Les dues imatges més influents del segle XX?

.

Segurament no sempre es compleix que “una imatge val més que mil paraules”. Com es representaria amb una imatge, per exemple, que una imatge val més que mil paraules? Són les paraules, no les imatges, allò que ens caracteritza com a homo sapiens; les paraules ens han possibilitat sobreviure com espècie. Dit això, cal reconèixer el gran poder, i creixent en el nostre món multimèdia, de les imatges: res comparable a una imatge quant a capacitat d’impacte visual immediat.

Algú ha escrit que el segle XX, a conseqüència de dues fotografies, dues expressives imatges, ha vist com es transformaven les consciències dels éssers humans. Quines són aquestes influents imatges? Primera, la de l’explosió atòmica, a l’any 1945; segona, la imatge del planeta Terra des de l’espai, de l’any 1968. Possiblement no hi ha cap discurs, cap expressió literària, que produeixi un impacte immediat tan gran. Són dues imatges, relacionades amb el poder tecnològic, que mostrem la capacitat emprenedora de l’ésser humà, una en vessant negativa i l’altra en vessant positiva.

Primera explosió atòmica, 1945

Bomba d’urani sobre la ciutat d’Hiroshima, 6 d’agost de 1945

Els bombardeigs alemanys de 1940 a diferents ciutats d’Anglaterra accelerà la recerca de la possibilitat d’una bomba nuclear; posteriorment arribà la decisió favorable. Unes cinquanta mil persones van treballar en el Projecte Manhattan, a Los Álamos, Nuevo México; fou el projecte d’investigació de més abast mai somniat. Resultat: una bomba d’urani i una bomba de plutoni que van detonar al mes d’agost de 1945 a les ciutats japoneses de, respectivament, Hiroshima i Nagasaki.

La imatge mostra el súmmum de capacitat destructiva al final de la Segona guerra mundial; altres imatges impactants d’aquest moment són les fotografies testimoni de la Shoah o holocaust. Si bé inicialment Einstein signà una carta advertint de la possibilitat de la bomba, posteriorment, al constatar que els nazis estaven lluny d’aconseguir-la, realitzà infructuosos intents d’evitar la seva utilització. Difícilment es pot que aquests  esforços tecnològics han suposat algun benefici per la humanitat.

La Terra des de l’espai, 1968 

La Lluna en primer pla; la Terra, bella i fràgil, al fons

Amb el llançament del coet Sputnik I, l’any 1957, la Unió Sovietica va mostrar el seu lideratge espacial; i el 1961, Yuri Gagarin fou el primer humà en òrbita. Ben aviat, el president Kennedy formulà el repte nord-americà: posar un home  a la Lluna i retornar abans de finalitzar la dècada dels 60. Es calcula que unes quatre-centes mil persones procedents d’unes cent-cinquanta universitats i unes vint mil empreses van assumir el projecte. Resultat: després d’èxits i fracassos, l’any 1968, la nau Apol·lo 8 orbità la Lluna veient la seva tripulació, per primera vegada per part de cap humà, la seva cara oculta. No serà fins el juliol de 1969, amb l’Apol·lo 11, que es posarà el peu al nostre satèl·lit.

El planeta Terra és mostra bell i fràgil; és la nostra casa i cal tenir-ne molta cura: l’ecologia esdevindrà una ciència emergent. La carrera espacial ha estimulat el nostre afany de comprensió de l’univers: la seva formació i evolució; la recerca cosmològica rebrà un fort impuls.