.
El dimecres, dia 26 de maig, en una de les aules de la UdG, tingué lloc, presidida pel professor Josep Lluís Prades, sotscoordinador de les PAU-Filosofia i excoordiandor de la matèria a Catalunya, una reunió informativa sobre les PAU-2011. El que escric no és una acta de l’acte sinó una manifestació de la meva sorpresa i decepció davant les posicions de la major part de professors assistents a la reunió.
En primer lloc, celebro molt una de les modificacions introduïdes pels curs vinent: els nostres alumnes ja ho hauran de llegir el Fedó de Plató, sinó una selecció de fragments de la República, tornant així al llibre setè d’aquest diàleg: una lectura més digerible i que permet estimular més els alumnes que no pas els arguments a favor de la immortalitat de l’ànima.
Al llarg de la reunió i com a resposta a la invitació del sotscoordinador a fer suggeriments, es van formular diverses propostes. Només comento les tres que, després d’un breu debat, van anar acompanyades d’una corresponent votació.
1a proposta. Que el llibre a llegir de Descartes no sigui les Meditacions metafísiques sinó que es retorni al Discurs del mètode. Dels 27 professors assistents, només 12 vam votar a favor del canvi: proposta rebutjada.
2a proposta. Que Stuart Mill no formi part dels cinc autors examinables a la selectivitat. Només 11 professors vam estar a favor de la modificació: proposta rebutjada.
3a proposta. Acotar o reduir més els textos a llegir però, al mateix temps, incrementar el nombre autors examinables. Només 7 professors del total de 27 vam votar a favor: proposta rebutjada.
Escric aquestes ratlles per expressar el meu desencís i incredulitat davant d’aquests resultats de les votacions. Des del meu punt de vista, mostra excessiva conformitat i allunyament dels interessos educatius dels alumnes.
Quant a la primera proposta, tinc un conjunt de feedbacks dels alumnes que em convencen de la conveniència de llegir el Discurs i no les Meditacions. Si he de cercar arguments a favor del que per a mi és una evidència cartesiana, plego! L’únic argument que es presentà des de la presidència a favor de les Meditacions és que tots els fragments del Discurs susceptibles de formar part d’un examen de les PAU ja estan exhaurits; per tant, prevalen les conveniències del senyor que ha de dissenyar les proves, no les conveniències educatives dels alumnes que tenen un primer contacte amb els pensadors clàssics. (Ja vaig expressar el meu punt de vista en aquest mateix bloc. Entrada: “El greu que em sap…!” 19-feb-2010)
El no a la segona proposta, el no a eliminar a Mill, comporta mantenir-se en els pensadors anteriors al segle XX. Des del meu punt de vista, és inadmissible que no anem més enllà de les fronteres del segle XIX. Potser sí la selecció és difícil, però aquestes fronteres ja s’havien superar en anys anteriors.
Quant a la tercera proposta rebutjada, és a dir, per una banda reduir el corpus a llegir de cada autor i, al mateix temps, incrementar el nombre de pensadors examinables, tot considerant que hi hauria una certa compensació, em sembla interessant pel fet que permet visions més completes i variades del conjunt del pensament.
Agraeixo al sotscoordinador, professor de la UdG, Josep Lluís Prades, la invitació a fer propostes amb les corresponents votacions. Ara bé, m’entristeix el resultat de les votacions. Aquests rebuigs, faciliten la meva tasca docent? No! Suposo, no sé com, que sí facilitaran la tasca dels que les han rebutjades. Aquests rebuigs, facilitaran engrescar els nostres alumnes en la lectura o estudi de la filosofia? Ho dubto.
——————–
En la reunió s’informà dels textos previstos per la selectivitat 2011:
PLATÓ. La república. Llibre 2, 367e-376e; llibre 4, 427c-final llibre; llibre 7
DESCARTES. Meditacions metafísiques. Parts: I, II, V i VI
HUME. Resum del tractat de la natura humana i l’Apèndix 1 de la Investigació sobre els principis de la moralitat
MILL. Sobre la llibertat. Secció IV i Utilitarisme. Seccions II i IV
NIETZSCHE. Veritat i mentida en sentit extramoral i Genealogia de la moral. Només primera dissertació.
——————–
En un escrit en data 10 de setembre de 2010, provinent del Consell Interunivesitari de Catalunya i signat per Josep Macia, responsable de la matèria d’Història de la Filosofia, es modificava lleugerement els fragments de Plató examinables:
PLATÓ. La república. Llibre II, 368c-376c; llibre IV, 427c-445e; llibre VII, 514a-520a, 532b-535a
—————–
Més documentació. Visita: Filòpolis > Vicissituds de la matèria Història de la filosofia a les PAU a Catalunya
———-
No només filosofia 
Veient els textos previstos per el proper curs sembla que no hem anat massa lluny. Des de la perspectiva del alumnat cada vegada tenen més clar passar-se a Història per la prova de selectivitat.
Per altre banda, el propi esquema de selectivitat crea les condicions per no entrar-hi en els autors. Fa temps que el alumnes no llegeixen cap llibre de filosofia. Amb un recull bàsic de texts tenen més que suficient.
Crec que amb set autors potser hauria estat més interessant per contrastar. Sempre tenim el mateix problema amb els autor del segle XX. Es cert que Mill es del segle XIX. ¡Hi no hi ha manera de proposar autors del segle passat XX !.
Potser els companys de filosofia han pensat que tal com estan les coses millor no canviar rés. El cert es que amb aquest autors no els nostres alumnes difícilment s’interessin per la filosofia, potser això es degut al que els propis professors de filosofia encara no s’han adonat que la filosofia no interessa a ningú.
Es penós constatar la “miopía intel.lectual” dels actors d’aquesta representació.
No veure més enllà de la preparació per a la selectivitat no penso que sigui la millor forma d’ensenyar filosofia.
Acabar la Història de la Filosofia al 1900 és negar-se a arribar a la contemporaneitat.
Et felicito per haver fet la relació de textos-temes i autors de la matèria de Filosofia a les PAU (Vicissituds de la matèria Història de la filosofia a les PAU a Catalunya) és un bon material que hauríem de tenir a les mans a l’ hora de decidir els canvis de textos-temes i autors. Per això crec que s’ hauria de fer arribar al màxim de professors/es de Filosofia possibles, per triar amb perspectiva.
Pel que veig, la dinàmica de les reunions és diferent en cada lloc, pel que fa a les propostes i decisió. Però abans d’ anar més enllà dels interessos personals i pedagògics de cadascú… potser caldria preparació de la reunió per part nostra -si hem de fer propostes- i transparència (vull dir claredat en el procediment de la tria d’ autors i textos, que decidim havent pensat abans i ho fem per votacions o per correu electrònic, o….
A Tarragona, i en la reunió inicial, se’ns va demanar propostes, que podíem enviar per correu electrònic. A la darrera reunió, se’ns va informar dels canvis per al 2010 en els textos, de la possibilitat de fer propostes… però no es va obrir el diàleg de propostes i votacions. Considerant la primera reunió érem, crec, menys professorat que a la primera. El correu que vam rebre era informatiu respecte als canvis per al 2010, i se’ns deia que podríem accedir al setembre. Bé, no vam entrar en la dinàmica de propostes i votacions, però en el cas d’ entrar-hi, tampoc hauria estat significativa perquè la mostra era poc representativa. Una altra cosa seria convocar una reunió per proposar, discutir
i decidir, havent-la preparat abans.
Em sembla, per això, que aquest resum de les vicissituds…és un bon material per repensar què fem en properes reunions.
Hi ha d’ altres aspectes, però, que crec que s’ haurien de considerar:
a) La possible consulta escrita als Seminaris de Filosofia, hauria de ser al professorat de Filosofia i Seminaris. Hi ha professorat sense Seminari.
b) La tria d’ autors-textos s’ ha de renovar a una mida humana -entre l’ encarcarament de no arribar mai al S. XX i les possibilitats del context. Darrerament vaig veure un video de Filosofia, on el professor explicava autors del segle XX, on jo no arribo.Primer em va caure la cara de vergonya, però, quan penso el que em costa que aprenguin a redactar, que tinguin cura de l’ ortografia, que diferèncien entre una pregunta de reflexió, la redacció de comparació i el desenvolupament d’ un tema…a més de l’ ortografia…em vaig tranquil·litzar. Vull dir amb això, que, en funció del centre i el context, i amb una hora menys a 1r de Batxillerat per treballar això darrer…tenim molta feina afegida apart dels continguts de Filosofia. Crec que això s’ ha de considerar perquè hi ha molt professorat -massa- que treballa en solitari i amb l’ ajut de CREAIF, però amb uns límits molt estrictes.
c) Hauries tingut un vot a favor, contra Mill, d’ haver estat a Girona. Per moltes raons, però, com deia algú, crec, a Filolist -després de la reunió de les PAU a Barcelona-, els alumnes el senten més proper. Cal considerar-ho.
d) Tampoc en les vicissituds…-en cap any- he vist cap filòsofa, i n’ hi ha.
Bé, un altre cop, t’ agreixo la relació perspectiva històrica de les PAU, perquè és d’ un gran ajut per repensar-la.
Sorry, Llorenç. La democràcia et va esclafar. Per cert, admeto la teva visió de l’estat de la qüestió, però penso que tu tanmateix hauries d’admetre l’absoluta subjectivitat del teus criteris, com ara el de considerar més apropiat el llibre VII de “La República” que el “Fedó”. Hi ha persones que creuen interessant el tema de la immortalitat de l’ànima. Molts dels meus alumnes també. Una salutació cordial