Repúbliques Bàltiques – 1/4

.
Les tres R­­­­epúbliques Bàltiques –Estònia, Letònia i Lituània– comparteixen trajectòries i característiques, entre altres, segles i segles d’ocupació dominació estrangera (danesos, suecs, alemanys, russos tsaristes, … i russos soviètics), també dues tandes de pocs anys d’independència. Però les diferències apareixen i s’accentuen quan hom s’hi apropa, així, Lituània, la república més al sud, ha format Confederació amb Polònia i com aquesta té una gran majoria catòlica; per altra banda, a Estònia i a Letònia el luteranisme està més arrelat, si bé en general cap religió té massa pes.

Els pobles bàltics van mantenir les seves creences i tradicions paganes fins ben entrada l’Edat Mitjana. El canvi es produí amb la fi de les Creuades a Terra Santa. Què fer amb les ordres religioso-militars, especialment els cavallers teutons, que ja no tenien tasca a Orient? Doncs, el Papa del moment va promoure la cristianització dels pobles bàltics, començant per Livònia (Estònia i Letònia) just a inicis del segle XIII. Haver viscut una cristianització amb l’espasa deu ser un dels factors que explica la tendència dels livonis a viure d’esquenes al cristianisme. Pel contrari, la cristianització de Lituània fou realitzada molt posteriorment pels jesuïtes i, segons ens expliquen, no amb l’espasa sinó amb el convenciment.

Tallinn. Els danesos van aixecar un castell de pedra al turó Toompea

Tallinn. Els danesos van aixecar un castell de pedra al turó Toompea

Tallinn. Panoràmica amb església Niguliste, construïda al segle XIII. Al fons, el Mar Bàltic

Tallinn. Panoràmica amb església Niguliste, construïda al segle XIII. Al fons, el Mar Bàltic

Tant en l’època dels tsars com en temps d’Stalin es produïren importants desplaçaments forçats de població russa cap a les tres repúbliques. Amb part d’aquests desplaçats soviètics es manté una relació difícil; així, el 24% a Estònia, el 27% a Letònia i el 7% a Lituània tenen la consideració d’apàtrides pel fet d’haver-se negat a fer els exàmens requerits per tal d’obtenir la ciutadania de la corresponent república. Tal examen implica, entre altres punts, reconèixer que l’annexió de les repúbliques a l’URSS fou forçosa, no pas fruit d’una demanda d’aquestes tal com deia la versió soviètica. L’afany d’afirmar la pròpia identitat cultural, després d’anys de russificació, ha conduït també a rebutjar la cooficialitat de la llengua pròpia i el rus.

­­­­­En les dues circumstàncies històriques que les tres repúbliques han obtingut la independència, l’estat del qual depenien es trobava en situació de debilitat. Primer a l’any 1920, quan la Unió Soviètica s’estava formant en mig de dificultats; independència que es mantingué fins el 1940. Segon, el 1990, en moments de dissolució de la Unió Soviètica; la coneguda Cadena Bàltica de 600 km s’organitzà el 1989. La recent independència suposà reptes doblement grans: aconseguir no dependre de l’economia russa i passar de model socialista a model capitalista de societat. La població hagué de cercar nous camins, sofrir sacrificis i fer grans esforços per individualment guanyar-se la vida.

Riga. Monument a la Llibertat, símbol de la independència letona. Abans, una estàtua del tsar Pere el Gran

Riga. Monument a la Llibertat, símbol de la independència letona. Abans, una estàtua del tsar Pere el Gran

Riga. Celebrant l’aniversari de la independència

Riga. Celebrant l’aniversari de la independència

Els alemanys van ser benvinguts el 1941, després de la darrera ocupació. Però malauradament fou una condemna pels jueus. A les tres repúbliques s’hi troben referències o memorials de l’holocaust perpetrat pels nazis. Jueus comerciants i artesans van arribar al gran ducat de Lituània al segle XIV, posteriorment s’instal·laren també més cap al nord. Es diu que a finals del segle XIX eren el 40% de la població de Vilnius, en la ciutat hi hagué un conegut centre d’aprenentatge i estudi rabínic. Als voltants d’aquesta ciutat van ser assassinats uns 70 mil jueus i Estònia aconseguit ser declarada “lliure de jueus”.

No es pot anar al Bàltic, principalment Lituània a, i no visitar algun museu (o botiga) on s’exposin belles peces d’ambre de diferents mides, fins i tot amb insectes atrapats o fulles. Des de mil·lennis, l’ambre ha estat una resina molt cotitzada; fragments són arrossegats per les aigües del Bàltic arribant a les costes o buscats en el mateix mar, també hi ha mines des d’on es pot extreure.

Catedral catòlica de Vilnius, del segle XVIII. Classicisme en un context barroc

Catedral catòlica de Vilnius, del segle XVIII. Classicisme en un context barroc

Vilnius. Museu de l’ambre

Vilnius. Museu de l’ambre

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: