit und die Gegenwart, die alten (wieder aufgebauten) Gebäude und die neuen, schlanken Wolkenkratzer. Es ist eine gelungene Verbindung, obwohl das Neue überragt. Im Hintergrund von vielen sehenwürdigen Bauwerken kann man fast immer die Spitze oder den Gipfel eines Wolkenkratzers sehen.

Frankfurt. Unter der Alte Brücke war der Furt

Frankfurt. Unter der Alte Brücke war der Furt

Frankfurt. Der Main und der Kaiserdom (Bartholomäuskirche)

Frankfurt. Der Main und der Kaiserdom (Bartholomäuskirche)

Das alte Herz von Frankfurt ist der Römer, das heiβt, das schöne und weltweit bekannte Frankfurter Rathaus mit seiner gotischen Dreigiebel-Fassade. Dieses wichtige Gebäude beherbergt den bekanntesten oder beliebtesten Balkon des Landes. Das Emsemble wird Römerberg genannt und man kann andere sehenswerten Gebäude anschauen. In seiner Mitte gibt es den Gerechtigkeitsbrunnen, eine Justitia mit unverbundenen Augen, Waage und Schwert. Auf diesem Platz fanden die wichtigsten Ereignisse des Landers statt: die Kaiserwahlen und -krönungen, aber auch die Bücherverbrenung 1933 durch die Nationalsozialisten.

Der Römer, das Frankfurtwe Rathaus

Der Römer, das Frankfurter Rathaus

Der bekannteste, beliebteste Balkon des Landes

Der bekannteste, beliebteste Balkon des Landes

Der Römerberg, Gebäude gegenüber dem Rathaus

Der Römerberg, Gebäude gegenüber dem Rathaus

Der Römerberg: der Gerechtigkeitsbrunnen in der Mitte, rechts die Alte Nikolaikirche

Der Römerberg: der Gerechtigkeitsbrunnen in der Mitte, rechts die Alte Nikolaikirche

„Das war nur ein Vorspiel nur, wo man Bücher verbrennt, verbrennt man am Ende auch Menschen“ H. Heine, 1820

„Das war ein Vorspiel nur, wo man Bücher verbrennt, verbrennt man am Ende auch Menschen“ H. Heine, 1820

Der Römer, in der Nacht

Der Römer, in der Nacht

Nahe am Römerberg liegt der gotische Kaiserdom und auch die Paulskirche. Diese Kirche ist nennenswert, weil die Nationalversammlung, im Jahr 1848 die erste demokratische Verfassung für Deutschland schuf.

Paulskirche, eine historische Kirche: die erste Verfassung

Paulskirche, eine historische Kirche: die erste Verfassung

Die seitliche Fassade des Rathauses, auf dem Paulsplatz

Die seitliche Fassade des Rathauses, auf dem Paulsplatz

Man kann das Haus, wo Goethe 1749 geboren wurde, besichtigen. Das Haus ist ein Museum mit verschiedenen Sammlungen: Gemälde, Grafiken, Bücher, wunderbare alte Möbelstücke usw. Es gibt unter anderem ein interessantes Bild von der Stadt zur Zeit Goethes, das hilft, den gegenwärtigen Aufbau der Stadt zu verstehen.

Goethe-Haus. Eine alte Karte von Frankfurt am Main mit den alten Maurn

Goethe-Haus. Eine alte Karte von Frankfurt am Main mit den alten Mauern

Neben dem Goethe-Haus liegen der Goethe-Platz und die Hauptwache, von hieraus  kann man das alte Eschenheimer Tor sehen, das zu der Mauer gehörte. Auf der Zeil und in der Goethestraβe gibt es die wichtigsten Läden der Stadt.

Die Hauptwache, wo die berühmte Zeil beginnt

Die Hauptwache, wo die berühmte Zeil beginnt

Gutenberg Denkmal und der Commerzbank Tower, auf dem Goethe Platz

Gutenberg Denkmal und der Commerzbank Tower, auf dem Goethe Platz

Der Wolkenkratzer, der die Stadt beherrscht, ist der Commerzbank Tower. Er ist fast von jeder Seite der Stadt sichtbar. Sein Architekt war Norman Foster und er ist 258,7 Meter hoch. Im Frankfurter Ostend, getrennt von den meisten Wolkenkratzern, steht der neue Hauptsitz der Europäischen Zentralbank (EZB). Im Frühjahr 2015, zehn Jahre später als vorgesehen, wurde offiziell die Eröffnung gefeiert. Das Gebäude ist 185 Meter hoch. Man kann auf den Main Tower (Landesbank Hessen-Thüringen) steigen, um einen schönen völlständigen Eindruck der Stadt zu gewinnen. Seine Höhe ist 200 Meter.

Unter den Wolkenkratzern der Commerzbank Tower

Unter den Wolkenkratzern der Commerzbank Tower

Unter den Wolkenkratzern der Main Tower

Unter den Wolkenkratzern der Main Tower

Vom Main Tower: Hauptbahnhof in derMitte

Vom Main Tower: Hauptbahnhof in der Mitte

Vom Main Tower: die beide Seiten des Mains

Vom Main Tower: die beide Seiten des Mains

Vom Main Tower: Die Zwillingstürme der Deutschen Bank, die im Volksmund "Soll" und "Haben" genannt werden

Vom Main Tower: Die Zwillingstürme der Deutschen Bank, die im Volksmund “Soll” und “Haben” genannt werden

Der neue Hauptsitz der Europäischen Zentralbank (EZB)

Der neue Hauptsitz der Europäischen Zentralbank (EZB)

In Frankfurt am Main kann man einerseits die Welt des Euro und des Finanzwesens erleben und andererseits die Welt der deutschen Tradition und Bräuche mit Apfelwein genieβen.

Der berühmte Euro auf dem Willy-Brandt-Platz

Der berühmte Euro auf dem Willy-Brandt-Platz

Alt-Sachsenhausen, auf der linken Seite der Stadt. Eine Einladung Apfelwein zu trinken. Apfelwein ("Äppler", "Ebbelwoi" oder "Stöffche") ist das Frankfurter Nationalgetränk

Alt-Sachsenhausen, auf der linken Seite der Stadt. Eine Einladung Apfelwein zu trinken. Apfelwein (“Äppler”, “Ebbelwoi” oder “Stöffche”) ist das Frankfurter Nationalgetränk

Wiesbaden liegt ungefähr 40 Kilometer westlich von Frankfurt. Die Stadt wird von keinem Fluss durchquert, aber wie ihr Name verrät, entspringen zahlreiche Quellen zwischen Wiesen. Der Rhein flieβt 5 Kilometer südlich. Seit der Zeit der römischen Herrschaft gibt es Belege von diesen Springbrunnen oder Quellen. Die Heilwirkung dieser Quellen wurden immer geschätzt.

Wiesbaden. Das Neue Rathaus und die Marktkirche

Wiesbaden. Das Neue Rathaus und die Marktkirche

Wiesbaden. Kochbrunnenspringer. Der rötlich-gelbe Belag wächst jährlich um sieben Zentimeter; die Temperatur des Wassers ist 67 Grad Celsius

Wiesbaden. Kochbrunnenspringer. Der rötlich-gelbe Belag wächst jährlich um sieben Zentimeter; die Temperatur des Wassers ist 67 Grad Celsius

Wiesbaden. Das Kurhaus, ein neoklassizistisches Gebäude wie ein griechischer Tempel

Wiesbaden. Das Kurhaus, ein neoklassizistisches Gebäude wie ein griechischer Tempel

Mainz ist nur 12 Kilometer, Richtung Süden, von Wiesbaden entfernt . Die Stadt liegt auf der linken Seite des Rheins, wo der Fluss Main in den Rhein mündet. Um 38 vor Christus war hier vermutlich ein erstes römisches Feldlager und um 450 nach Christus endete die Römerherrschaft am Rhein. Der berühmte romanische Dom St Martin ist das beeindruckendste Bauwerk der Stadt. Mainz ist ein der wichtigsten Zentren des jüdischen Glaubens in Deutschland. Der berühmteste Sohn der Stadt ist Johannes Gutenberg, der um 1450 den Buchdruck mit beweglichen Lettern erfand. Im Gutenberg-Museum kann man unter anderem eine Nachbildung der originalen Buchdruckerpresse. Aber die gröβten Schätze des Museums sind zwei original Gutenberg-Bibeln aus der Mitte des 15. Jahrhunderts.

Mainz. Dom St. Martin und sein Kloster

Mainz. Dom St. Martin und sein Kloster

Mainz. Dom St. Martin und Heuensäule auf dem Marktplatz

Mainz. Dom St. Martin und Heuensäule auf dem Marktplatz

Mainz. Marktbrunnen auf dem Marktplatz

Mainz. Marktbrunnen auf dem Marktplatz

Mainz. Der Eingang des Gutenberg-Museums

Mainz. Der Eingang des Gutenberg-Museums


Els filòsofs pluralistes ja ho intuïren. Estableix connexions

31 gener 2016

No només idees actuals de diferents àmbits sinó també maneres d’organització social i política tenen les seves arrels en el món grec clàssic. Així, per una banda, constatem que el model atòmic actual entronca, després de segles d’oblit, amb les intuïcions dels presocràtics Leucip i Demòcrit i, per altra banda, també és ben conegut que el sistema polític anomenat democràcia té en l’Atenes clàssica el seu primer referent.

En aquesta línia suggerim visitar el portal Filòpolis, secció Barri Antic de filòsofs, on després de llegir textos clàssics sobre els filòsofs pluralistes del segle –V, es facilita establir connexions, d’una manera interactiva, entre aquests vuit textos clàssics i vuit visions posteriors o “actualitzacions”.


Vilnius, capital de Lituània – 4/4

19 Setembre 2015

.
El dia 11 d’agost de 1990, Lituània declarà unilateralment la seva independència; fou la primera república soviètica en fer-ho. Poc després, tancs i tropes soviètiques ocuparen la Torre de Televisió morint catorze civils i amb centenars de ferits; però fracassat el cop d’estat a Moscou, amb el que es volia imposar una línia més dura, es concedí la independència el 21 d’agost de 1991.

Vilnius és l’única capital bàltica que es troba en l’interior del país. La seva referència més antiga és de 1323, en temps del seu venerat heroi Gediminas. Un altre dels herois venerats és Vytautas, que té el seu castell a la illa de Trakai. Lituània però es formà al segle XIII en lluita contra els cavallers teutons, derrotant els Cavallers de l’Espasa. Els llaços de Lituània amb Polònia formant confederació, amb hegemonia polonesa, van mantenir-se més de dos-cents anys. Debilitant-se a finals del segle XVIII, Lituània fou ocupada per la Rússia tsarista.

Crida l’atenció la Catedral neoclàssica, amb el seu campanar separat i en una Vilnius amb diverses esglésies barroques. A ple casc antic es pot veure la Universitat, que té les seves arrels en el col·legi fundat pels jesuïtes. La Torre del castell Superior, únic vestigi de les defenses de la ciutat, ha esdevingut símbol de la independència de la república.

Panoràmica de Vilnius, amb el campanar de la Catedral

Panoràmica de Vilnius, amb el campanar de la Catedral

Església de san Pere i sant Pau, barroc del segle XVII

Església de san Pere i sant Pau, barroc del segle XVII

Detall de l’església de sant Casimir, sant patró de Lituània i Polònia

Detall de l’església de sant Casimir, sant patró de Lituània i Polònia

Plaça de l’Ajuntament

Plaça de l’Ajuntament

Universitat, fundada el 1568

Universitat, fundada el 1568

Església de santa Anna

Església de santa Anna

Torre de Gediminas, al castell Superior

Torre de Gediminas, al castell Superior

Des de Torre de Gediminas, turó de les Tres Creus

Des de Torre de Gediminas, turó de les Tres Creus

Des de Torre de Gediminas, boscos de Vilnius. Lituània, és a dir, “país de la pluja”

Des de Torre de Gediminas, boscos de Vilnius. Lituània, és a dir, “país de la pluja”

Turó de les Creus, Kryziu Kalnas, a mig camí entre Riga i Vilnius. Espai de protesta contra la Rússia tsarista, després contra els soviètics

Turó de les Creus, Kryziu Kalnas, a mig camí entre Riga i Vilnius. Espai de protesta contra la Rússia tsarista, després contra els soviètics

Castell de la illa de Trakai, residència de Vytautas el Gran. Prop de Vilnius

Castell de la illa de Trakai, residència de Vytautas el Gran. Prop de Vilnius


Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.