De Brussel·les a Amsterdam. Amsterdam i … – 4/4

22 Juny 2017

Amsterdam

Amsterdam, capital dels Països Baixos, pertany a la província d’Holanda Septentrional. Es troba a les ribes de l’Ij, antigament Zuiderzee. La ciutat va ser fundada a finals del segle XII, un petit poble de pescadors a la vora del riu Amstel, on es féu una petita presa o resclosa (dam en neerlandès). El segle XIV, amb la Hansa, es desplegà notablement la seva activitat comercial.

El segle XVII en va ser l’edat daurada.  Moment d’expansió a ultramar, colonitzant entre altres Indonèsia amb protagonisme de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals o VOC, construint un imponent imperi comercial i polític. El famós pintor Rembrandt hi va viure durant aquesta època.

El disseny de la ciutat amb semicercles concèntrics o cinturó de canals, el Grachtengordel, és del  segle XVII, moment de gran immigració. A l’interior del Grachtengordel o cinturó de canals: el Oude Zijde o Part Antiga, a tocar el riu Amstel i amb el Barri Vermell; el Nieuwe Zijde o Part Nova és una expansió cap a l’est iniciada amb l’entrada dels molts refugiats jueus i on s’hi pot veure la Nieuwe Kerk i el mateix Kononklijk Paleis, a la plaça Dam.

A finals del segle XIX, la revolució industrial va arribar a Amsterdam. Es van construir viaductes cap al mar i al riu Rin, millorant la seva comunicació amb la resta d’Europa i del món. Abans de la Segona Guerra era centre mundial del comerç de diamants, però amb la pèrdua d’uns cent mil jueus, Anvers esdevingué el nou centre mundial.

Sembla que la ciutat d’Amsterdam ha atorgat a les bicicletes una prioritat absoluta. El vianant, especialment el turista, ha de tenir molta cura ja que sovint no es fàcil obrir-se camí.











 

Edam, Volendam, Zaandijk









De Brussel·les a Amsterdam. Middelburg i Rotterdam – 3/4

21 Juny 2017

Middelburg

Middelburg, abans illa i actualment península de Walcheren, és la capital de la província de Zeeland, que juntament amb altres tretze províncies, com ara la veïna Zuid Holland amb capital Rotterdam, conformen els Països Baixos.

El traçat circular de la ciutat recorda el seu passat emmurallat, amb els canals de fortificació. En el centre, l’Abadía o Abdij, un dels edificis més destacats fundat el 1103.

Al segle XVI, en la Guerra dels Vuitanta anys,  fou un dels centres de resistència de Flandes contra els espanyols, essent la ciutat assetjada. Durant el Segle d’Or Neerlandés, Middelburg fou una important base de la Companyia de les Índies Orientals.







 

Rotterdam

Rotterdam és principalment coneguda pels seus 40 km de port, l’Europoort, un dels més grans del món. Està situat sobre el riu Nieuwe Maas o Nou Mosa, que neix de la confluència dels rius Noord i Lek, però és defluent del Rin i antic afluent del Mosa.

Rotterdam, el dic del Rotte, és una de les ciutats més modernes d’Holanda. Els bombardeigs de 1940 en destruiren bona part, cosa que portà a la rendició d’Holanda. L’estàtua De Verwoeste Stad, La ciutat destruïda, davant del Museu Marítim evoca aquest bombardeig. La reconstrucció no es portà refent les destruïdes edificacions, sinó seguint una arquitectura innovadora d’avantguarda.

Només arribar a la ciutat crida l’atenció l’Erasmusbrug, pont d’Erasme, que és un dels símbols de la ciutat. Erasme de Rotterdam, un dels seus personatges més il·lustres.










 







De Brussel·les a Amsterdam. Anvers, Bruges, Gant – 2/4

20 Juny 2017

Antwerpen (Anvers)

Antwerpen significa llançar la mà i fa referència a la llegenda segons la qual el soldat romà Silvius Brabo s’enfrontà al cruel gegant Antigoon i, després de matar-lo, li aplicà el mateix que el violent gegant tenia per costum: tallar la mà i llançar-la al riu. De Brabo deriva el mom de la regió de Brabant. A la bella plaça Grote Markt, davant de l’Ajuntament o Stadhuis, domina l’estàtua de bronze d’aquest soldat. Ben aprop, la Catedral de Nostra Senyora, Onze-Lieve-Vrouwe Kathedraal.

Anvers o Antwerpen és una ciutat flamenca amb aquitectura medieval a la riba occidental del riu Escalda (Scheide en neerlandès i Escaut en francès). Malgrat estar la ciutat a uns 60 km del mar, al seu port es fa sentir intensament l’efecte de les marees.

Fills de la ciutat són Peter Paul Rubens (1577-1640), del qual es pot visitar la Rubenshuis, i Anton van Dyck (1559-1641). A la catedral hom hi pot contemplar algunes de les pintures de Rubens. La ciutat també és coneguda pels seus famosos talladors i pulidors de diamants, al costat de la majestuosa Estació Central.

Es recordat el saqueig de la ciutat per part dels Terços espanyols l’any 1576; altres ciutats considerades rebels foren igualment saquejades.










 

Brugge (Bruges)

Bruges, en neerlandès i oficialment Brugge, creixé com a port als marges del riu Reie, avui canalitzat. La seva època daurada fou del segle XII al XV, d’aquest passat medieval s’en conserva carrers, canals i edificacions. Fou centre internacional del mercat de teixits. Punt estratègic per l’activitat de la Hansa.

El Belfort o torre cívica, típica de moltes ciutats de Flandes, és símbol de les llibertats i drets dels ciutadants; a Brugues presideix el Grote Markt i fou construït el segle XIII. Un carrer més enllà, l’Ajuntament o Stadhuis, de finals del XIV i començaments del XV.

Bruges, com altres belles ciutats (per exemple Praga), sobrepassa el llindar de presència de turistes. Grups i més grups dificulten la possibilitat que ofereix la ciutat de viatjar en el temps i recrear mentalment l’època d’esplendor medieval de la ciutat.







 

Gent (Gant)

Gant, en neerlandès i oficialment Gent, ciutat flamenca, amb gran mercat tèxtil a l’Edat Mitjana, rival de Bruges. Durant els segles XVIII i XIX, Gant esdevingué un dels pocs centres industrials de Flandes. La ciutat va ser residència dels Comtes de Flandes i fou lloc de naixement de Carles V. Carles de Gant, nét dels Reis Catòlics i de l’emperador Maximilià I Maria de Borgonya, heretà els territoris pertanyents a aquests. Durant el regnat del seu fill Felip II, a l’any 1576, Gant també sofrí el saqueig dels Terços espanyols.






De Brussel·les a Amsterdam. Brussel·les i … – 1/4

19 Juny 2017

Brussel·les

També a Bèlgica, en les seves acusades diferències culturals, es manifesten les fronteres del vell Imperi Romà. Al nord, Flandes, d’influència germànica; al sud, Valònia, d’influència llatina. Flamencs i valons constitueixen grups lingüístics, culturals i polítics  propis. I al sud de la zona flamenca, la regió de Brussel·les Capital, amb una població majoritàriament d’origen flamenc però de parla francesa; en reconeixement d’aquesta barreja, els seus habitats s’autoanomenen “zinneke”, és a dir, “gossos de carrer”, ja que participen d’una barreja de races.

Carles V, Carles I d’Espanya, heretà, entre molts altres territoris europeus i d’ultramar, els Països Baixos. Les tensions polítiques es feren molt grans amb el seu fill Felip II, que perseguí el creixent moviment protestant. A la Place du Petit Sablon es recorda l’execució dels contes Egmont i Horn després que el duc d’Alba establís el Tribunal de la Sang. D’un altre personatge se sent parlar amb certa prevenció, es tracta de Leopold II; es reconeix tot el que arribà a construir principalment a la ciutat de Brussel·les, però recordant l’explotació que féu de la seva propietat privada, l’Estat Lliure del Congo.

Visitar Brussel·les (Bruxelles en francès, Brussèle en valò) és visitar bàsicament la Gran Place o Grote Markt. Era al lloc on inicialment es trobava la ciutat i on ja al segle XI s’hi celebraven mercats. A finals del segle XV s’aixecà l’edifici de l’Hôtel de Ville o Ajuntament. Això estimulà la construcció d’altres edificis, principalment les seus gremials de mercaders. La Place fou fortament bombardejada el 1695 per part de les tropes franceses.










 

Mechelen (Malines) i Lovaina

Mechelen, nom oficial de la ciutat flamenca coneguda com Malines, està a 25 km de Brussel·les. A Mechelen s’establí temporalment la cort i es aquí on van viure i foren educats els fills de Felip el Bell i Joana I de Castella, així Carles V.

Lovaina o Leuven és una ciutat flamenca, coneguda principalment per la seva Universitat Catòlica, la K.U.Leuven, la més antiga dels Països Baixos i una de les històricament més influents d’Europa.







Hansestädte: Lübeck – (3/3)

27 Abril 2017

Lübeck ist eine schöne Stadt mit reichlichen mittelalterlichen Merkmale. Sie liegt im Bundesland Schleswig-Hostein, deren Hauptstadt Kiel ist. Der prächtigste Zeitraum von Lübeck war um 14. Jahrhundert als Hauptstadt der Hanse. In diesem Jahrhundert schlossen sich mehr Städte dem Bund an. Aber im Laufe von 16. Jahrkundert spaltete die Hanse sich und so begann es den Verfall von Lübeck. Die Stadt ist bekannt als Königin der Hanse und auch Stadt der Sieben Türme. Die Stadt und ihre Hafen sind an Fluss Trave; das Meer, die Ostsee, ist zwanzig Kilometer von der Stadt entfernt .

Das Holstentor ist eines der Sehenswürdigkeiten in Lübeck. Eine Befestigungsanlage gegen Bedrohungen von auβen zu schützen, die zwischen 1466 und 1478 errichtet wurde. Es wurde im späten Mittelalter im spätgotische Stil erbaut. In der Vergangenheit hatte die Stadt vier Toranlagen; heute bleiben nur noch zwei. Diese Backsteingotik ist eine typische Architektur für Norddeuschland.




 

Der Bau des Rathauses begann im Jahre 1230, aber, wie man vermuten kann, es wurde in Abhängigkeiten von Notwendigkeiten des Hanses stängid verändert. Der alterste Teil des Rathauses ist das zentrale Gebäude, das Langes Haus, mit schwärzen Ziegelsteinen gebaut. In Gesamtheit zeigt das Rathaus verschiedene Stile miteinander vereint.









Hansestädte: Bremen – (1/3)

25 Abril 2017

Wenn du nachts wie uns in Bremen ankommst, kannst du am Weserufer gehen und in Bar Celona etwas zu essen finden. Aber morgen früh sollst du nach Marktplatz führen, um verschiedene Sehenswürdigkeiten zu entdecken. Das Rathaus von Bremen, sowohl die Renaissancefassade als auch die Innenräume, zeigt das geschichtliche Gewicht des Stadtstaates Bremen. Zwei getrennte Gebiete, Bremen und Bremenhaven, formen dieses Bundesland. Wie es gewusst wird, Bremen, Hamburg und Lübeck gründen die Hanse, eine Vereinigung niederdeutscher Leute mit wirtschaftlichen und verteidigenden Interessen.

Das Rathaus hat zwar eine Renaissancefassade, aber sein Grundriss ist gotisch. Wenn man das Rathaus auf dem Platz anschaut und bewundert, fällt es eine hohe Statue auf, die der mytische Roland verstellt, ein Symbol für die Freiheit des Stadtstaates. Roland war angelich ein Geselle von Karl der Groβe; soweit ich weiβ, Karl der Groβe gründete den Stadt im Jahre 787 in der Flussmündung des Flusses Weser.



 

Rechts, wenn man das Rathaus anschauet, kann man St Perti Dom sehen und betrachten, eine romanische aber evangelische Kirche. Links, Richtung die Kirche Unser Lieben Frauen, sind die Bremer Stadtmusikanten, das bekannteste Wahrzeichen der Hansestadt: nicht nur ein wiehernder Esel, ein bellender Hund, eine miauende Katze und ein krähender Hahn, sondern auch andere lebendigen, sprechenden Wesen, die ein Foto mit diesen netten Figuren ständig machen wollen. Es ist eine gute Idee, im alten Ratskeller zu essen und eineger seiner berühmten Weine zu probieren.



 

Gegenüber dem Rathaus gibt es den Schütting, das Haus der Bremer Kaufmannschaf. Darüber der Tür steht das anregende Motto der unternehmenden Kaufleute: “Buten un binnen, wagen un winnen”, das heiβt: “Draußen und drinnen, wagen und gewinnen”.


 

Zwischen den Marktplatz und den Fluss Weser liegt die Böttcherstraβe, wo es verschiedene Gebäude und Beispiele von expressionistischer Architektur gibt. Das Geschäft des Kaffees hat eine besondere Beziehung mit dem kunstlerischen Pracht der Straβe. In südost Richung liegt das Schnoorviertel, wo die Fischer früher wohnten; es wird gesagt, dass das Viertel eine gemütliche Atmosphäre hat.





Capitals de la dita Europa de l’Est: Varsòvia – 4/4

5 Setembre 2016

Al llarg del segle XVI Varsòvia o Warszawa anà agafant protagonisme polític; gaudia de més centralitat que Cracòvia, la ciutat que era capital de la República de les Dues Nacions (Polònia i Lituània). Fou el rei Segismon III Vasa qui, a l’any 1596, ordenà el trasllat de la capitalitat des de Cracòvia a Varsòvia. Una estàtua d’aquest rei, amb creu, espasa i format de sant, dalt d’una columna a la Plac Zamkowy, és una de les imatges més identificadores de la ciutat. A la mateixa esplanada, al costat de la columna, es troba el Castell Reial i, ben aprop, la Ciutat Vella amb la típica plaça, la Rynek Starego Miasta. A l’est de la plaça, el riu de Varsòvia, el Vístula o Wisła.

La columna de Segismon III Vasa i el Castell Reial

La columna de Segismon III Vasa i el Castell Reial

Cap a finals del segle XVI s’introduí a Polònia el sistema de la monarquia electiva. L’aristocràcia elegia monarca i tenia el dret a vetar decissións; amb aquests canvis començà la decandència política i militar de la República de les Dues Nacions. Així després de guerres contra suecs, russos, otomans…. la república s’anà debilitant, iniciant-se al segle XVIII un procés de partició del país. Al 1795 Polònia quedà totalment esborrada del mapa polític: l’est s’incorporà a la Rússia dels tzars, i de l’oest part passà a dominació de Prússia i part a dominació dels habsburg d’Austria. Fins a finals de la Gran Guerra, en la que malauradament  polonesos de l’oest varen haver de lluitar contra polonesos de l’est, no recuperà Polònia la seva independència. Però al 1939 les tropes alemanyes varen entrar a Polònia per l’oest, i tot seguit les russes per l’est. Acabada la guerra, com s’esdevingué en estats veïns, Polònia quedà en la zona de dominació soviètica, tot modificant-se les fronteres. Varsòvia, destruïda en la major part,  inicià la gegantina tasca de reconstrucció meticulosa dels edificis destruïts. El 1990 és l’any de la fi de la República Popular Polonesa, guanyant la independència.

 

La Plaça de la Ciutat Vella, Rynek Starego Miasta, totalment reconstruïda,  és un gran centre de trobada i un dels llocs més atractius de la ciutat. Les acolorides cases circumdants evoquen les originals, moltes d’elles del segle XVII. I al bell mig l’escultura d’una sirena, un dels símbols de la ciutat. La Ciutat Vella està rodejada en part per muralles medievals i una barbacana on hi havia una de les portes de la ciutat. Anant cap al Castell, es passa per la Catedral de sant Joan, de façana amb fronto esglaonat, d’arquitectura típica de la zona hanseàtica. El Castell Reial, edificat per Segismon III Vasa després de traslladar la capital, també fou arrasat durant l’ocupació i reconstruït entre 1971 i 1988.

Plaça de la Ciutat Vella

Plaça de la Ciutat Vella

Plaça de la Ciutat Vella i la sirena, símbol de la ciutat

Plaça de la Ciutat Vella i la sirena, símbol de la ciutat

Barbacana amb porta de la ciutat i muralla medieval

Barbacana amb porta de la ciutat i muralla medieval

El riu Vístula o Wisła, a tocar de la plaça de Ciutat Vella

El riu Vístula o Wisła, a tocar de la plaça de Ciutat Vella

Frontó esglaonat de la Catedral de sant Joan

Frontó esglaonat de la Catedral de sant Joan

Castell Reial totalment reconstruït

Castell Reial totalment reconstruït

 

En la principal Krakowski Przedmiescie, avinguda que comença al peu de la columna de Segismon a Plac Zamkowy, abunden antics palaus antics, esglèsies en part reconstruïdes i la mateixa Universitat de Varsòvia. A l’Esglèsia de la Santa Creu, en una urna, es conserva el cor del músic polonès Frédéric Chopin. I al final de l’avinguda, un monument reconeguent l’obra de l’astrònom Nicolau Copèrnic.

Inici de l’avinguda Krakowski Przedmiescie a l’esplamada Plac Zamkowy

Inici de l’avinguda Krakowski Przedmiescie a l’esplanada Plac Zamkowy

Esglèsia de Santa Creu, en una urna el cor de Chopin

Esglèsia de Santa Creu, en una urna el cor de Chopin

Monument de l’astrònom polonès Nicolau Copèrnic

Monument de l’astrònom polonès Nicolau Copèrnic

 

Diversitat vestigis i monuments recorden esdeveniments de la Segona Guerra que Varsòvia i els seus habitants sofriren: en record del gueto i deportació dels jueus, de la resistència contra els nazis, dels polonesos deportats i que moriren en els camps de concentració soviètics i altres.

Vestigi de la pared del Gueto de Varsòvia

Vestigi de la pared del Gueto de Varsòvia

Monument als Herois del Gueto, construït el 1948. Al fons, Museu de la Història dels Jueus Polonesos

Monument als Herois del Gueto, construït el 1948. Al fons, Museu de la Història dels Jueus Polonesos

Monument a la Sublevació de Varsòvia de 1944, fortament reprimida

Monument a la Sublevació de Varsòvia de 1944, fortament reprimida

Palau de la Cultura i de la Ciència, regal de l’Unió Soviètica a Varsòvia

Palau de la Cultura i de la Ciència, regal de l’Unió Soviètica a Varsòvia

 

La ciutat es veu dinàmica i en creixement; ja no hi manquen alts gratacels. Però ha estat molt plaent percebre l’esperit alegre i acollidor de força persones, no només responent atentament a preguntes sobre llocs, sinó prenent iniciativa i oferint-se per ajudar quan consultàvem pel carrer un mapa de la ciutat.