No fer els deures (polítics)…, no s’ha de penalitzar?

.

Si els alumnes han de fer els deures, molt més les persones que tenen una responsabilitat política. I si els estudiants, per no haver respost satisfactòriament, poden suspendre i, per tant, ser penalitzats, també s’hauria d’aplicar aquesta exigència als nostres polítics i altres persones que ocupen llocs en les institucions. Quan persones adultes, que han assumit voluntàriament responsabilitats, incompleixen els seus deures envers la col·lectivitat, no s’han de penalitzar? Desgraciadament sofrim massa mostres d’incompliments no penalitzats!

Amb el temps que portem de crisi econòmica i amb la dificultat que suposa superar-la, no és deure de tots els que tenen responsabilitats polítiques assolir un pacte conjunt? Certament, que els líders polítics pactin o arribin a un acord conjunt sobre les mesures a prendre en una situació com la present no és garantia d’èxit; ara bé, l’impacte social seria positiu: no només disposaríem de més possibilitats de trobar el camí de sortida amb la conjunció d’estratègies sinó que també es generaria confiança i pujaria la malmesa reputació dels líders polítics.

Una altra mostra; en aquest cas, de doble incompliment. Després de quasi quatre anys de “reflexions”, el Tribunal Constitucional encara no ha fets els seus deures sobre quant a  l’Estatut de Catalunya. Si una institució no és eficient a l’hora de resoldre un afer com aquest, què vol dir? Que no sap què fer, perquè altres poders el controlen? Que no l’interessa fer res, només deixar passar el temps? Que considera millor no fer res, perquè Catalunya ja ha decidit…? En tot cas, ineficiència insostenible i que es paga cara. I una altra abdicació de deure s’ha d’imputar als líders polítics que no han renovat els quatre membres del Constitucional ja caducats. Un cas més que manifesta una voluntat política d’eficiència ben minsa. No passa el mateix en altres àmbits de l’administració com ara en el de la recaptació d’impostos.

Alternatives? Com en moltes tasques que realitzem els humans, la voluntat per fer el que cal és bàsica. Com potenciar la voluntat (si és que ens interessa) dels nostres polítics i d’altres membres de les institucions?

Què passaria si, per exemple a l’hora de pactar solucions davant la crisi econòmica i l’atur que implica, els nostres líders polítics, mantenint la proporció parlamentaria, es tanquessin ja no a pa i aigua però tampoc amb excés de luxes i no poguessin sortir de la seva reclusió fins arribar a un pacte? Què passaria? Penso que ben aviat arribarien a un acord, acord del qual en serien responsables i n’haurien de donar compte.

Què passaria si, ara en relació al cas del Constitucional, per cada mes d’endarreriment de la sentència es penalitzés els seus membres amb una reducció del deu per cent del seu sou?  Molt probablement s’espavilarien pactant una sentència o, encara millor, acordant que no cal sentència perquè a) el Parlament ja ha aprovat l’Estatut, b) el poble de Catalunya l’ha ratificat i c) el seu funcionament no ha pertorbat el funcionament de l’Estat.

Anuncis

2 Responses to No fer els deures (polítics)…, no s’ha de penalitzar?

  1. M. Àngels ha dit:

    Per seguir reflexionant sobre la ineficiència i hipocresia dels polítics, us recomano aquest enllaç d’un polític parlamenari grec que “canta les veritats”

  2. Llor ha dit:

    Ma Àngels,
    Gràcies per l’enllaç. Les paraules del parlamentari Daniel Cohn-Bendit fan reflexionar i indiquen camins. Però sembla que hi ha interessos que frenen el camí vers les bones solucions.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: