Sopar Jubilació, a Torre Bonica. Girona

En primer lloc i en nom de tots els que ens hem jubilat, moltíssimes gràcies per la vostra companyia avui.

Quasi tots els presents formem o hem format part del sistema educatiu. Però, què és un sistema? Un sistema és un conjunt estructurat d’elements. Així parlem de sistema solar, de sistema sanguini, de sistema decimal, de sistema mètric o de sistema electoral. I d’aquests elements que formen un sistema, uns són més fonamentals o imprescindibles que altres. Què seria del sistema solar sense el sol? Res. Què li passa al sistema sanguini quan el cor no funciona? Problemes.

I quin és l’element bàsic del sistema educatiu, l’element sense el qual tot falla?  El primordial, el sol del sistema educatiu és la relació professor-alumne, és a dir, la funció educadora del professor en la seva proximitat a l’alumne, i quan dic professor penso, també, en els altres membres de la comunitat educativa.

Amb tot això vull manifestar que més enllà de consellers o conselleres ara d’educació ara d’ensenyament, més enllà de directors o delegats de serveis territorials, més enllà d’ara unes lleis ara unes altres, més enllà d’auditories, de plans estratègics o de programacions, més enllà de tot això, volàtil, canviant i que passa, la peça clau del sistema educatiu sense la qual res té sentit és la nostra personal relació amb els nois i noies del centre. Malgrat la nostra feina pugui ser dura i esgotadora en molt moments, és una de les feines més nobles a la qual pot dedicar una persona la seva vida. I si aconseguim que aquesta relació estigui tenyida d’afectivitat o feeling envers els nostres joves, aleshores els educadors experimentem una extraordinària satisfacció. El record o influència d’un professor perdura en el temps; i nosaltres mateixos, n’estic segur, recordem aquells mestres que, quan érem alumnes, ens van ajudar a créixer.

Així doncs, vosaltres, que formeu part del que dóna sentit al sistema educatiu, tingueu sempre present que el més valuós de tota la vostra activitat és aquesta relació amb els alumnes, procurant, amb afecte, que captin la riquesa intel·lectual i humana que tots, professors i altres membres de la comunitat educativa, els oferim. Una persona, una companya, que avui tots trobem a faltar, per bé que sentim la seva presència, em va convèncer de tot això que acabo de dir: ella sempre en va donar testimoni.

Moltes gràcies i molt d’encert en la vostra tasca.

Llorenç Vallmajó Riera

Girona, 18 de novembre de 2011

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: