1 d’Octubre de 2017 – Puigverd

3 Octubre 2017

.
Article d’Antoni Puigverd publicat a La Vanguardia el dia 2 d’octubre de 2017. Clica per accedir-hi.

… ¿Policías de un Estado democrático destrozando bienes públicos para evitar que la gente se exprese? Cuesta entenderlo, pero es así. Otros muchos policías, algunos de paisano, asaltan el patio. Han entrado. Allí se encuentran con otra gente. Se oyen gritos y llantos. El cronista llora con ellos. Ahora ya no es el momento de los guantes de seda argumental ni de las dudas ideológicas. Es hora de elegir entre quien reclama derechos y quien desenvaina porras.


Girona – 3

10 Setembre 2014

Girona. Una ciudad de leyendas

Del blog “Sensacionesviajeras.com” del periodista Carlos R. Zapata. Una selecció de fotografies amb comentaris que mostren diversos, bonics i representatius llocs de la ciutat.

Girona-Zapata


Girona – 2

10 Setembre 2014

Shalom. La judería de Girona abre sus puertas

Reportatge de TV2 sobre la presència durant més de cinc-cents anys d’una comunitat jueva a Girona. Des del Call de la ciutat.

Girona-Call

 

http://www.rtve.es/alacarta/videos/shalom/shalom-juderia-girona-abre-puertas/2743936/


Girona – 1

8 Setembre 2014

Pedres de Girona

El portal de Girona i sobre Girona: festes, esdeveniments, història, llegendes, les imatges de la ciutat, la gastronomia… On comprar, on menjar, on hostatjar-se. Què fer-hi, què veure-hi, què visitar. Amb itineraris turístics, passejades pels entorns… També sobre la comarca del Gironès i altres temes.

 

Girona-Pedres


Pere Roger, bisbe de Girona, fa mil anys

23 Març 2011
.
L’Institut d’Estudis Gironins acaba de publicar la monografia “El Bisbe de Girona Pere Roger (segle X – 1051), Mil·lenari d’inici del seu episcopat (1010-2010)”, una recerca a partir dels pocs papirs i pergamins originals conservats que ha realitzat la professora de l’Institut Montilivi de Girona, Francesca Vila i Alsina. He assistit a la presentació de la monografia (Girona, 19 de març de 2011) on l’autora primer ha donat unes coordenades històriques i, en segon lloc ha explicat algunes de les dades que ha trobat en aquests valuosos documents.

Pere Roger, comte i bisbe, era germà d’Ermessenda de Carcassona, comtessa Barcelona i que governà a l’enviudar de Ramon Borrell. Pere Roger i Ermessenda, sempre es van donar suport; Pere Roger, culte com pocs nobles del moment, també fou amic de l’abat Oliba de Ripoll. El Monestir de Ripoll i la Catedral de Girona eren, al voltant del mil·lenni, dos importants centres de documentació i coneixement.

Pere Roger era el fill petit dels comtes de Carcassona, Roger i Adelaida i, com pertocava als fills petits, heretà els béns  eclesiàstics de la família. Esdevingué senyor de diverses abadies; el 1002 sembla que ja exercia de canonge a l’església gironina i la primera notícia que tenim de la seva possessió de la mitra de Girona és de l’any 1010. Pere Roger és va moure per tot Occitània i la seva tasca com a bisbe va estar lligada al moviment de la Pau i Treva de Déu.

Les persones de l’any mil, sabien que estaven a l’any mil? Quina és el document més antic datat a partir de Crist? Sempre m’ha interessat aquesta qüestió. En molts documents medievals, o bé no hi figura data o bé s’indica, almenys així a França, l’any a partir de qui governa. Sabem que fou el monjo Dionysius Exiguus qui, al segle VI, feu els recomptes per datar els anys no en base al món romà, sinó en base al naixement de Crist Calculà que Crist havia nascut el 25 de desembre del 753 després de la fundació de Roma (ab Roma condita) i, comptant i recomptant regnats, conclogué que es feia 532 anys del naixement de Crist: l’any 754, ab Roma condita, es corresponia a l’any 1 de l’Era Cristina.

Ara bé, aquest nou còmput del temps s’assumí molt lentament. Els documents on signa Pere Roger, ens informa l’autora, testimonien que, aquí, ja s’havia assumit la datació dels anys a partir “de l’encarnació de Crist”, a més de mantenir la datació a partir de qui governava. Queda oberta la segona pregunta i que m’agradaria saber respondre: quin és el document català més antic en el que es computen el anys a partir de Crist?

Un dels documents que l’autora destacà és un pergamí de 1.038 relatiu a la consagració de la Catedral de Girona, destruïda amb les guerres contra l’ocupació musulmana i reconstruïda en estil romànic del moment. Tal com podem constatar en les reproduccions adjuntes, signen el document el mateix bisbe de Girona, Pere Roger, l’abad Oliba que, com es pot veure, sabien escriure, i hi figura com assistent el nom d’Ermessenda, que signa amb una creu perquè no sabia escriure.


Detalls:

anno … incarnationus millesino XXX VIII