Bali. Indonèsia (Sud-est asiàtic; desembre’10 – 4/4)

.

És poc dir que Bali evoca fertilitat i verdor; evoca, més aviat, exuberància vegetal, animal i religiosa. Exuberància religiosa pel gran nombre de temples i templets que té l’illa; petits temples a quasi totes les cases i temples que agrupen temples en molts llocs, especialment, en paratges privilegiats per la seva bellesa natural. Fa pensar que la raó de tanta exuberància religiosa és una acció de gràcies als déus per tanta plenitud natural. Temples i templets sempre amb ofrenes recents; i ofrenes a les voreres dels carrers just davant de les botigues. I sovint, grups de dones i homes, portant elles cistells curulls de flors i aliments al cap i tots ben vestits, anant a un temple o altre a beneir les ofrenes.

Bali és majoritàriament hindú (90%); la seva veïna a l’oest, Java, i la seva veïna a l’est, Lombok, són majoritàriament musulmanes. A Indonèsia, tot i no ser un estat islàmic, el 86% de la seva població és musulmana. Abans de l’islam, hinduisme i budisme constituïen el substrat religiós d’Indonèsia.

Indonèsia, des d’inicis del segle XVII, fou colonitzada per holandesos. Fins el 1949, després de diferents enfrontament, no obtingué la independència. El record que els balinesos tenen dels dutch és nefast: els dutch, comenta un guia, no deixava que els natius estudiessin, d’aquesta manera era més fàcil dominar-los.

Al sud de Bali, Sanur i Keta són dos importants llocs turístics. En els seus carrers, pluralitat de botigues que et conviden a entrar i a on regatejar és obligatori; en moltes d’elles i novament, unes ofrenes als déus a la vorera del carrer.

A Mengwi, visitem el Pura (temple) Taman Ayun. Un temple hindú, sense les acolorides divinitats que hem vist en altres temples hindús, sinó pedra viva, escultures, plantes i santuaris interiors on els turistes no poden entrar-hi. Tot recorrent el seu perímetre el guia ens explica que pels hindús la divinitat, que és una, té tres grans manifestacions: Brahman, el déu creador i associat al color vermell; Visnú, el déu conservador i associat al color negre; el Siva, el destructor i associat al color groc, color que també representa la prosperitat i la felicitat, béns possibles si s’honora Siva.

Extraordinari és Pura Tanah Lot i extraordinari el moment de la nostra visita. El temple es troba en un espectacular illot a cent metres de la costa i accessible quan la marea està baixa. Devots amb ofrenes i vistosament vestits pujaven als llocs sagrats: era un festival religiós en celebració d’inici del cicle de l’arròs. En un espai, aigua sagrada i serps sagrades; i perfils de les pagodes en el moment de la sunset.

Parlant de la reencarnació, el guia Medir ha fet molta referència als avantpassats. Trets d’aquests reviuen, per exemple, en el seu fill; també afirma que males accions d’aquest avantpassats, constitueixen el karma d’un viu que ha de purgar aquestes accions. I, més directament, una vida amb males accions pot comportar reencarnar-se en animals o plantes; per altra banda, una vida excel·lent, reencarnar-se en una persona de casta superior o esdevenir una divinitat.

Al centre de Bali es pot veure el darrer volcà actiu a l’illa, el Gunung Batur, i a peu del volcà, junt a la lava de la darrera erupció, el llac Batur. I entre el volcà Gunung Agung i el mar, mirant-lo el Mother Temple o Pura Besakih, focus de l’hinduisme indonesi. Aquí també, veiem grups de persones dirigint-se al temple amb ofrenes. És en aquest temple on el guia ens explica que Bali manté quatre castes: la dels Brahmans o sacerdots; la dels militars, la dels comerciants i la classe baixa, de la que ell forma part. Dues persones de casta diferent es poden casar, però el noi determina la casta de la parella.

Passant per pendent de muntanyes amb moltes terrasses on es cultiva arròs, arribem a Klungkung per visitar el Tamal Gili o vell palau reial on es conserven pintures del Mahabbarata i en el sostre de l’atractiu Kerta Gosa, seu d’un tribunal real de justícia, es mostren càstigs que s’imposaven als infractors; com en la Divina Comèdia del Dante, els tipus de càstig tenen correlació amb el tipus d’infracció.

Ben al sud de Bali, al costat de Pura Luhur Uluwatu, un temple menor però amb molts macacos poc amigables, hem seguit la Monkey Dance, que representa fragments del Ramayana.

Un dels temples més espectaculars és troba a tocar l’aigua del llac Bratan, el Pura Ulun Danu Bratan, dedicat a la deessa del llac: aigua, pagodes, muntanyes i cel originen estampes extraordinàries. Una gran esvàstica, símbol hindú, destaca en aquest temple; el guia Wayam ha dit que simbolitza salvació i felicitat.

L’aigua abunda a Bali; cada dia ha caigut un ruixat. No és gens estrany trobar llacs, rierols, saltants d’aigua com el de Gitgit, brolladors d’aigües termals com a Banjar o belles terrasses d’arròs amb constant aigua fluint.

Els déus han donat als balinesos aigua, plàtans, palmeres, espècies, arròs, camaleons, macacos i mosquits! Ells, alegres, agraeixen aquesta exuberància natural amb una bella exuberància religiosa, amb multitud de temples.

Mengwi. Pura Taman Ayun

Anant al temple amb ofrenes

Pura Tanah Lot

Pura Tanah Lot, beneint les ofrenes

Pura Tanah Lot, sunset

Exuberància natural

Volcà a Gunung Batur

Pura Besakih o Mother Temple

Kerta Gosa. Tribunal de Justícia

Terasses i terrasses d’arròs

Saraswati, deessa del coneixement

Pura Ulun Danu Bratan

Mirant que passa a Denpasar, capital de Bali

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: