Singapur (Sud-est asiàtic; desembre’10 – 1/4)

 .
Singapur (de Singha-pura, “polis del lleó”), el 1965 deixà de formar part de la Federació de Malàisia aconseguint la seva independència i constituint, com en la Grècia clàssica, una ciutat-estat. Des d’aquest moment, el seu creixement econòmic ha estat sense aturador, esdevenint centre d’alta tecnologia, focus d’engenieria financera i un dels més grans ports marítims del món. L’anglès Raffles, que a inicis del segle XIX descobrí el valor estratègic d’aquesta illa (de 42 km de llarg per 23 d’ampla), redactà l’acta fundacional que la constituí com a port lliure i obert a tot tipus d’activitat comercial.

Així com Thomas Stamford Raffles és el pare fundador de la ciutat, el xinès Lee Yuan Kew és qui ha redefinint el Singapur actual establint autoritàriament les directius que han possibilitat el seu constant creixement. Si bé la major part (el 76%) de la població és xinesa, tothom ha de dominar un primer idioma oficial i lingua franca, l’anglès; tres idiomes oficials més són el xinès (mandarí), el malai i el tamir: un d’aquest és el segon idioma que tothom ha de dominar.

Llegeixo que el més rellevant de Singapur és el seu capital humà, que vol dir “diligència, fiabilitat i renovació”. Certament, a part de la seva posició estratègica, no gaudeix de recursos naturals, ara bé: – a diferència de tots els països de l’entorn, fa potable l’aigua que compra, – manufactura molts productes naturals, – no té petroli però disposa de la refineria més gran de la zona, – etc. Els nostres contactes amb singapurencs han donat mostres de la seva diligència; així, entre altres, recordo l’esperit emprenedor d’un xerraire taxista xinés que es vanagloriava de seguir treballant als seus 73 anys. També, és possible volar amb un ambient més acollidor que en les Singapore Airlines?

Dues skylines poblen S’pur, contrastant. Els imponents gratacels, destacant el recentment inaugurat Marine Bay Sands, un perfil que suposo aviat esdevindrà emblema de la ciutat. Però, ben a prop dels gratacels, les casetes de colors de Chinatown, o de Little India o del Barri àrab.

No tinc contrastat quin pes tenen les religions en la vida dels singapurencs. Temples budistes i temples hindús, un al costat d’altre,  amb persones pregant amb molta devoció. També mesquites, esglésies cristianes (anglicanes, catòliques, protestants), sinagogues,… Ara bé, allà on s’apreciava una extrema afluència de gent era en els centres comercials, els nous temples riquíssims arquitectònicament parlant; només cal fer un passeig per Orchard Road i visitar, per exemple, Ion. Les marques són del més alt nivell.

Una mostra de l’eficient capacitat organitzativa es constata en el seu zoo. Malgrat el poc espai disponible en l’illa, les diferents espècies gaudeixen de condicions físiques com en pocs llocs. A més, els visitants poden tenir un contacte força directa amb els animals, per exemple, donant personalment menjar als elefants asiàtic o a les girafes. Però el que realment és un experiència emocionant és accedir, si ho reserves amb temps, a un “breakfast” amb orangutans (és a dir, els “homes de la jungla”): ben a prop d’aquests simis et preguntaves qui gaudia més, tu observant-los o ells observant-te.

Detall de Marina Bay Sands

Detall de Marina Bay Sands

Marina Bay Sands

Entrada temple hindú Sri Srinivasa Perumal

Buda, Buddha Tooth Relic Temple

Merlion, símbol de Singapur

Breakfast amb orangutans

Port. Vaixells esperant per entrar

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: