Internet, debilita la capacitat de concentració?

.

Totes les innovacions tecnològiques comporten beneficis o avantatges però també pèrdues o inconvenients. A més, l’ús concret que d’elles se’n fa modula aquestes conseqüències positives o negatives, ampliant-les o reduir-les.

Dignes de consideració són les repercussions en els costums o hàbits de comportament que es deriven de les innovacions tecnològiques, molt més ho són les repercussions o canvis que aquestes puguin provocar en els hàbits o capacitats intel·lectuals. D’aquestes conseqüències intel·lectuals tracta el llibre de Nicholas CARR, “¿Qué está haciendo Internet con nuestras mentes? Superficiales” (Madrid, Taurus, 2011).L’autor reconeix els innumerables beneficis que Internet comporta en les nostres vides, però considera –ja ho indica el títol– que el preu que es paga és molt gran i superior al conjunt d’avantatges. Carr-Internet

Ja en el primer capítol Hal y yo ens clarifica la seva posició, una avaluació que al llarg de tot el llibre pretén anar justificant recorrent a un bon nombre d’estudis i experiments.

«Los beneficios son reales. Pero tienen un precio. Como su­gería McLuhan, los medios no son sólo canales de informa­ción. Proporcionan la materia del pensamiento, pero también modelan el proceso de pensamiento. Y lo que parece estar haciendo la Web es debilitar mi capacidad de concentración y contemplación. Esté online o no, mi mente espera ahora ab­sorber información de la manera en la que la distribuye la Web: en un flujo veloz de partículas. En el pasado fui un buzo en un mar de palabras. Ahora me deslizo por la superficie como un tipo sobre una moto acuática.» (pàgines 18-19)

I a l’Epíleg, l’autor reafirma la dificultat de resistir a la seducció de la tecnologia, reafirmant també que els ordinadors impliquen una reducció dels elements subjectius i humans en totes les tasques. Es refereix a la pel·lícula 2001: una odissea en l’espai de Stanley Kubrick recordant l’escena final quan els humans desactiva Hal; aquest, en el seus últim moments, manifesta sentiments de desesperació i por, mentre que els humans manifesten un comportament quasi robòtic.

L’estat natural del cervell humà (capítol La página profundizada) tendeix a la distracció, tot controlant l’entorn. Llegir un llibre és seguir un procés antinatural de pensament que exigeix atenció sostinguda i concentració. Submergir-se  en un llibre implica aprofundir en la pròpia consciència. Sens dubte, amb l’aparició de la impremta amb Gutenberg, la societat visqué transformacions profundes: l’escriptura i lectura de llibres amplià  y refinà l’experiència que les persona tenien dels mateixos i de l’entorn.

«Las palabras de los libros no sólo fortalecían la capacidad de las persona para pensar de manera abstracta, sino que también enriquecían la experiencia personal del mundo físico, del mundo exterior del libro.» (pàgina 97)

Una pàgina de text vista en pantalla o vista impresa estimula de manera ben diferent, no és només un canvi de format: en la pantalla el grau d’atenció i aprofundiment és menor. Els hipervincles o enllaços en pantalla inciten a abandonar el text, ells mateixos capten l’atenció, provocant distracció en relació al text. Es fa més difícil una visió global: els enllaços porten més a veure les fulles i branques que no pas els arbres o el mateix bosc.

«Cuando un libro impreso -ya sea un trabajo de erudición recién publicado o una novela victoriana con dos siglos de an­tigüedad- se transfiere a un dispositivo electrónico conecta­do a Internet, se convierte en algo muy parecido a una página web. Su texto queda preso de todas las distracciones que ofre­ce un ordenador conectado a Internet. Sus hipervínculos y demás mejoras digitales son un constante foco de atracciones infructuosas para el lector, … La linealidad del libro impreso se quiebra en pedazos; y con ella, la calmada atención que induce en el lector.»(pàgina 130)

El capítol titulat Mentalidad de malabarista comença amb la crítica pregunta: “què pot dir la ciència sobre els efectes que l’ús d’Internet està produint en la manera de funcionar del nostre cervell?” L’autor explora diferents recerques sobre el tema. Una de les conclusions és que aquells que llegeixen text lineal entenen més, recorden més i aprenen més que aquellss que llegeixen un text amb vincles dinàmics.

Una persona es pot optimitzar per realitzar “multitasques”, però potenciar aquesta activitat perjudica, en la majoria de casos, la nostra capacitat de pensament profund i creatiu.

«Las funciones mentales que están perdiendo la ‘batalla neuronal por la supervivencia de las más ocupadas’ son aque­llas que fomentan el pensamiento tranquilo, lineal, las que utilizamos al atravesar una narración extensa o un argumento elaborado, aquellas a las que recurrimos cuando reflexiona­mos sobre nuestras experiencias o contemplamos un fenóme­no externo o interno. Las ganadoras son aquellas funciones que nos ayudan a localizar, clasificar y evaluar rápidamente fragmentos de información dispares en forma y contenido, las que nos permiten mantener nuestra orientación mental mientras nos bombardean los estímulos. Estas funciones son, no por casualidad, muy similares a las realizadas por los orde­nadores, que están programados para la transferencia a alta velocidad de datos dentro y fuera de la memoria. Una vez más, parece que estamos adoptando en nosotros mismos las carac­terísticas de una tecnología intelectual novedosa y popular.» Pàgines 174-175

Quant a Google, constata que té l’estranya habilitat de donar-nos resultats rellevants en les nostres recerques, però recorda, al mateix temps, que l’empresa intenta constantment ampliar més el seu control sobre els usuaris i sobre el conjunt de continguts. Un dels seus objectius és escanejar i posseir, digitalitzats, tots els llibres mai impresos. Podria ser una eina bona, però no es tracta d’una biblioteca de llibres, sinó d’una col·lecció de fragments, una extracció aïllada de continguts rellevants que substituiria la recerca personal de sentit.

«En el mundo de Google, que es el mundo online, hay poco lugar para el silencio reflexivo de la lectura profunda o el vagar sin rumbo de la contemplación. La ambi­güedad no es una apertura a una visión diferente, sino un error que debe corregirse.» (Pàgina 212)

Pels dirigents de Google, «El cerebro humano es sólo una computadora anticuada que necesita un procesador más rápi­do y un disco duro más grande… y mejores algoritmos para dirigir el curso de su pensamiento.» (Pàgina 212). Suposant falsament que  el llenguatge matemàtic dels ordinadors és el mateix llenguatge del nostre cervell i de tot els sistema nerviós.

Si se suposa que el cervell és com un disc dur, ja no cal memoritzar, només cal saber buscar. Però la memòria humana és molt que un magatzem de dades; els continguts estan en constant renovació. A mesura que construïm el nostre magatzem de records personals, les nostres ments es tornen més agudes. Els que pretenen una “externalització” de la memòria en la web, és a dir, en una màquina, no tenen prou present que això és semblant a externalitzar el nostre intel·lecte o, fins i tot, la nostra identitat.

Volem en els nostres ordinadors software amables i servicials; ara bé, diversos experiments mostren que individus que han usat software més sobris i menys amigables es troben en millors condicions, a l’hora de pensar estratègies eficients davant problemes, que els individus que han usat software més servicials. Com si es pogués dir que quant més intel·ligent és l’ordinador, menys ho serà el seu usuari.

Es fan freqüents referències al pensament de Marshall McLuhan. Des de bon principi, l’autor recorda el conegut aforisme “El medi és el missatge”. Internet no és només un vehicle que facilita l’accés i la circulació de continguts, és també un element transformador per si mateix.

«El argumento de McLuhan es que una evaluación honrada de cualquier nueva tecno­logía, o del progreso en general, requiere una sensibilidad hacia lo que se ha perdido, así como para lo ganado. No debe­mos permitir que las glorias de la tecnología nos cieguen ante la posibilidad de que hayamos adormecido una parte esencial de nuestro ser.»(Pàgina, 255)

El llibre de Nicholas Carr certament reconeix molts elements positius en el món d’Internet, però com mostra el mateix títol, la xarxa conté elements o recursos que estimulen o propicien actituds i habilitats intel·lectuals més superficials. Penso que alguns dels factors que segons l’autor propicien superficialitat són controlables per part de l’usuari, simplement fent un ús més intel·ligent i amb mesura de la xarxa. El sol fet de no estar constantment pendent del correu o deixant de banda hipervincles, ja possibilita evitar factors de distracció i desconcentració que es critiquen.

Anuncis

3 Responses to Internet, debilita la capacitat de concentració?

  1. ASD ha dit:

    What the Internet is Doing to Our Brains [Epipheo.TV]

  2. marcbernatallada ha dit:

    Molt interessant, de veritat. El tema de la superficialitat m’ha fet pensar en les reflexions de David Lynch al seu llibre “Atrapa el pez dorado”:

    “Las ideas son como peces.

    Si quieres pescar pececitos, puedes permanecer en aguas poco profundas. Pero si quieres pescar un gran pez dorado, tienes que adentrarte en aguas más profundas.

    En las profundidades, los peces son más poderosos y puros. Son enormes y abstractos. Y muy bellos.

    Yo busco un tipo particular de pez importante para mí, uno que pueda traducirse al cine. Pero allá abajo nadan toda clase de peces. Hay peces para los negocios, peces para el deporte. Hay peces para todo.

    Todo, cualquier cosa, surge del nivel más profundo. La física moderna denomina a ese nivel campo unificado. Cuanto más se expande la conciencia, más se profundiza hacia dicha fuente y mayor es el pez que puede pescarse.

    Los treinta y tres años que llevo practicando la meditación trascendental han sido clave para mi trabajo en el cine y la pintura y en todos los aspectos de la vida. Han sido un modo de zambullirme más a fondo en busca del gran pez.”

    Marc.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: