„Die Philosoffen“ del grup pop alemany Wise Guys

3 Desembre 2016

El títol de la cançó Die Philosoffen és un compost de Philosophen i besoffen (beguts o borratxos) i és cantada a capel·la pel grup vocal pop alemany Wise Guys. La composició no es creada per cap dels cinc membres del grup, sinó per l’amic Tom van Hasselt. Si bé el text és un pèl descarat o desvergonyit -als filòsofs, per veure-hi clar els cal “beure-hi clar”-, s’hi troben referències -més o menys encertades- a Aristòtil, a Diògenes, a Schopenhauer, a Hegel i a Plató. El grup, socialment compromès, inicià la seva trajectòria a Colònia el 1985; té previst fer el seu darrer concert a Colònia, el juliol de 2017, després d’un 2016 en el que n’està fent a gran nombre de ciutats alemanyes

Die Philosoffen

Der Mann Aristoteles
war blöd, doch ich erzähl es:
Er spielte Philosoph
und fragte wie klein Doof:
“Warum ist etwas da,
das da vorher noch nicht war?
Hm, das hat bestimmt ‘nen Grund…”
Vielen Dank für diesen Fund!

Ein Mann, genannt Diogenes,
der tat was Ungezogenes:
Er hat, wie alle wissen,
sich selber weggeschmissen.
So lebte er mit Wonne
in einer dicken Tonne,
und das war ein echter Renner –
heute macht des jeder Penner.

L’home Aristòtil
era babau, però ho explico:
Jugaba a filòsof
i es preguntava com un ximplet:
“Perquè és alguna cosa,
que anteriorment encara no era?
Hm, això té un determinat fonament!”
Moltes gràcies per la teva troballa.

Un home, anomenat Diògenes,
que feia coses de maleducat:
Ell, com tots sabem,
es va ben deixar anar.
Així vivia amb delícia
en una grossa bota,
i així era un original super-vendes –
avui ho fa un qualsevol.

Die Philosoffen waren alle besoffen!
Das ist kein Witz und auch kein Neid:
Die waren breit, die ganze Zeit.
Die Philosoffen waren alle besoffen!
Liest man nur kurz in ihren Texten,
merkt man, dass sie Wodka exten.
Wahrheit ist zu später Stund’
eben ein Fass ohne Grund.
Doch mal ganz offen:
Das lässt mich hoffen,
dass man’s im Leben zu was bringt,
wenn man trinkt.
Els filòsofs estaven tots borratxos!
Això no és cap acudit ni cap enveja:
Ells estaven beguts a totes hores.
Els filòsofs estaven tots borratxos!
Si es dóna un cop ull els seus textos,
es nota que ells el vodka bebien.
La veritat és a hora tardana
precisament en una bota sense fons.
Però ben francament:
això em permet esperar,
que es pot fer alguna cosa a la vida,
si hom beu.
Ein Mann, der Schopenhauer,
der macht mich wirklich sauer:
Der hatte einen Willen,
den konnt er aber nicht stillen.
Er fand, es sei Beschiss,
dass die Welt ist, wie sie is’.
Nun, das ist uns allen klar –
Schopi machte das zum Star.Ein Mann mit Namen Hegel,
das war ein rechter Flegel:
der konnte etwas meinen
und es gleichzeitig verneinen.
Er widersprach sich ständig.
Das fand man wohl sehr wendig,
und man nannte diese Hektik
hochtrabend ‘Dialektik’.
Un home, el Schopenhauer,
que em fa realment enfadar:
Tenia una voluntat,
que no podia però satisfer.
Ell trobà que era una estafa,
que el món és, com és.
Ara, això ens és a tots clar –
Schopi ha esdevingut una estrella.Un home amb nom Hegel,
era un vertader gamberro:
ell podia quelcom pensar
i això al mateix temps negar.
Es contradeia contantment.
Això semblà molt intercanviable,
i anomenà aquesta agitació
altisonant ‘Dialèctica’.
Die Philosoffen waren alle besoffen!
Sie sah’n der Wahrheit ins Gesicht
und waren hackestrunzendicht.
Die Philosoffen waren alle besoffen!
Liest man nur kurz in ihren Werken,
merkt man, wie sich Denker stärken:
Mit ‘nem tiefen Blick ins Glas –
in vino veritas!
Doch mal ganz offen:
Das lässt mich hoffen,
dass es im Leben besser läuft,
wenn man säuft!
Els filòsofs estaven tots borratxos!
Ells miraven la veritat cara a cara
i eren hackerexperts.
Els filòsofs estaven tots borratxos!
Si es dóna un cop ull a les seves obres
es nota com els pensadors s’enforteixen:
amb una copa de més –
in vino veritas!
Però ben francament:
això em permet esperar,
que la vida millor va,
si hom s’engata!
Ein Mann – das war der Platon –
da erzähl’ ich euch noch grad von,
der wollt’ was von Sokrates,
doch Sokrates, der verbat es.
Drum erfand der Platon Liebe,
die auskommt ohne Triebe –
na, wie soll denn das jetzt gehn?!
Im Suff hat man Ideen!
Un home -que era Plató-
d’ell us en explico ara,
volia alguna cosa de Sócrates,
però Sócrates no ho permetia.
És per això que Plató inventà l’amor,
que s’ensortia sense impulsos –
com deu doncs ara anar?
En la beguda hom té idees!
Die Philosoffen waren alle besoffen!
Sie waren voll bis unter’n Rand,
das nennt sich nüchterner Verstand.
Die Philosoffen waren sowas von besoffen!
Liest man nur kurz in ihren Schriften,
merkt man, dass sie wohl auch kifften:
Erst ‘ne große Tüte bau’n
und dann die Wahrheit schaun’!
Doch mal ganz offen:
Das lässt nicht hoffen!
Ich bin betroffen
und könnt mich zoffen,
denn mir wird auf einmal klar,
was der Grund des Übels war –
drum ist alles schief gelaufen
und sie fingen an zu saufen,
waren sie auch noch so schlau:
Ihnen fehlte was.
Na, was war denn das?
Na, was wohl? Ja, genau: Eine…
Els filòsofs estaven tots borratxos!
Estaven plens fins a tocar la ratlla,
que s’anomenava sobri enteniment.
Els filòsofs estaven com borratxos!
Si es dóna un cop ull als seus escrits,
es nota que ells bé esnifaven:
Primer una gran bosa construien
i después la veritat miraven!
Però ben francament:
això no em permet esperar!
Jo estic afectat
i podria enganxar-me,
doncs em ve de cop clar,
el que era la causa del mal –
per això tot ha anat tort
i ells començaren a beure,
tot i que eren tan espavilats:
que els passava alguna cosa.
I bé, què era això?
I bé, què era? Sí, justament: una …
…Frau findet man schwerlich
in der Philosophie, doch mal ehrlich,
es wäre auch verlogen,
zu sagen: Frauen nehmen keine Drogen.
Und doch ist etwas anders
als beim Mann. Ja, Mann, was kann das
denn nur sein? Ich denk und denk…
Jetzt brauch ich erst mal ein Getränk!
… dona difícilment es troba
en la filosofia, dit sincerament,
seria una mentida
dir: les dones no prenen drogues.
Es quelcom ben diferent
que amb els homes. Sí, home, que pot
doncs ser això? Penso, penso…
Ara necessito jo per primera vegada una beguda!
Anuncis

Citacions en el seu context

26 gener 2013

Citacions en el seu context és una nova secció de Filòpolis, en format i hostatge diferents, que selecciona frases capitals de pensadors reconeguts, presentant, simultàniament, el context en el que van ser expressades. L’aplicació exigeix, en cada una de les citacions, la reflexió i actuació del visitant.

S’hi accedeix per autors, per matèries o per descriptors o paraules clau, elegint una entrada títol.

En una primera pantalla, part superior, s’hi troba una condensada introducció al pensador que ha emès la citació junt amb el rerefons d’aquesta. En la part inferior, l’espai interactiu: primer cal escollir la paraula o  paraules que corresponen a just allò que es va dir i, tot seguit, marcar per què ho va dir o alguna de les expressions que vinguin al cas.

Obtenint un bon resultat, s’accedeix a una segona pantalla amb el fragment original d’on s’ha extret la citació. Amb el context i el sentit, s’evita cometre l’error de fer dir a un pensador quelcom diferent del que ha dit o d’atribuir-li frases que no són seves.

De moment s’incorporen citacions de Plató, d’Aristòtil, de Descartes, de Locke i de Hume, de Kant, de Nietzsche, de Russell i de Popper. Provisionalment, un total de 47 citacions. Ben aviat, citacions de Marx, de Mill i de Freud.

Citacions en el seu conetxt

Per anar-hi: http://citacions.filopolis.cat   o  http://phobos.xtec.cat/lvallmaj/citacions/index.php


Plató i Aristòtil: no tan oposats

17 Novembre 2011

.
Del cicle de cinc conferències titulat Paraula, pensament i política en el món clàssic, coordinat pel professor Joan Manuel del Pozo i que s’està realitzant a CaixaForum de Girona (del 2 al 30 de novembre de 2011), la segona (9 de novembre) ha estat una suggeridora exposició d’aspectes del pensament de Plató per part del professor Jaume Casals; la tercera (16 de novembre), una apassionada exposició d’aspectes del pensament d’Aristòtil per part del professor Víctor Gómez-Pin.

Les dues conferències han mostrat, des del meu punt de vista, que els dos pensadors no són tan oposats com és costum presentar en manuals i altres fonts d’informació. L’apropament entre els dos s’ha mostrat, precisament, en un aspecte bàsic: la significació del món de les idees de Plató i la significació del que vol dir per Aristòtil conceptualització, intel·ligibilitat o comprendre mitjançant idees. Escola d'Atenes: Plató i Aristòtil

Jaume Casals interpretà la teoria platònica de les idees més a la llum dels textos homèrics (el context cultural imperant en el moment històric) que no pas a la llum del pitagorisme o orfisme, o podríem dir, no a la llum de la visió cristiana o neoplatònica. D’aquesta manera, el món de les idees deixa de tenir pes metafísic i queda reduït a una funció lògica o lingüística amb l’objectiu d’entendre, mitjançant les formes (o idees), el món quotidià. Com si per tenir coneixement del món sensible fos necessari suposar uns elements comuns o formes entre objectes, sense que aquestes formes tinguin una realitat per si mateixes (com sovint es solen interpretar els textos platònics).

Víctor Gómez-Pin, en la seva sessió, insistí en l’Aristòtil científic (física) i en l’Aristòtil filòsof (metafísica), considerant que el segon és insostenible sense el primer. Analitzà la coneguda i bella frase amb la que s’inicia la Metafísica d’Aristòtil: Tots els humans, per naturaleza, tendeixen a saber. Ara bé, què entèn  per “saber” en Aristòtil? Ell utilitza la paraula grega ‘eidenai’, paraula que significa conceptualitzar, captar formes (idees) en els objectes, entendre l’entorn.

Per tant, les formes platòniques així interpretades i la conceptualització aristotèlica no són entitats oposades, sinó que es troben ben properes.

El professor Casals donà, també, un argumentada interpretació de ‘morir’ en l’obra platònica: un allunyament de la viva quotidianitat tot apropant-se al món del pensament. I el professor Gómez-Pin explicà, també, el parentesc conceptual entre ‘theorein’, (teoria) i teatre: els dos són representacions de la realitat; un home lliure podia deixar d’anar a l’àgora, però no podia deixar d’anar al teatre ja que fer-ho implicava descrèdit.

17 de novembre (el tercer dijous de novembre): Dia Mundial de la Filosofia (UNESCO)


Simulant diàlegs entre filòsofs: els 5 de les PAU

13 Mai 2011
.

Un original muntatge audiovisual simulant, tète-à-tète, diàlegs entre els cinc filòsofs seleccionats per les PAU a Catalunya, curs 2010-11: Plató, Descartes, Hume, Mill i Nietzsche. El muntatge ha estat dissenyat i realitzat per cinc alumnes de 2n de Batxillerat de l’Institut Montilivi de Girona.

– De què poden parlar Plató i Descartes?
– Arribaran a un pacte Plató i Hume?
– Quelcom en comú entre Plató i Mill?
-I suposant l’anacronisme d’un debat entre Plató i Nietzsche, que es dirien?

– Com hauria acabat una trobada entre Descartes i Hume?
– Hume i Mill, alguna idea deuen compartir, no?
– I entre Hume i Nietzsche, alguna continuïtat?
– Mill i Nietzsche, punts de vista totalment oposats?