Usos desencertats de la paraula “filosofia”

.

Sovint, i especialment en els mitjans de comunicació, es fa un mal ús o un abús de la paraula filosofia. Certament, no és fàcil caracteritzar o dir en què consisteix la filosofia; sí, però, és fàcil definir en què no consisteix, i la paraula filosofia no vol dir tàctica, estratègia, línea d’actuació o procediment.

Aclariments sobre què és la filosofia els podem trobar a Filòpolis, en les unitats Filosofia: un constant pas del mite al logos i també Filosofia? Sí, gràcies. Explorem ara casos d’usos desencertats i públics de la paraula. Sembla que si hom no troba la paraula adient en determinades situacions, deixar anar “filosofia” pot funcionar; doncs, no sempre! El mal ús o l’abús de les paraules, les desvirtua!

Heus ací uns usos no encertats de la paraula filosofia.
Cas 1. “Yo quiero crear una filosofía del Barcelona, no de Van Gaal, no de Serra Ferrer, sino una disciplina, una manera de juego, un estilo del Barcelona”. (Van Gaal, 6-juny-1999, La Vanguardia).

Certament, el Barça és més que un club, però no hauria estat preferible que el senyor Van Gaal parlés de tàctica o d’objectiu?

Cas 2.  “La filosofia de la nostra entitat bancària és que el client surti sempre content”. (Per evitar publicitat, no citem l’entitat bancària).

Tots estaríem molt contents si l’objectiu o l’aspiració, no ja la filosofia, de les entitats bancàries fos que el client sortís content.

Filosofia d'aquesta entitat bancària

Cas 3. “La filosofia d’aquesta companyia telefònica és dotar a tot adolescent del seu propi mòbil”.

No es tracta d’una filosofia estoica, que suggereix reduir els desitjos com a camí vers la felicitat! Quan es diu filosofia es vol dir interès econòmic, pla d’expansió,  objectiu, i res més!

Cas 4. “Los responsables del Ministerio de Vivienda comparten la filosofía del documento de Fedea –impulsar el alquiler-, pero no algunas de las medidas que proponen para alcanzar este objetivo”. (Secció Negocios, diari El País, 18 d’octubre de 2009)

L’objectiu és impulsar el lloguer; per aconseguir aquest objectiu es poden proposar estratègies més que no pas filosofies.

Cas 5. Comentant que el Camino de Santiago hi ha qui el fa caminant i qui en bicicleta: “No es sólo una cuestión de elegir la vía más cómoda o más bonita: los ciclistas y los viandantes tienen dos filosofías distintas”. (Suplement dominical de La Vanguardia, 26 de desembre de 2009)

Anar a peu, una filosofia? Anar en bicicleta, una altra? No es tracta, simplement de preferències?

Cas 6. Parlant de Rajoy s’escriu: “Su natural bondadoso no le ha proporcionado ventajas visibles. Al revés: su filosofía de no perseguir corruptos hasta verlos imputados fue confundida con falta de decisión”. (La Vanguardia, 31 d’octubre de 2009, pàgina 21)

Cas 7. “Esta filosofia del abuso sistemático propia el despilfarro suntuario y se convierte en caldo de cultivo de la corrupción, porque una vez que empieza a aplicarse no acaba nunca.”  (La Vanguardia, 8 de novembre de 2009, pàgina 18).

Presentadors de programes televisius, tertulians televisius o radiofònics,… fent un mal ús o abús de la paraula filosofia, propaguen la pèrdua de la riquesa conceptual de les paraules. Certament, no han d’exercir d’educadors, però tampoc com a mestres de la distorsió lingüística.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: