Munic (novembre’11)

6 Desembre 2011

.
Munic és una ciutat de variada oferta i creació culturals, una ciutat acollidora, oberta i cosmopolita, amb una activitat econòmica i tecnològica de primer ordre. És la capital de l’Estat Federal de Baviera i és la tercera ciutat alemanya en nombre d’habitants, després de Berlín i Hamburg. Està situada a poca distància dels Alps i per ella hi passa, per la banda est del nucli vell de la ciutat, el riu Isar, afluent del Danubi. En una de les illes formades en mig del riu s’hi troba el reconegut Deutsches Museum, dedicat en la ciència i en la tecnologia.

En els emblemes de Munic hi apareix un monjo; el mateix nom de la ciutat, München, deriva de Münchener Kindl, nen monjo, i ens indica que la ciutat té el seu origen en una abadia benedictina del segle IX. La dinastia que des del segle XII fins l’any 1918 governà Baviera és la dels Wittelsbach; l’ampli conjunt arquitectònic anomenat Residenz fou el seu palau reial dins la ciutat; també, posterior i als afores, el Schloss Nymphenburg.

Marienplatz i els seus voltants, especialment el Neuhauser Strasse, formen la part més turística de la ciutat. Apropant-se Nadal, ja a finals de novembre i coincidint amb el primer diumenge d’Advent (Baviera és un Land de marcada tradició catòlica), s’inaugura en la major part de ciutats alemanyes, el Christkindlmarkt: places i carrers principals plens de petites i decorades casetes de fusta que ofereixen objectes nadalencs, menjars i, especialment, Glühwein (vi calent).

A la cara nord de la Marienplatz, destaca el neogòtic Neues Rathhaus (Nou Ajuntament); juntament amb la Frauenkirche o catedral, formen les dos construccions més representatives de la ciutat. A la cara est de la Marienplatz hi ha el reconstruït Altes Rathaus (Vell Ajuntament).

Un no pot deixar d’admirar el complex arquitectònic creat amb motiu dels XXè Jocs Olímpics de 1972: l’Olympiapark. Construccions com tendalls d’acer i làmines acríliques, un estany artificial, turons formats amb les runes de la II Guerra Mundial i l’Olympliaturm (Torre olímpica) des de la qual es pot veure bé ciutat i voltants.

I al costat de l’Olympiapark, les atrevides construccions de Bayerischen Motoren Werke: tant els quatre cilindres platejats com el nou edifici BMW Welt.

Marienplatz: Christkindlmarkt, Neues Rathaus i Frauenkirche

Marienplatz: Christkindlmarkt, Neues Rathaus, al fons Frauenkirche

Christkindlmarkt: Neuhauser Strasse; al fons, Frauenkirche

München: Detall de l’Altes Rathaus, amb dates rellevats

München: Olympiapark

München: Olympiapark, detall estructura

München: BMW des l’ Olympiapark

München: Els cons de la BMW Welt

München: Hofbräuhaus. I aquesta és la més petita! Però jo … / 3

München: Viktualienmarkt

Neue Pinakothek. Hasenclever “Hieronymus Jobs im Examen”.  El pobre Jeroni no para de tremolar!


Imatges d’Alsàcia

30 Juliol 2011
.

Alsàcia (Elsassen, en alemany), país centreeuropeu, és una plana allargada flanquejada a l’oest, de nord a sud, pels Vosges. La plana és pas entre el nord i el sud d’Europa, un pas sempre controlable per les crestes dels Vosges. A la ribera esquerra del Rin o Rhein, Alsàcia, França; a la ribera dreta, la Seva Negra, Alemanya. Un país que és frontera entre dos gegants europeus, França i Alemanya, que l’han anat ocupant alternativament: des de la Primera Guerra Mundial Alsàcia és una regió de França, però la major part dels alsacians són de cultura germànica.

Strasbourg o Estrasburg és la capital; Colmar i Mulhouse, dues ciutats importants. La resta, encantadors i florits poblets voltats, molts d’ells, de vinyes. Riquewihr, d’un miler d’habitants, és un dels més ben conservats i centre de la regió vitícola de Riesling.

Riquewihr, detall de casa típica

Riquewihr, carrer principal

Riquewihr, el nostre campament

Riquewihr, l’antiga muralla

Riquewihr, vinyes i més vinyes tocant el poble

Colmar, la Petite Venise

Chateau du Haut-Koenigsbourg

Obernai, fortificada al peu dels Vosges

Kaysersberg, una família de cigonyes

Kientzheim, anat a la festa dels Sapeurs Pompiers


Strasbourg: “Ciutat cruïlla de camins”

28 Juliol 2011
.

Strasbourg, significa Ciutat cruïlla de camins; a una ciutat que té aquest nom li escau ser seu d’Institucions Europees: seu del Consell d’Europa, del Parlament Europeu i del Tribunal de Drets Humans. Molt més li escau si recordem que aquesta capital de l’Alsàcia és una de les regions d’Europa que més conflictes bèl·lics ha sofert: ara francesa, ara alemanya; avui francesa dins la Unió Europea.

Un dels seus personatges il·lustres fou Johann Gutenberg. Nascut a Magúncia, desenvolupà en aquesta ciutat, aleshores part del Sacre Imperi Romà Germànic, l’art de la impressió; la impremta, que com avui internet, obrí les portes a un món nou.

La catedral, reconstruïda a partir d’un edifici romànic al segle XIII, és una reconeguda  construcció gòtica;  no s’acabà fins el segle XVIII. Admirables són les estilitzades i delicades columnes dels seus finestrals. A l’interior, no es pot deixar d’explorar el conjunt d’informacions que ens dóna el seu rellotge astronòmic del segle XVI.

Encantador i pintoresc és el barri La Petite France, amb cases dels segles XVI i XVII d’estructura amb bigues de fusta. I riu Ill enllà, afluent del Rin, els Ponts Coberts, la muralla-pont del segle XIII.

Strasbourg. Plaça Kléber

Detall de l’estàtua de Gutenberg: “I es feu la llum”

Detall de la façana de la Catedral de Notre-Dame

Detall del rellotge astronòmic de la Catedral

La Petite France

Una presència recuperada a l’Alsàcia

Parc de l’Orangerie


Heildelberg: “Philosophenweg “

27 Juliol 2011
.

És des del Philosophenweg des d’on es pot gaudir d’una excepcional panoràmica de la universitària ciutat de Heildelberg.

Heildelberg, situada a la vall del riu Neckar, afluent del Rin, al Land de Baden-Würtemberg, és famosa per la seva Universitat, fundada el 1386 i una de les més antigues d’Alemanya. En el seu moment, fou bressol del moviment romàntic.

A la vessant sud de la vall, sobresurt el Heilderberger Schloss, un vell castell que potser és la ruïna més coneguda d’Alemanya. A la vessant nord, enfilant-se amunt i seguint un serpentejant i costerós camí s’arriba al Philosophenweg.

Professors i filòsofs de la Universitat solien passejar, reflexionant i debatent, per aquest elevat i verd camí que permet contemplar inspiradores panoràmiques. Al llarg del camí trobem recordatoris de personatges que el van freqüentar; així, va inspirar a Friedrich Hölderlin el poema que porta el nom de la ciutat. Suposo que el seu amic Hegel, el filòsof que uns anys va exercir de professor en aquesta Universitat, també va sentir la força inspiradora d’aquest Philosophenweg.

Heildelberg, des del Castell o Schloss

Enfilant la vessant nord del Neckar

Caminant pel “Philosophenweg”

Panoràmica des del “Philosophenweg”

Heilderberger Schloss, Castell de Heildelberg


Bali. Indonèsia (Sud-est asiàtic; desembre’10 – 4/4)

27 gener 2011
.

És poc dir que Bali evoca fertilitat i verdor; evoca, més aviat, exuberància vegetal, animal i religiosa. Exuberància religiosa pel gran nombre de temples i templets que té l’illa; petits temples a quasi totes les cases i temples que agrupen temples en molts llocs, especialment, en paratges privilegiats per la seva bellesa natural. Fa pensar que la raó de tanta exuberància religiosa és una acció de gràcies als déus per tanta plenitud natural. Temples i templets sempre amb ofrenes recents; i ofrenes a les voreres dels carrers just davant de les botigues. I sovint, grups de dones i homes, portant elles cistells curulls de flors i aliments al cap i tots ben vestits, anant a un temple o altre a beneir les ofrenes.

Bali és majoritàriament hindú (90%); la seva veïna a l’oest, Java, i la seva veïna a l’est, Lombok, són majoritàriament musulmanes. A Indonèsia, tot i no ser un estat islàmic, el 86% de la seva població és musulmana. Abans de l’islam, hinduisme i budisme constituïen el substrat religiós d’Indonèsia.

Indonèsia, des d’inicis del segle XVII, fou colonitzada per holandesos. Fins el 1949, després de diferents enfrontament, no obtingué la independència. El record que els balinesos tenen dels dutch és nefast: els dutch, comenta un guia, no deixava que els natius estudiessin, d’aquesta manera era més fàcil dominar-los.

Al sud de Bali, Sanur i Keta són dos importants llocs turístics. En els seus carrers, pluralitat de botigues que et conviden a entrar i a on regatejar és obligatori; en moltes d’elles i novament, unes ofrenes als déus a la vorera del carrer.

A Mengwi, visitem el Pura (temple) Taman Ayun. Un temple hindú, sense les acolorides divinitats que hem vist en altres temples hindús, sinó pedra viva, escultures, plantes i santuaris interiors on els turistes no poden entrar-hi. Tot recorrent el seu perímetre el guia ens explica que pels hindús la divinitat, que és una, té tres grans manifestacions: Brahman, el déu creador i associat al color vermell; Visnú, el déu conservador i associat al color negre; el Siva, el destructor i associat al color groc, color que també representa la prosperitat i la felicitat, béns possibles si s’honora Siva.

Extraordinari és Pura Tanah Lot i extraordinari el moment de la nostra visita. El temple es troba en un espectacular illot a cent metres de la costa i accessible quan la marea està baixa. Devots amb ofrenes i vistosament vestits pujaven als llocs sagrats: era un festival religiós en celebració d’inici del cicle de l’arròs. En un espai, aigua sagrada i serps sagrades; i perfils de les pagodes en el moment de la sunset.

Parlant de la reencarnació, el guia Medir ha fet molta referència als avantpassats. Trets d’aquests reviuen, per exemple, en el seu fill; també afirma que males accions d’aquest avantpassats, constitueixen el karma d’un viu que ha de purgar aquestes accions. I, més directament, una vida amb males accions pot comportar reencarnar-se en animals o plantes; per altra banda, una vida excel·lent, reencarnar-se en una persona de casta superior o esdevenir una divinitat.

Al centre de Bali es pot veure el darrer volcà actiu a l’illa, el Gunung Batur, i a peu del volcà, junt a la lava de la darrera erupció, el llac Batur. I entre el volcà Gunung Agung i el mar, mirant-lo el Mother Temple o Pura Besakih, focus de l’hinduisme indonesi. Aquí també, veiem grups de persones dirigint-se al temple amb ofrenes. És en aquest temple on el guia ens explica que Bali manté quatre castes: la dels Brahmans o sacerdots; la dels militars, la dels comerciants i la classe baixa, de la que ell forma part. Dues persones de casta diferent es poden casar, però el noi determina la casta de la parella.

Passant per pendent de muntanyes amb moltes terrasses on es cultiva arròs, arribem a Klungkung per visitar el Tamal Gili o vell palau reial on es conserven pintures del Mahabbarata i en el sostre de l’atractiu Kerta Gosa, seu d’un tribunal real de justícia, es mostren càstigs que s’imposaven als infractors; com en la Divina Comèdia del Dante, els tipus de càstig tenen correlació amb el tipus d’infracció.

Ben al sud de Bali, al costat de Pura Luhur Uluwatu, un temple menor però amb molts macacos poc amigables, hem seguit la Monkey Dance, que representa fragments del Ramayana.

Un dels temples més espectaculars és troba a tocar l’aigua del llac Bratan, el Pura Ulun Danu Bratan, dedicat a la deessa del llac: aigua, pagodes, muntanyes i cel originen estampes extraordinàries. Una gran esvàstica, símbol hindú, destaca en aquest temple; el guia Wayam ha dit que simbolitza salvació i felicitat.

L’aigua abunda a Bali; cada dia ha caigut un ruixat. No és gens estrany trobar llacs, rierols, saltants d’aigua com el de Gitgit, brolladors d’aigües termals com a Banjar o belles terrasses d’arròs amb constant aigua fluint.

