Que mi imperativo sea categórico

12 gener 2018

“Quiero un querer activo, que sea objetivo”, és un dels versos que es canten en la paròdia de “Despacito” que porta per títol Imperativo i on es fa referència a idees de l’ètica kantiana.

El concepte d’imperatiu categòric és el més innovador de l’ètica de Immanuel Kant (1724-1804), oposant-se a les anteriors ètiques que proposaven imperatius hipotètics (Si vols ser feliç, comporta’t bé). L’ésser humà, major d’edat, ha de decidir per ell mateix, la seva ètica ha de ser autònoma. L’imperatiu categòric és un principi universalitzable i obliga a tractar tot ésser humà com a fi en si mateix.

 

Afirma Kant en la seva Fonamentació (Fonamentació de la metafísica de les costums. Segona secció):

“L’imperatiu categòric, per consegüent, és únic i precisament aquest: actua només segons aquella màxima per la qual puguis al mateix temps voler que ella esdevingui una llei universal.”

Imperativo (paròdia de Despacito)

https://www.youtube.com/watch?v=ankhMOuZhGM&feature=share

Anuncis

Luter, una profunda inquietud religiosa. Apunts de lectura

21 Setembre 2017

La Reforma com a moviment religiós i teològic, dins del seu corresponent context econòmic, polític i social, és la temàtica del llibre de Geoffrey R. ELTON titulat La Europa de la Reforma. 1517-1559. Any 1517, evocant el 31 d’octubre de 1517, dia que segons tradició, Martin Luter, professor de teologia a la Universitat de Wittenberg, clavà a la porta de l’església del castell un full en el que exposava 95 tesis atacant, entre altres abusos, la venda de les indulgències amb les que es comprava el perdó diví dels pecats. La proclama fou una guspira que inicià el procés de trencament amb Roma. Any 1559, evocant la mort del papa Pau IV, gran enemic de l’emperador Carles V (mort al setembre de 1558); el papa havia declarat la guerra a l’emperador i veia en els objectius imperials d’unitat un enfortiment d’aquest i un debilitament de la figura papal; amb la mort de Pau IV (creador de l’Index librorum prohibitorum, 1559) s’acabà un estil ben negatiu d’actuació papal, el seu successor, Pius IV, mostrà viu interès en reformar l’església de Roma.

El llibre d’Elton es centra en la Reforma, però ofereix, amb molt de detall, una visió d’altres aspectes il·luminadors de l’avenç del moviment reformador. Martin Luther (1483-1546) i l’emperador Carles V són els protagonistes, però es dediquen capítols a altres reformadors afins o oposats a Luter i igualment a pluralitat de referències a l’actitud i estratègies de diferents prínceps alemanys.

Foren extraordinaris els esforços de l’emperador del Sacre Imperi Romà, Carles V, per evitar el cisma. Sempre fou conscient d’una missió divina consistent en mantenir la unitat de l’Imperi sota una mateixa fe. Fou un emperador amb ideals i objectius medievals fora ja de temps. Es comenta que, al quedar vacant la corona de l’Imperi amb la mort de Maximilià el gener de 1519, es presentaren per obtenir aquest títol candidats rivals, així Enric VIII d’Anglaterra i Francesc I de França. Als set prínceps electors els desagradava el gran poder dels Habsburg, però després d’aconseguir concessions constitucionals i enormes quantitats de diners, el candidat Carles fou elegit emperador el juny de 1519. Es recorda que en aquest segle Alemanya estava molt fragmentada i l’autoritat imperial limitada. Hi havia un gran nombre de prínceps independents amb els seus propis territoris, entre ells els set prínceps electors, tres d’ells eclesiàstics. Hi havia unes 85 ciutats imperials, que només reconeixien l’autoritat de l’emperador. Hi havia abundants cavallers imperials, els Reichsritter, petits nobles, senyors de petits territoris i exèrcit, que es posaven al servei de qui els convenia.

Ja des dels anys de formació vivia Martí Luter una sincera set de Déu, però obsessivament sentia el pes dels seus pecats; una personalitat angoixada i turmentada per la seva salvació. Partint de la lectura de les Cartes de sant Pau i de textos de sant Agustí, arribà al convenciment de que el que justifica o salva a l’home és la fe i només la fe; les paraules sola fide es convertiren en la contrasenya de la Reforma. Ni obres ascètiques, ni obres de caritat, ni oració, ni dejuni, ni mortificacions justifiquen o salven; només la fe en Déu, que no és altra cosa que confiar plenament en la paraula de l’Evangeli. L’atac a les indulgències era un atac a un promès camí de salvació oposat al missatge evangèlic: les indulgències suposaven un rebuig al nucli de la seva teologia. Així ho proclamava en les seves 95 tesis fetes públiques el dia 31 d’octubre de 1517.

Wittenberg. Porta de l’església del castell

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


“Quan comences a dignificar-te” (octubre 2014)

30 Octubre 2014

Aquest és el títol de l’article que Albert Sánchez Piñol va publicar el diumenge 19 d’octubre de 2014 a La Vanguardia i en el que suggereix accedir al vídeo de YouTube titulat “Two monkeys were paid unequally”. Dos micos que són recompensats d’una manera desigual per una mateixa activitat. El mico que rep un tall de cogombre es sent agreujat quan veu que el mico del costat es recompensat, fent el mateix que ell, amb un dolç raïm. Ben enrabiat es revolta i llença el cogombre cap a l’experimentadora. Clau de la qüestió: no hi ha una demanda de justícia per part del mico premiat, només una demanda d’equanimitat per part del mico agreujat. És en els humans, i només en alguns, on es dóna una demanda, dignificant, de solidaritat i de justícia.

Two wonkeys were paid unequally

Two monkeys were paid unequally

L’article ve al cas de la suspensió, per part de l’ambaixada espanyola, de la presentació de la novel·la “Victus” a Utrecht i fa referència a les escasses veus de solidaritat amb el seu autor per part d’intel·lectuals espanyols; l’autor només en coneix un que es va dignificar denunciant la suspensió.

Two monkeys were paid unqually


Max Weber: Pes dels valors protestants (calvinistes) en l’evolució del capitalisme

29 Juny 2012
.
L’austeritat que els països dels nord d’Europa exigeixen als del sud com a recepte per a sortir de l’agudesa de la crisi econòmica d’aquests porta a rellegir un clàssic on es mostra el pes dels valors en l’evolució de l’activitat econòmica. Em refereixo al llibre de Max WEBER, publicat a inicis del segle XX, amb el títol L’ètica protestant i l’esperit del capitalisme (Barcelona: Ediciones Península, 1979).El llibre mostra la influència dels valors religiosos en la formació i desenvolupament del capitalisme occidental. Aquestes són algunes de les idees i alguns dels fragments del llibre de Max Weber.Ja des de les primeres pàgines es concreta la qüestió que es vol investigar.

«¿Cuál es la causa de esta participación relativamente mayor, de este porcentaje más elevado por relación a la población total con el que los protestantes participan en la posesión del capital y en la dirección y en los más altos puestos de trabajo en las grandes empresas industriales y comerciales?» (pàgines 27-28).

Si volen continuar, aneu a filopolis.cat, secció Acadèmia de Pensadors, unitat:  Weber: Pes dels valors protestants (calvinistes) en l’evolució del capitalisme.