Citacions en el seu context

26 gener 2013

Citacions en el seu context és una nova secció de Filòpolis, en format i hostatge diferents, que selecciona frases capitals de pensadors reconeguts, presentant, simultàniament, el context en el que van ser expressades. L’aplicació exigeix, en cada una de les citacions, la reflexió i actuació del visitant.

S’hi accedeix per autors, per matèries o per descriptors o paraules clau, elegint una entrada títol.

En una primera pantalla, part superior, s’hi troba una condensada introducció al pensador que ha emès la citació junt amb el rerefons d’aquesta. En la part inferior, l’espai interactiu: primer cal escollir la paraula o  paraules que corresponen a just allò que es va dir i, tot seguit, marcar per què ho va dir o alguna de les expressions que vinguin al cas.

Obtenint un bon resultat, s’accedeix a una segona pantalla amb el fragment original d’on s’ha extret la citació. Amb el context i el sentit, s’evita cometre l’error de fer dir a un pensador quelcom diferent del que ha dit o d’atribuir-li frases que no són seves.

De moment s’incorporen citacions de Plató, d’Aristòtil, de Descartes, de Locke i de Hume, de Kant, de Nietzsche, de Russell i de Popper. Provisionalment, un total de 47 citacions. Ben aviat, citacions de Marx, de Mill i de Freud.

Citacions en el seu conetxt

Per anar-hi: http://citacions.filopolis.cat   o  http://phobos.xtec.cat/lvallmaj/citacions/index.php


Un Nietzsche d’excel·lència

2 Juny 2011
.
Una edició d’excel·lència és la traducció al català de dos escrits de Friedrich Nietzsche: del breu text de 1873 titulat Sobre veritat i mentida en sentit extramoral i del treball que va escriure quan tenia 19 anys titulat Sobre Teognis de Mègara, juliol de 1864. Dic que és una edició d’excel·lència perquè, per una banda, cadascun dels textos nietzscheans és presentat amb una suggerent i orientativa introducció i, per altra banda, l’edició és bilingüe: text alemany en el primer i text llatí en el segon. Traducció i introducció de Sobre veritat i mentida en sentit extramoral són obra de Josep Ma Terricabras i  traducció i introducció de Sobre Teognis de Mègara són obra de Raül Garrigasait i d’Oriol Ponsatí-Murlà.

El llibre està publicat a Girona, per Edicions de la Ela Geminada, abril de 2011.

De la introducció del professor Terricabras a Sobre veritat i mentida en presento, a tal de tast, un paràgraf de la pàgina 25.

   Nietzsche ha fet molt bé la tria i ha usat «mentida», no «falsedat». Si hagués anunciat que parlarla de veritat i falsedat, hauria volgut dir que acceptava que el llenguatge es refereix a la realitat i parla d’ella, encara que algunes vegades resulti fals el que en digui. Si hagués acceptat això, però, no hauria tingut cap sentit que hagués dit que en parlaria «en sentit extramoral», senzillament perquè no hauria calgut: tothom sap que fins i tot les frases falses no tenen mai res a veure amb la moral. La moral es refereix a les accions dels humans que usen les frases, no a les frases usades per ells. Tal com una pistola no és ni moral ni immoral, sinó que només ho pot ser l’ús que els humans en facin.

De la traducció no puc deixar de transcriure la coneguda faula que encapçala l’escrit Sobre veritat i mentida en sentit extramoral.

   En algun racó remot de l’univers centellejant que s’escampa en innombrables sistemes solars, hi va haver una vegada una estrella en què animals llestos van inventar el coneixement. Va ser el minut més arrogant i mes enganyós de la «història universal»; però va ser, tanmateix, només un minut. Després de poques alenades de la naturalesa,  l’estrella es va congelar i els animals llestos van haver de morir.

Quant a la introducció a Sobre Teognis de Mègara que ofereixen Raül Garrigasait i d’Oriol Ponsatí-Murlà, també unes notes i un tast. Expliquen que Nietzsche redactà l’escrit quan tenia 19 anys, que el lliurà, com a treball de comiat, a la institució educativa on féu el batxillerat. L’escrit, una seixantena de pàgines en llatí, deixava constància de la maduresa assolida. El jove Nietzsche examina les elegies del poeta Teognis de Mègara, de família noble, de finals del segle V aC o principis del IV aC. Els autors es pregunten: “¿És possible llegir, doncs, el treball Sobre Teognis de Mègara en clau d’anticipació d’algun aspecte de l’obra madura de Nietzsche? Escriuen a la pàgina 78:

    Nietzsche troba ben natural no només que Teognis recomanés al noble evitar cap mena de tracte amb la plebs, sinó també que aquest exercís legítimament el domini que li corresponia sobre aquella. […]

    La profunda desigualtat social es descrita per Nietzsche amb tota naturalitat, sense ombra de moralisme, d’una manera molt similar a com la cèlebre metàfora de l’au rapinya i l’anyell, al capítol tretzè de La genealogia de la moral descriu igualment fins a quin punt seria absurd imaginar una inversió dels rols desenvolupats pels dos animals.

 I de la traducció del treball nietzscheà Sobre Teognis de Mègara, de quasi al final, un fragment.

Com que la dignitat dels nobles, per la qual tenien el poble sotmès i obligat, se sostenia en la celebritat d’un llinatge antic, en el coneixement de la gestió de la guerra i dels afers públics, en l’administració del culte religiós, en la magnificència de les riqueses i del refinament, i, finalment, en la formació de les arts liberals, ¿què hi ha de sorprenent en el fet que Teognis, adonant-se que hi havia tanta distància entre els nobles i la plebs, digués que l’home noble s’havia d’allunyar, en tots els casos, del tracte amb la plebs? I sospito que, en els versos 343 i 347, és en els plebeus que cal pensar, amb els quals els nobles tenien prohibit associar-se i que no havien de prendre com a companys ni tan sols en un viatge emprès per motius comercials. I encara més: considera que no hi ha res de més va i de més inútil que afavorir un home plebeu, perquè no acostuma a tornar mai el favor.


Simulant diàlegs entre filòsofs: els 5 de les PAU

13 Mai 2011
.

Un original muntatge audiovisual simulant, tète-à-tète, diàlegs entre els cinc filòsofs seleccionats per les PAU a Catalunya, curs 2010-11: Plató, Descartes, Hume, Mill i Nietzsche. El muntatge ha estat dissenyat i realitzat per cinc alumnes de 2n de Batxillerat de l’Institut Montilivi de Girona.

– De què poden parlar Plató i Descartes?
– Arribaran a un pacte Plató i Hume?
– Quelcom en comú entre Plató i Mill?
-I suposant l’anacronisme d’un debat entre Plató i Nietzsche, que es dirien?

– Com hauria acabat una trobada entre Descartes i Hume?
– Hume i Mill, alguna idea deuen compartir, no?
– I entre Hume i Nietzsche, alguna continuïtat?
– Mill i Nietzsche, punts de vista totalment oposats?


Aquest Nietzsche, sí que m’agrada

7 Mai 2011
.
Coincidint amb la presència a la Universitat de Girona del pensador alemany Peter Sloterdijk (del 3 al 6 de maig de 2011, en un seminari organitzat per la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani) s’ha publicat en català i també a Girona el seu llibre Temperaments filosòfics. De Plató a Foucault (Girona, Edicions de la ela geminada, 2011).  El mateix professor Sloterdijk assistí a la presentació del llibre: dinou retrats brillants i suggeridors de dinou gegants intel·lectuals. Peter Sloterdijk

Com és ben sabut, l’obra de Nietzsche permet pluralitat d’interpretacions o lectures. Em sento molt proper a la lectura o interpretació que del pensament de Nietszche fa el professor Sloterdijk en aquest llibre. Nietzsche, explica Sloterdijk, es pren molt seriosament la necessitat de la lluita per fer-se néixer a si mateix, és a dir, la necessitat de treure la pròpia vida de l’estat de matèria primera o de potencialitat i fer-ne un bell producte vital.

Des de la modernitat, en un món constantment dinàmic, l’educació dels alumnes sempre serà una tasca inacabada: pares i mestres es sentiran sistemàticament incapaços de sortir-te’n. S’ha acabat aquell món en el que l’educació complia una funció adaptativa. El programa de Nietzsche és un programa de potenciació dels homes, de superació del limitat horitzó de la seva educació.

La tristament cèlebre formulació nietzscheana del superhome no significa, en aquest context, altra cosa que l’exhortació a crear, a partir del semiproducte que les mares i els mestres envien al món, un jo/obra-d’art que no deixi mai de formar-se a si mateix autoplàsticament. D’aquest programa en resulta conseqüentment el pas de la primacia de l’autoconeixement a la de l’autorealització.“
SLOTERDIJK “Temperaments filosòfics”, pàgina 109.
Sloterdijk. Temperaments filosòfics

Nietzsche esperona perquè fem del nostre jo una “individualització divina”, un individu amb qualitats elevades i aptes pel més gran; individualització lluny de les figures de l’star system global del present, en les  que “hi percebem més els pallassos que són que no pas les encarnacions del que volen ser”.

Aquesta lectura de l’obra de Nietzsche no és exclusiva de Sloterdijk. En bona part també la trobem en el capítol dedicat a Nietzsche del llibre d’Alain de Botton El consol de la filosofia i, òbviament, en la seva reproducció audiovisual que el mateix Alain de Botton fa en el muntatge titulat Nietzsche i l’infortuni. Recordant l’interés de Nietzsche per la jardineria, comenta que hauríem de mirar les dificultats com si fóssim jardiners. Així com unes arrels lletges i estranyes poden donar flors i fruits esplendorosos, així també a la nostra vida, unes potencialitats i unes situacions difícils poden donar “amb un cultiu acurat, grans èxits i alegries”.