Un Nietzsche d’excel·lència

.
Una edició d’excel·lència és la traducció al català de dos escrits de Friedrich Nietzsche: del breu text de 1873 titulat Sobre veritat i mentida en sentit extramoral i del treball que va escriure quan tenia 19 anys titulat Sobre Teognis de Mègara, juliol de 1864. Dic que és una edició d’excel·lència perquè, per una banda, cadascun dels textos nietzscheans és presentat amb una suggerent i orientativa introducció i, per altra banda, l’edició és bilingüe: text alemany en el primer i text llatí en el segon. Traducció i introducció de Sobre veritat i mentida en sentit extramoral són obra de Josep Ma Terricabras i  traducció i introducció de Sobre Teognis de Mègara són obra de Raül Garrigasait i d’Oriol Ponsatí-Murlà.

El llibre està publicat a Girona, per Edicions de la Ela Geminada, abril de 2011.

De la introducció del professor Terricabras a Sobre veritat i mentida en presento, a tal de tast, un paràgraf de la pàgina 25.

   Nietzsche ha fet molt bé la tria i ha usat «mentida», no «falsedat». Si hagués anunciat que parlarla de veritat i falsedat, hauria volgut dir que acceptava que el llenguatge es refereix a la realitat i parla d’ella, encara que algunes vegades resulti fals el que en digui. Si hagués acceptat això, però, no hauria tingut cap sentit que hagués dit que en parlaria «en sentit extramoral», senzillament perquè no hauria calgut: tothom sap que fins i tot les frases falses no tenen mai res a veure amb la moral. La moral es refereix a les accions dels humans que usen les frases, no a les frases usades per ells. Tal com una pistola no és ni moral ni immoral, sinó que només ho pot ser l’ús que els humans en facin.

De la traducció no puc deixar de transcriure la coneguda faula que encapçala l’escrit Sobre veritat i mentida en sentit extramoral.

   En algun racó remot de l’univers centellejant que s’escampa en innombrables sistemes solars, hi va haver una vegada una estrella en què animals llestos van inventar el coneixement. Va ser el minut més arrogant i mes enganyós de la «història universal»; però va ser, tanmateix, només un minut. Després de poques alenades de la naturalesa,  l’estrella es va congelar i els animals llestos van haver de morir.

Quant a la introducció a Sobre Teognis de Mègara que ofereixen Raül Garrigasait i d’Oriol Ponsatí-Murlà, també unes notes i un tast. Expliquen que Nietzsche redactà l’escrit quan tenia 19 anys, que el lliurà, com a treball de comiat, a la institució educativa on féu el batxillerat. L’escrit, una seixantena de pàgines en llatí, deixava constància de la maduresa assolida. El jove Nietzsche examina les elegies del poeta Teognis de Mègara, de família noble, de finals del segle V aC o principis del IV aC. Els autors es pregunten: “¿És possible llegir, doncs, el treball Sobre Teognis de Mègara en clau d’anticipació d’algun aspecte de l’obra madura de Nietzsche? Escriuen a la pàgina 78:

    Nietzsche troba ben natural no només que Teognis recomanés al noble evitar cap mena de tracte amb la plebs, sinó també que aquest exercís legítimament el domini que li corresponia sobre aquella. […]

    La profunda desigualtat social es descrita per Nietzsche amb tota naturalitat, sense ombra de moralisme, d’una manera molt similar a com la cèlebre metàfora de l’au rapinya i l’anyell, al capítol tretzè de La genealogia de la moral descriu igualment fins a quin punt seria absurd imaginar una inversió dels rols desenvolupats pels dos animals.

 I de la traducció del treball nietzscheà Sobre Teognis de Mègara, de quasi al final, un fragment.

Com que la dignitat dels nobles, per la qual tenien el poble sotmès i obligat, se sostenia en la celebritat d’un llinatge antic, en el coneixement de la gestió de la guerra i dels afers públics, en l’administració del culte religiós, en la magnificència de les riqueses i del refinament, i, finalment, en la formació de les arts liberals, ¿què hi ha de sorprenent en el fet que Teognis, adonant-se que hi havia tanta distància entre els nobles i la plebs, digués que l’home noble s’havia d’allunyar, en tots els casos, del tracte amb la plebs? I sospito que, en els versos 343 i 347, és en els plebeus que cal pensar, amb els quals els nobles tenien prohibit associar-se i que no havien de prendre com a companys ni tan sols en un viatge emprès per motius comercials. I encara més: considera que no hi ha res de més va i de més inútil que afavorir un home plebeu, perquè no acostuma a tornar mai el favor.

Advertisements

One Response to Un Nietzsche d’excel·lència

  1. […] Nietzsche d’excel·lència segons Llorenç Vallmajó, podeu llegir el seu post. A tall de tast: “La moral es refereix a les accions dels humans que usen les frases, no a […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: