Paradoxa de la llibertat d’elecció

.

En el llibre de Gerd Gigerenzer titulat en castellà “Decisiones instintivas. La inteligencia del inconsciente” (títol original “Gut Feelings”) es fa referència a la  paradoxa de la llibertat d’elecció i es resumeix  afirmant que quantes més opcions tenim, més possibilitats sorgeixen d’experimentar conflicte i més difícil és la decisió; és a dir, arriba un moment que a més opcions més perjudici o insatisfacció.

Insatisfet amb aquesta mínima informació he explorat el tema i, segons sembla, el que ha introduït la paradoxa és el psicòleg nord-americà Barry Schwartz, psicòleg que el 2004 publicà precisament un llibre titulat The Paradox of Choice: Why More Is Less. Barry Schwartz

Schwartz qüestiona el que ell anomena “dogma oficial” de les societats industrials occidentals. Què diu aquest dogma? Proclama que si volem maximitzar el benestar dels ciutadans, hem de maximitzar la llibertat individual i maximitzar la llibertat implica maximitzar les possibilitats d’elecció; breument, que a més possibilitats, més llibertat i, per tant, més benestar.

Però Schwartz argumenta en contra d’aquesta dogma o “evidència”. L’increment de possibilitats o opcions no sempre comporta un increment de benestar o satisfacció: arriba un punt que a més possibilitats d’elecció, més decepció o insatisfacció. Schwartz no és escàs en la presentació de cassos o situacions negatives davant l’abundor d’opcions; pensem en la pluralitat d’opcions davant la compra d’un mòbil, d’uns texans o d’un paquet de galetes: quantes decisions s’han de prendre!

 La capacitat d’elecció és positiva i, certament, és un exercici de llibertat individual. Ara bé, si les possibilitats sobrepassen un punt òptim, aleshores l’elecció té efectes negatius. En primer lloc i ben paradoxalment, l’elecció comporta paràlisi més que no pas llibertat. Si he d’elegir un llibre d’un llistat de cinquanta, què faig? Si he d’elegir un fons d’inversió d’un llistat de cent fons, què faig? Molt probablement deixaré l’elecció per un altre moment, per demà,  demà per demà. (I una altra paradoxa que penja d’aquesta, comenta Schwartz  fent referència als EUA, és que un pot elegir entre un centenar de sucs de taronja, però només entre dos candidats presidencials).

El segon efecte negatiu és que si decideixo a partir de pluralitat d’opcions, el resultat és menys satisfactori que si decideixo a partir de menys opcions, i això per tres raons: a) per la decepció que suposa pensar que l’alternativa imaginada hauria estat millor que l’elegida, decepció o remordiment que redueix la satisfacció malgrat la decisió hagi estat bona, b) pel turment o substracció de satisfacció que suposa pensar en les moltes oportunitats perdudes al rebutjar o renunciar a les atractives alternatives, c) perquè davant la pluralitat d’opcions s’incrementen les expectatives i alguna ha de ser perfecta, i encara que els resultats de l’elecció siguin bons, s’incrementa la insatisfacció. Per tot això, Barry Schwartz afirma que el secret de la felicitat és tenir poques o baixes expectatives.

Aquesta paradoxa de l’elecció té a veure amb el que podríem anomenar paradoxa de la llibertat: allò que limita la meva llibertat (els meus condicionants biològics, psicològics, socioculturals, etc) és, al mateix temps, allò que possibilita la llibertat. Podíem aplicar a la llibertat la coneguda metàfora de la coloma que Kant  aplica al coneixement. La coloma, en el seu lliure vol, sofreix la resistència de l’aire, però aquesta resistència és que el que, precisament, li permet volar.

Anuncis

One Response to Paradoxa de la llibertat d’elecció

  1. Borja ha dit:

    Moltes situacions de la meva vida confirmen aquesta paradoxa, són altres exemples a favor del que es diu. A part de controlar o reduir les expectatives, no hi ha altres solucions?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: