El coratge i la lucidesa de Copèrnic

.

Si observo el moviment del Sol o el de la Lluna, si de nit observo atentament les estrelles i planetes, veig geocentrisme: tot gira entorn de l’observador i és difícil no concloure que el nostre planeta, la Terra, és el centre de tot l’univers visible. El Sol es lleva per llevant i es pon per ponent; els estels, semblantment, giren d’est a oest; tot el sostre celest gira damunt nostre. Aquesta és la panoràmica que l’autor d’aquestes ratlles va poder fotografiar des del peu del Teide deixant l’obturador de la càmera obert poc més de mitja hora.

Cal coratge i lucidesa per anar més enllà de les aparences, del sentit comú, de les opinions majoritàries i capgirar la visió de l’univers: això feu Copèrnic amb la seva defensa de l’heliocentrisme. Coratge i lucidesa que anteriorment tingué ja, al segle III aC, Aristarc de Samos i, sembla que també, Hipàtia d’Alexandria, a cavall dels segles IV i V. Però Copèrnic anà més enllà i la seva proesa  intel·lectual molt més atrevida.

El polonès Nicolau Copèrnic (1473-1543), no partint d’observacions noves però sí impregnat de l’esperit renaixentista, revolucionà la visió del sistema solar però ben conscient dels problemes no resolts que la revolució implicaven. Avaluà que les contradiccions que implícites en el sistema geocèntric (per exemple l’excentricitat de la Terra en relació als planetes) eren majors que no pas les dificultats que implícites en el sistema heliocèntric (per exemple, haver de suposar distàncies mai pensades o la paral·laxi). Coneixedor dels pros i contres de cada un dels sistemes, després de molts dubtes i tot cercant arguments, apostà per l’heliocentrisme. A Copèrnic l’amoïnava la complexitat del geocentrisme amb cercles i més cercles; per altra banda, l’atreia la simplicitat, la bellesa i la solidesa matemàtica de l’heliocentrisme.

De la mateixa manera que Charles Darwin, uns tres cents cinquanta anys més tard, modificarà el concepte de temps, Copèrnic modificà el concepte d’espai. La teoria de l’evolució no era concebible si no es dilatava en gran manera el temps, és a dir, d’un temps reduït (pocs milers d’anys) no es passava a un temps quasi infinit. De la mateixa manera, perquè fos assumible l’heliocentrisme era imprescindible dilatar l’espai, és a dir, suposar distàncies quasi infinites. Aquest canvi del concepte espai fou, en el seu moment, tan revolucionari com el mateix heliocentrisme; aquest canvi també mostrava el coratge i la lucidesa de Copèrnic.

Veure diapositives: Revolució Científica del Renaixement:

View more presentations from Llorenç Vallmajó Riera.
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: