De Brussel·les a Amsterdam. Anvers, Bruges, Gant – 2/4

20 Juny 2017

Antwerpen (Anvers)

Antwerpen significa llançar la mà i fa referència a la llegenda segons la qual el soldat romà Silvius Brabo s’enfrontà al cruel gegant Antigoon i, després de matar-lo, li aplicà el mateix que el violent gegant tenia per costum: tallar la mà i llançar-la al riu. De Brabo deriva el mom de la regió de Brabant. A la bella plaça Grote Markt, davant de l’Ajuntament o Stadhuis, domina l’estàtua de bronze d’aquest soldat. Ben aprop, la Catedral de Nostra Senyora, Onze-Lieve-Vrouwe Kathedraal.

Anvers o Antwerpen és una ciutat flamenca amb aquitectura medieval a la riba occidental del riu Escalda (Scheide en neerlandès i Escaut en francès). Malgrat estar la ciutat a uns 60 km del mar, al seu port es fa sentir intensament l’efecte de les marees.

Fills de la ciutat són Peter Paul Rubens (1577-1640), del qual es pot visitar la Rubenshuis, i Anton van Dyck (1559-1641). A la catedral hom hi pot contemplar algunes de les pintures de Rubens. La ciutat també és coneguda pels seus famosos talladors i pulidors de diamants, al costat de la majestuosa Estació Central.

Es recordat el saqueig de la ciutat per part dels Terços espanyols l’any 1576; altres ciutats considerades rebels foren igualment saquejades.










 

Brugge (Bruges)

Bruges, en neerlandès i oficialment Brugge, creixé com a port als marges del riu Reie, avui canalitzat. La seva època daurada fou del segle XII al XV, d’aquest passat medieval s’en conserva carrers, canals i edificacions. Fou centre internacional del mercat de teixits. Punt estratègic per l’activitat de la Hansa.

El Belfort o torre cívica, típica de moltes ciutats de Flandes, és símbol de les llibertats i drets dels ciutadants; a Brugues presideix el Grote Markt i fou construït el segle XIII. Un carrer més enllà, l’Ajuntament o Stadhuis, de finals del XIV i començaments del XV.

Bruges, com altres belles ciutats (per exemple Praga), sobrepassa el llindar de presència de turistes. Grups i més grups dificulten la possibilitat que ofereix la ciutat de viatjar en el temps i recrear mentalment l’època d’esplendor medieval de la ciutat.







 

Gent (Gant)

Gant, en neerlandès i oficialment Gent, ciutat flamenca, amb gran mercat tèxtil a l’Edat Mitjana, rival de Bruges. Durant els segles XVIII i XIX, Gant esdevingué un dels pocs centres industrials de Flandes. La ciutat va ser residència dels Comtes de Flandes i fou lloc de naixement de Carles V. Carles de Gant, nét dels Reis Catòlics i de l’emperador Maximilià I Maria de Borgonya, heretà els territoris pertanyents a aquests. Durant el regnat del seu fill Felip II, a l’any 1576, Gant també sofrí el saqueig dels Terços espanyols.





Anuncis

De Brussel·les a Amsterdam. Brussel·les i … – 1/4

19 Juny 2017

Brussel·les

També a Bèlgica, en les seves acusades diferències culturals, es manifesten les fronteres del vell Imperi Romà. Al nord, Flandes, d’influència germànica; al sud, Valònia, d’influència llatina. Flamencs i valons constitueixen grups lingüístics, culturals i polítics  propis. I al sud de la zona flamenca, la regió de Brussel·les Capital, amb una població majoritàriament d’origen flamenc però de parla francesa; en reconeixement d’aquesta barreja, els seus habitats s’autoanomenen “zinneke”, és a dir, “gossos de carrer”, ja que participen d’una barreja de races.

Carles V, Carles I d’Espanya, heretà, entre molts altres territoris europeus i d’ultramar, els Països Baixos. Les tensions polítiques es feren molt grans amb el seu fill Felip II, que perseguí el creixent moviment protestant. A la Place du Petit Sablon es recorda l’execució dels contes Egmont i Horn després que el duc d’Alba establís el Tribunal de la Sang. D’un altre personatge se sent parlar amb certa prevenció, es tracta de Leopold II; es reconeix tot el que arribà a construir principalment a la ciutat de Brussel·les, però recordant l’explotació que féu de la seva propietat privada, l’Estat Lliure del Congo.

Visitar Brussel·les (Bruxelles en francès, Brussèle en valò) és visitar bàsicament la Gran Place o Grote Markt. Era al lloc on inicialment es trobava la ciutat i on ja al segle XI s’hi celebraven mercats. A finals del segle XV s’aixecà l’edifici de l’Hôtel de Ville o Ajuntament. Això estimulà la construcció d’altres edificis, principalment les seus gremials de mercaders. La Place fou fortament bombardejada el 1695 per part de les tropes franceses.










 

Mechelen (Malines) i Lovaina

Mechelen, nom oficial de la ciutat flamenca coneguda com Malines, està a 25 km de Brussel·les. A Mechelen s’establí temporalment la cort i es aquí on van viure i foren educats els fills de Felip el Bell i Joana I de Castella, així Carles V.

Lovaina o Leuven és una ciutat flamenca, coneguda principalment per la seva Universitat Catòlica, la K.U.Leuven, la més antiga dels Països Baixos i una de les històricament més influents d’Europa.







Erasme i Luter. Contrasts

30 Mai 2017

Malgrat la inicial voluntat d’entesa, l’agudització de posicions féu més i més difícil la conciliació entre l’humanista Erasme de Rotterdam (1467-1536), que el 1509 havia escrit l’Elogi de la follia, i el reformador Martí Luter (1483-1546), que el 1517 -aquest any commemorem el 500è aniversari- havia escrit i publicat les seves 95 Tesis a Wittenberg. Les respectives concepcions sobre la naturalesa i la llibertat humanes, amb les seves corresponents implicacions, esdevingueren aviat irreconciliables.

L’humanista Erasme i el reformador Luter compartien crítica i rebuig de la corrupció eclesiàstica; Luter seguí inicialment les passos d’Erasme en aquesta crítica, ambdós exigien una urgent regeneració del clergat. Compartien la necessitat, d’una manera radical i personal en Luter i respectant la tradició en Erasme, d’un apropament o retorn a les Sagrades Escriptures, tot alliberant-se així de les normes externes no presents en el missatge bíblic. Compartien un rebuig de la espiritualitat convencional i exterior oposada a l’autenticitat evangèlica. Les diferències, però, inicialment contingudes, es van anar fent profundes.

En una carta de 1519 dirigida a Erasme, Luter elogia l’obra d’aquest i en certa manera n’espera suport; l’humanista, però, només manifesta un compromís de neutralitat en la pugna entre el reformador i Roma. Posteriorment, encara cercarà reduir aquesta pugna i reconciliar els antagonismes polítics i teològics. Finalment, ja oficialitzada l’excomunió papal de Luter el 1521, Erasme es veié obligat a refutar les tesis luteranes bàsiques en el seu llibre de 1524 De libero  arbitrio (Del lliure albir), que a més de defensar la llibertat humana és una crítica de les tesis luteranes. Llibre al qual respongué Luter el 1525 amb De servo arbitrio (Del serf albir), on argumenta que “llibertat”, entesa com a lliure albir, és una paraula buida.

En una carta de 1519 dirigida a Erasme, Luter elogia l’obra d’aquest i en certa manera n’espera suport; l’humanista, però, només manifesta un compromís de neutralitat en la pugna entre el reformador i Roma. Posteriorment, encara cercarà reduir aquesta pugna i reconciliar els antagonismes polítics i teològics. Finalment, ja oficialitzada l’excomunió papal de Luter el 1521, Erasme es veié obligat a refutar les tesis luteranes bàsiques en el seu llibre de 1524 De libero arbitrio (Del lliure albir), que a més de defensar la llibertat humana és una crítica de les tesis luteranes. Llibre al qual respongué Luter el 1525 amb De servo arbitrio (Del serf albir), on argumenta que “llibertat”, entesa com a lliure albir, és una paraula buida.

Erasme i Luter tenen plantejaments radicalment oposats sobre l’ésser humà i la seva llibertat. L’ésser humà defensa Luter, està marcat negativament pel pecat original, és a dir, està determinat per la maldat; d’ell no en poden sortir les accions o obres que li permetrien guanyar-se la salvació. Creure que l’ésser humà es por guanyar la salvació ja és una mostra condemnable d’orgull i predicar que amb les almoines que hom pot donar per aconseguir indulgències s’obté una promesa de salvació és una immoralitat. La salvació només pot venir de Déu, que dota els escollits amb la gràcia de la fe. Luter, ben allunyat de la filosofia i del món dels clàssics, considera incompatibles l’afirmació de l’omnipotència divina i la llibertat humana; l’ésser humà està totalment subordinat a aquesta omnipotència, tot el que el és, depèn de Déu.

L’humanista Erasme, tolerant i amic dels clàssics, no comparteix aquesta visió tan negativa de l’ésser humà. Defensa el valor i la dignitat humanes, que es manifesten en la seva llibertat i capacitat d’acostar-se a Déu amb les seves obres, des les quals n’és responsable. En l’activitat humana s’hi reconeix mèrit i responsabilitat. La salvació personal, vital tema del moment, s’explica per la concurrència de dos factors, la gràcia concedida per Déu i la pròpia natura humana amb una llibertat que possibilita l’actuació d’acord amb els preceptes divins.

 


Més sobre Erasme
Més sobre Luter

Hansestädte: Lübeck – (3/3)

27 Abril 2017

Lübeck ist eine schöne Stadt mit reichlichen mittelalterlichen Merkmale. Sie liegt im Bundesland Schleswig-Hostein, deren Hauptstadt Kiel ist. Der prächtigste Zeitraum von Lübeck war um 14. Jahrhundert als Hauptstadt der Hanse. In diesem Jahrhundert schlossen sich mehr Städte dem Bund an. Aber im Laufe von 16. Jahrkundert spaltete die Hanse sich und so begann es den Verfall von Lübeck. Die Stadt ist bekannt als Königin der Hanse und auch Stadt der Sieben Türme. Die Stadt und ihre Hafen sind an Fluss Trave; das Meer, die Ostsee, ist zwanzig Kilometer von der Stadt entfernt .

Das Holstentor ist eines der Sehenswürdigkeiten in Lübeck. Eine Befestigungsanlage gegen Bedrohungen von auβen zu schützen, die zwischen 1466 und 1478 errichtet wurde. Es wurde im späten Mittelalter im spätgotische Stil erbaut. In der Vergangenheit hatte die Stadt vier Toranlagen; heute bleiben nur noch zwei. Diese Backsteingotik ist eine typische Architektur für Norddeuschland.




 

Der Bau des Rathauses begann im Jahre 1230, aber, wie man vermuten kann, es wurde in Abhängigkeiten von Notwendigkeiten des Hanses stängid verändert. Der alterste Teil des Rathauses ist das zentrale Gebäude, das Langes Haus, mit schwärzen Ziegelsteinen gebaut. In Gesamtheit zeigt das Rathaus verschiedene Stile miteinander vereint.









Hansestädte: Hamburg – (2/3)

26 Abril 2017

Es ist allgemein bekannt, dass die Geschichte der Stadt Hamburg mit dem Seehandel in Verbindung bringt. Hamburg liegt an der Nordseite des Flusses Elbe und zwei Nebenflüsse, Alster und Bille mit vielfältigen Kanälen queren, die Stadt durch; sodass es Brücke oft vorgefunden werden. Der Fluss Alster, als er die Stadt erreicht, zu zwei Seen führt. Die Nordsee ist hundert Kilometer entfern von Hamburg.

Hamburg ist wie Bremen ein Stadtstaat. Soweit ich weiβ, die Geschichte der Stadt entstand mit Karl der Groβe, im 9. Jahrhundert lieβ er eine Burg errichten, um das Gebiet der Elbemündung zu kontrolliern. Aber im 14. Jahrhundert begann besonders die Entwicklung der Stadt, indem sie eines der ersten Mitglieder des Hanse ist. Im Zweiter Weltkrieg, im Jahre 1943, erlitt die Stadt einen ständigen Bombenangriff, der drei Tage und Nächte dauerte; fünfunddreizig tausend Personen starben und die Stadt wurde äuβerst zerstörte.

Wir kommen in Hamburg nachts am ersten Vollmond im Frühling an und von Rathausmarkt schien die Umgebung, als ob Zauberkräft hätte. Das gegenwärtig Rathaus wurde 1897 im Stil der Neorenaissance errichtet; das alte wurde im große Brand von 1842 zerstört. Heutzutage ist Hamburger Rathaus der Sitz von Senat und Bürgerschaft.





 

Die Elbphilharmonie oder die Elphi wird sicherlich den neue Wahrzeichen der Stadt werden. Dieses sehenswürdige Gebäude wurde am 11. Januar 2017 nach zehn Jahren Bauzeit eröffnet. Das Konzerthaus wurde auf einen alten und herausregenden Kaispeicher gebaut. Im Groβer Saal gibt es 2100 Sitzplätze.



 

Es ist sehr geeignet, eine Hafenrundfahrt auf Elbe und eine Barkassenrundfahrt auf Speicherstadt zu machen (Es ist möglich, die Beide sich zu zusammentun). Von Landungsbrücken aus fahren nicht nur Hafenrundfahrtsschiffe, also auch Barkassen und diverse Fähren. Wenn man in Landungsbrücken ist, kann man absteigen und St. Pauli Elbtunnel beobachten. Hamburger Hafen, in beiden Seiten des Elbe, hat achtundsechzig Kilometer von Kais und vielfältige Hafenbecken. Es ist nicht seltsam, dass der Michel, der Kirchturm von St Michaelis, ein Wahrzeichen ist (sei), weil es wie ein oft sichtbar Leuchtturm ist.










Hansestädte: Bremen – (1/3)

25 Abril 2017

Wenn du nachts wie uns in Bremen ankommst, kannst du am Weserufer gehen und in Bar Celona etwas zu essen finden. Aber morgen früh sollst du nach Marktplatz führen, um verschiedene Sehenswürdigkeiten zu entdecken. Das Rathaus von Bremen, sowohl die Renaissancefassade als auch die Innenräume, zeigt das geschichtliche Gewicht des Stadtstaates Bremen. Zwei getrennte Gebiete, Bremen und Bremenhaven, formen dieses Bundesland. Wie es gewusst wird, Bremen, Hamburg und Lübeck gründen die Hanse, eine Vereinigung niederdeutscher Leute mit wirtschaftlichen und verteidigenden Interessen.

Das Rathaus hat zwar eine Renaissancefassade, aber sein Grundriss ist gotisch. Wenn man das Rathaus auf dem Platz anschaut und bewundert, fällt es eine hohe Statue auf, die der mytische Roland verstellt, ein Symbol für die Freiheit des Stadtstaates. Roland war angelich ein Geselle von Karl der Groβe; soweit ich weiβ, Karl der Groβe gründete den Stadt im Jahre 787 in der Flussmündung des Flusses Weser.



 

Rechts, wenn man das Rathaus anschauet, kann man St Perti Dom sehen und betrachten, eine romanische aber evangelische Kirche. Links, Richtung die Kirche Unser Lieben Frauen, sind die Bremer Stadtmusikanten, das bekannteste Wahrzeichen der Hansestadt: nicht nur ein wiehernder Esel, ein bellender Hund, eine miauende Katze und ein krähender Hahn, sondern auch andere lebendigen, sprechenden Wesen, die ein Foto mit diesen netten Figuren ständig machen wollen. Es ist eine gute Idee, im alten Ratskeller zu essen und eineger seiner berühmten Weine zu probieren.



 

Gegenüber dem Rathaus gibt es den Schütting, das Haus der Bremer Kaufmannschaf. Darüber der Tür steht das anregende Motto der unternehmenden Kaufleute: “Buten un binnen, wagen un winnen”, das heiβt: “Draußen und drinnen, wagen und gewinnen”.


 

Zwischen den Marktplatz und den Fluss Weser liegt die Böttcherstraβe, wo es verschiedene Gebäude und Beispiele von expressionistischer Architektur gibt. Das Geschäft des Kaffees hat eine besondere Beziehung mit dem kunstlerischen Pracht der Straβe. In südost Richung liegt das Schnoorviertel, wo die Fischer früher wohnten; es wird gesagt, dass das Viertel eine gemütliche Atmosphäre hat.





„Die Philosoffen“ del grup pop alemany Wise Guys

3 Desembre 2016

El títol de la cançó Die Philosoffen és un compost de Philosophen i besoffen (beguts o borratxos) i és cantada a capel·la pel grup vocal pop alemany Wise Guys. La composició no es creada per cap dels cinc membres del grup, sinó per l’amic Tom van Hasselt. Si bé el text és un pèl descarat o desvergonyit -als filòsofs, per veure-hi clar els cal “beure-hi clar”-, s’hi troben referències -més o menys encertades- a Aristòtil, a Diògenes, a Schopenhauer, a Hegel i a Plató. El grup, socialment compromès, inicià la seva trajectòria a Colònia el 1985; té previst fer el seu darrer concert a Colònia, el juliol de 2017, després d’un 2016 en el que n’està fent a gran nombre de ciutats alemanyes

Die Philosoffen

Der Mann Aristoteles
war blöd, doch ich erzähl es:
Er spielte Philosoph
und fragte wie klein Doof:
“Warum ist etwas da,
das da vorher noch nicht war?
Hm, das hat bestimmt ‘nen Grund…”
Vielen Dank für diesen Fund!

Ein Mann, genannt Diogenes,
der tat was Ungezogenes:
Er hat, wie alle wissen,
sich selber weggeschmissen.
So lebte er mit Wonne
in einer dicken Tonne,
und das war ein echter Renner –
heute macht des jeder Penner.

L’home Aristòtil
era babau, però ho explico:
Jugaba a filòsof
i es preguntava com un ximplet:
“Perquè és alguna cosa,
que anteriorment encara no era?
Hm, això té un determinat fonament!”
Moltes gràcies per la teva troballa.

Un home, anomenat Diògenes,
que feia coses de maleducat:
Ell, com tots sabem,
es va ben deixar anar.
Així vivia amb delícia
en una grossa bota,
i així era un original super-vendes –
avui ho fa un qualsevol.

Die Philosoffen waren alle besoffen!
Das ist kein Witz und auch kein Neid:
Die waren breit, die ganze Zeit.
Die Philosoffen waren alle besoffen!
Liest man nur kurz in ihren Texten,
merkt man, dass sie Wodka exten.
Wahrheit ist zu später Stund’
eben ein Fass ohne Grund.
Doch mal ganz offen:
Das lässt mich hoffen,
dass man’s im Leben zu was bringt,
wenn man trinkt.
Els filòsofs estaven tots borratxos!
Això no és cap acudit ni cap enveja:
Ells estaven beguts a totes hores.
Els filòsofs estaven tots borratxos!
Si es dóna un cop ull els seus textos,
es nota que ells el vodka bebien.
La veritat és a hora tardana
precisament en una bota sense fons.
Però ben francament:
això em permet esperar,
que es pot fer alguna cosa a la vida,
si hom beu.
Ein Mann, der Schopenhauer,
der macht mich wirklich sauer:
Der hatte einen Willen,
den konnt er aber nicht stillen.
Er fand, es sei Beschiss,
dass die Welt ist, wie sie is’.
Nun, das ist uns allen klar –
Schopi machte das zum Star.Ein Mann mit Namen Hegel,
das war ein rechter Flegel:
der konnte etwas meinen
und es gleichzeitig verneinen.
Er widersprach sich ständig.
Das fand man wohl sehr wendig,
und man nannte diese Hektik
hochtrabend ‘Dialektik’.
Un home, el Schopenhauer,
que em fa realment enfadar:
Tenia una voluntat,
que no podia però satisfer.
Ell trobà que era una estafa,
que el món és, com és.
Ara, això ens és a tots clar –
Schopi ha esdevingut una estrella.Un home amb nom Hegel,
era un vertader gamberro:
ell podia quelcom pensar
i això al mateix temps negar.
Es contradeia contantment.
Això semblà molt intercanviable,
i anomenà aquesta agitació
altisonant ‘Dialèctica’.
Die Philosoffen waren alle besoffen!
Sie sah’n der Wahrheit ins Gesicht
und waren hackestrunzendicht.
Die Philosoffen waren alle besoffen!
Liest man nur kurz in ihren Werken,
merkt man, wie sich Denker stärken:
Mit ‘nem tiefen Blick ins Glas –
in vino veritas!
Doch mal ganz offen:
Das lässt mich hoffen,
dass es im Leben besser läuft,
wenn man säuft!
Els filòsofs estaven tots borratxos!
Ells miraven la veritat cara a cara
i eren hackerexperts.
Els filòsofs estaven tots borratxos!
Si es dóna un cop ull a les seves obres
es nota com els pensadors s’enforteixen:
amb una copa de més –
in vino veritas!
Però ben francament:
això em permet esperar,
que la vida millor va,
si hom s’engata!
Ein Mann – das war der Platon –
da erzähl’ ich euch noch grad von,
der wollt’ was von Sokrates,
doch Sokrates, der verbat es.
Drum erfand der Platon Liebe,
die auskommt ohne Triebe –
na, wie soll denn das jetzt gehn?!
Im Suff hat man Ideen!
Un home -que era Plató-
d’ell us en explico ara,
volia alguna cosa de Sócrates,
però Sócrates no ho permetia.
És per això que Plató inventà l’amor,
que s’ensortia sense impulsos –
com deu doncs ara anar?
En la beguda hom té idees!
Die Philosoffen waren alle besoffen!
Sie waren voll bis unter’n Rand,
das nennt sich nüchterner Verstand.
Die Philosoffen waren sowas von besoffen!
Liest man nur kurz in ihren Schriften,
merkt man, dass sie wohl auch kifften:
Erst ‘ne große Tüte bau’n
und dann die Wahrheit schaun’!
Doch mal ganz offen:
Das lässt nicht hoffen!
Ich bin betroffen
und könnt mich zoffen,
denn mir wird auf einmal klar,
was der Grund des Übels war –
drum ist alles schief gelaufen
und sie fingen an zu saufen,
waren sie auch noch so schlau:
Ihnen fehlte was.
Na, was war denn das?
Na, was wohl? Ja, genau: Eine…
Els filòsofs estaven tots borratxos!
Estaven plens fins a tocar la ratlla,
que s’anomenava sobri enteniment.
Els filòsofs estaven com borratxos!
Si es dóna un cop ull als seus escrits,
es nota que ells bé esnifaven:
Primer una gran bosa construien
i después la veritat miraven!
Però ben francament:
això no em permet esperar!
Jo estic afectat
i podria enganxar-me,
doncs em ve de cop clar,
el que era la causa del mal –
per això tot ha anat tort
i ells començaren a beure,
tot i que eren tan espavilats:
que els passava alguna cosa.
I bé, què era això?
I bé, què era? Sí, justament: una …
…Frau findet man schwerlich
in der Philosophie, doch mal ehrlich,
es wäre auch verlogen,
zu sagen: Frauen nehmen keine Drogen.
Und doch ist etwas anders
als beim Mann. Ja, Mann, was kann das
denn nur sein? Ich denk und denk…
Jetzt brauch ich erst mal ein Getränk!
… dona difícilment es troba
en la filosofia, dit sincerament,
seria una mentida
dir: les dones no prenen drogues.
Es quelcom ben diferent
que amb els homes. Sí, home, que pot
doncs ser això? Penso, penso…
Ara necessito jo per primera vegada una beguda!