Els déus han donat als balinesos aigua, plàtans, palmeres, espècies, arròs, camaleons, macacos i mosquits! Ells, alegres, agraeixen aquesta exuberància natural amb una bella exuberància religiosa, amb multitud de temples.

Mengwi. Pura Taman Ayun

Anant al temple amb ofrenes

Pura Tanah Lot

Pura Tanah Lot, beneint les ofrenes

Pura Tanah Lot, sunset

Exuberància natural

Volcà a Gunung Batur

Pura Besakih o Mother Temple

Kerta Gosa. Tribunal de Justícia

Terasses i terrasses d’arròs

Saraswati, deessa del coneixement

Pura Ulun Danu Bratan

Mirant que passa a Denpasar, capital de Bali


Singapur (Sud-est asiàtic; desembre’10 – 1/4)

12 gener 2011

 .
Singapur (de Singha-pura, “polis del lleó”), el 1965 deixà de formar part de la Federació de Malàisia aconseguint la seva independència i constituint, com en la Grècia clàssica, una ciutat-estat. Des d’aquest moment, el seu creixement econòmic ha estat sense aturador, esdevenint centre d’alta tecnologia, focus d’engenieria financera i un dels més grans ports marítims del món. L’anglès Raffles, que a inicis del segle XIX descobrí el valor estratègic d’aquesta illa (de 42 km de llarg per 23 d’ampla), redactà l’acta fundacional que la constituí com a port lliure i obert a tot tipus d’activitat comercial.

Així com Thomas Stamford Raffles és el pare fundador de la ciutat, el xinès Lee Yuan Kew és qui ha redefinint el Singapur actual establint autoritàriament les directius que han possibilitat el seu constant creixement. Si bé la major part (el 76%) de la població és xinesa, tothom ha de dominar un primer idioma oficial i lingua franca, l’anglès; tres idiomes oficials més són el xinès (mandarí), el malai i el tamir: un d’aquest és el segon idioma que tothom ha de dominar.

Llegeixo que el més rellevant de Singapur és el seu capital humà, que vol dir “diligència, fiabilitat i renovació”. Certament, a part de la seva posició estratègica, no gaudeix de recursos naturals, ara bé: – a diferència de tots els països de l’entorn, fa potable l’aigua que compra, – manufactura molts productes naturals, – no té petroli però disposa de la refineria més gran de la zona, – etc. Els nostres contactes amb singapurencs han donat mostres de la seva diligència; així, entre altres, recordo l’esperit emprenedor d’un xerraire taxista xinés que es vanagloriava de seguir treballant als seus 73 anys. També, és possible volar amb un ambient més acollidor que en les Singapore Airlines?

Dues skylines poblen S’pur, contrastant. Els imponents gratacels, destacant el recentment inaugurat Marine Bay Sands, un perfil que suposo aviat esdevindrà emblema de la ciutat. Però, ben a prop dels gratacels, les casetes de colors de Chinatown, o de Little India o del Barri àrab.

No tinc contrastat quin pes tenen les religions en la vida dels singapurencs. Temples budistes i temples hindús, un al costat d’altre,  amb persones pregant amb molta devoció. També mesquites, esglésies cristianes (anglicanes, catòliques, protestants), sinagogues,… Ara bé, allà on s’apreciava una extrema afluència de gent era en els centres comercials, els nous temples riquíssims arquitectònicament parlant; només cal fer un passeig per Orchard Road i visitar, per exemple, Ion. Les marques són del més alt nivell.

Una mostra de l’eficient capacitat organitzativa es constata en el seu zoo. Malgrat el poc espai disponible en l’illa, les diferents espècies gaudeixen de condicions físiques com en pocs llocs. A més, els visitants poden tenir un contacte força directa amb els animals, per exemple, donant personalment menjar als elefants asiàtic o a les girafes. Però el que realment és un experiència emocionant és accedir, si ho reserves amb temps, a un “breakfast” amb orangutans (és a dir, els “homes de la jungla”): ben a prop d’aquests simis et preguntaves qui gaudia més, tu observant-los o ells observant-te.

Detall de Marina Bay Sands

Detall de Marina Bay Sands

Marina Bay Sands

Entrada temple hindú Sri Srinivasa Perumal

Buda, Buddha Tooth Relic Temple

Merlion, símbol de Singapur

Breakfast amb orangutans

Port. Vaixells esperant per entrar