Homenatge a la professora Pili Surís

29 febrer 2012
El dia 29 de febrer de 2012, a la Sala d’Actes de l’Institut Montilivi de Girona, es féu un homenatge a l’estimada professora de Biologia del centre, Pili Surís Pavón. Dels diferents parlaments, adjunto còpia del text que llegí el webmaster d’aquest blog. Les seves paraules, les meves paraules, porten per títol “Recordant moments enyorats”.(El text publicat en la revista “l’esquitx”, de data també 29 de febrer, no és ben bé el text llegit; era un esborrany previ).Apunto també l’adreça de la pàgina web que els alumnes han creat, liderats per l’exalumne del centre Bernat Vivolas i amb el nom de BioPili. L’espai web ofereix pluralitat d’apunts i recursors recollits pels seus exalumnes.

1. Text llegit: Recordant moments enyorats 

2. Enllaç a web: BioPili, apunts de biologia


Genètica i epigenètica (març 2010)

13 Març 2010
.

Molt interessant el capítol de Redes titulat Los dos códigos que gobiernan la vida. I la meva entusiasta felicitació a Eduard Punset per tota la seva tasca de divulgació científica. Jo sóc dels ques estan convençuts de que tota recerca filosòfica ha de partir de les dades científiques; i les diferents entrevistes del programa Redes, des del meu punt de vista, ajuden a obrir-se camí en aquesta perspectiva. El científic entrevistat és el genetista Thomas Gingeras.

Més enllà de la genètica, l’epigenètica ens mostra que hi ha altres elements que són tan importants com els propis gens. El model clàssic de la genètica defensa que les regions més importants del genoma són les que codifiquen proteines, base de la formació de la vida; a les altres parts o regions, no se les considerava i fins i tot foren anomenades “gens brosa”. Seguint amb aquest model, les regions d’ADN codificadores de proteines produeixen còpies d’ARN, el missatger entre ADN i proteines.

Aquesta funció reduïda a missatger de l’ARN és el que s’està qüestionant. Recordem que, en l’evolució de la vida, les primeres molècules eren d’ARN, passant posteriorment a ADN, molt més estable. Avui es tendeix a considerar que l’ARN compleix una funció pròpia, una funció relacionada amb un segon codi, el codi epigenètic, un codi que té a veure amb l’ambient o entorn i que manté gravades determinades marques que també governen la vida.

En la cèl·lula, l’ADN no està sol, està voltat d’ARN i d’unes proteines anomenades histones; en aquestes molècules queden registrades les nostres interaccions amb l’ambient (per exemple, la dieta) formant les modificacions o marques epigenètiques. Una analogia: es comparable l’ADN a la memòria d’un ordinador en la que hi ha, dispersos i partits, fragments d’arxiu; però cal un programa, per exemple un processador word, per reconstruir el document a partir dels fragments. Així, el programa que organitza els fragments, els fragments genètics dispersos en els cromosomes, està format per elements epigenètics, és a dir, marques provinents de l’ambient.

El genetista Gingeras, con el genetista Manel Estaller, defensen que l’entorn actua en la forma com els gens es regulen i expressen; les marques epigenètiques modulen els gens, potenciant-los o anul·lant-los. El que no està clar de moment és si aquestes marques epogenètiques són o no heretables; en cas afirmartiu suposaria un apropament a les posicions lamarkianes.