Els bromistes del parlament català

28 setembre 2010
.

Mentre el  parlament de Catalunya acabava de “blindar” els correbous, a classe d’Història de la Filosofia amb alumnes de 2n de bat, Sòcrates ens il·luminava dient-nos que aquells que ens volen fer empassar contradiccions són uns bromistes; i que també són insolents i temeraris.

 Plató, en Apologia de Sòcrates, recrea el judici i condemna a mort de Sòcrates; reprodueix el suposat diàleg entre Meletos, honorable i patriota, i Sòcrates. Això és el que respon Sòcrates a les paraules de denúncia d’aquest Meletos:

…..  “A mi em sembla, atenesos, que aquest home (Meletos) és un insolent i un temerari, que per pura insolència i temeritat i com un cop de jove ha formulat aquesta acusació. Hom diria que vol posar un enigma per tal de provar-nos! «A veure si el savi Sòcrates s’adonarà que jo faig broma i em contradic, o bé enganyaré a ell i als altres que ens escolten.» Car a mi em sembla que en la seva acu­sació es contradiu talment com si digués: «Sòcrates és culpable de no creure en els déus, però creu en els déus.» I això no és res més que estar de broma.” PLATÓ, Apologia, 27a.

 “Sòcrates creu en els déus i Sòcrates no creu en els déus”,  a aquesta contradicció mena l’argumentació de Meletos. Una altra contradicció: “És punible maltractar els toros i no és punible maltractar els toros” (28 de juliol de 2010 i 22 de setembre de 2010, respectivament). Aclariments: no s’ha de maltractar o torturar tant fins el punt de provocar la mort física, només fins al punt de provocar un trastorn psíquic.

 Una democràcia en la que els seus parlamentaris poden permetre’s el luxe de cometre impunement contradiccions d’aquesta mena és una democràcia malalta: cal una cura, una reformulació de la democràcia. Sembla que un país hauria d’excloure de les seves més elevades institucions aquelles persones que desconeixen els principis bàsics de la lògica. Prenc en molta consideració les paraules de Wittgenstein segons les quals la lògica i l’ètica són fonamentalment el mateix, no són res més que el deure envers un mateix: si cau la lògica, cau l’ètica.

 A força dels nostres polítics sembla que no els interessi que els ciutadans anem forts en lògica. Lamento que en la vigent reforma educativa (de moment ja van tres cursos) els estudiants de batxillerat ja no han d’estudiar res de lògica. Ara s’ha desconsiderat la necessitat de saber, per exemple, què és i com és una argumentació per reducció a l’absurd. Potser es pretén que, així debilitats i amb menys defenses intel·lectuals, quan els bromistes ens vulguin fer empassar contradiccions o incoherències (com prometre una cosa i fer-ne una altra), ja no ens n’adonarem?


Selectivitat, filosofia-2011: tres propostes, tres rebuigs

28 maig 2010
.

El dimecres, dia 26 de maig, en una de les aules de la UdG, tingué lloc, presidida pel professor Josep Lluís Prades, sotscoordinador de les PAU-Filosofia i excoordiandor de la matèria a Catalunya, una reunió informativa sobre les PAU-2011. El que escric no és una acta de l’acte sinó una manifestació de la meva sorpresa i decepció davant les posicions de la major part de professors assistents a la reunió.

 En primer lloc, celebro molt una de les modificacions introduïdes pels curs vinent: els nostres alumnes ja ho hauran de llegir el Fedó de Plató, sinó una selecció de fragments de la República, tornant així al llibre setè d’aquest diàleg: una lectura més digerible i que permet estimular més els alumnes que no pas els arguments a favor de la immortalitat de l’ànima.

 Al llarg de la reunió i com a resposta a la invitació del sotscoordinador a fer suggeriments, es van formular diverses propostes. Només comento les tres que, després d’un breu debat, van anar acompanyades d’una corresponent votació.

 1a proposta. Que el llibre a llegir de Descartes no sigui les Meditacions metafísiques sinó que es retorni al Discurs del mètode. Dels 27 professors assistents, només 12 vam votar a favor del canvi: proposta rebutjada.

 2a proposta. Que Stuart Mill no formi part dels cinc autors examinables a la selectivitat. Només 11 professors vam estar a favor de la modificació: proposta rebutjada.

 3a proposta. Acotar o reduir més els textos a llegir però, al mateix temps, incrementar el nombre autors examinables. Només 7 professors del total de 27 vam votar a favor: proposta rebutjada.

 Escric aquestes ratlles per expressar el meu desencís i incredulitat davant d’aquests resultats de les votacions. Des del meu punt de vista, mostra excessiva conformitat i allunyament dels interessos educatius dels alumnes.

 Quant a la primera proposta, tinc un conjunt de feedbacks dels alumnes que em convencen de la conveniència de llegir el Discurs i no les Meditacions. Si he de cercar arguments a favor del que per a mi és una evidència cartesiana, plego! L’únic argument que es presentà des de la presidència a favor de les Meditacions és que tots els fragments del Discurs susceptibles de formar part d’un examen de les PAU ja estan exhaurits; per tant, prevalen les conveniències del senyor que ha de dissenyar les proves, no les conveniències educatives dels alumnes que tenen un primer contacte amb els pensadors clàssics. (Ja vaig expressar el meu punt de vista en aquest mateix bloc. Entrada: “El greu que em sap…!” 19-feb-2010)

 El no a la segona proposta, el no a eliminar a Mill, comporta mantenir-se en els pensadors anteriors al segle XX. Des del meu punt de vista, és inadmissible que no anem més enllà de les fronteres del segle XIX. Potser sí la selecció és difícil, però aquestes fronteres ja s’havien superar en anys anteriors.

 Quant a la tercera proposta rebutjada, és a dir, per una banda reduir el corpus a llegir de cada autor i, al mateix temps, incrementar el nombre de pensadors examinables, tot considerant que hi hauria una certa compensació, em sembla interessant pel fet que permet visions més completes i variades del conjunt del pensament.

 Agraeixo al sotscoordinador, professor de la UdG, Josep Lluís Prades, la invitació a fer propostes amb les corresponents votacions. Ara bé, m’entristeix el resultat de les votacions. Aquests rebuigs, faciliten la meva tasca docent? No! Suposo, no sé com, que sí facilitaran la tasca dels que les han rebutjades. Aquests rebuigs, facilitaran engrescar els nostres alumnes en la lectura o estudi de la filosofia? Ho dubto.

——————–

En la reunió s’informà dels textos previstos per la selectivitat 2011:

PLATÓ.  La república. Llibre 2, 367e-376e;  llibre 4, 427c-final llibre;  llibre 7

DESCARTES. Meditacions metafísiques. Parts:  I, II, V i VI

HUME. Resum del tractat de la natura humana  i  l’Apèndix 1 de la  Investigació sobre els principis de la moralitat

MILL.  Sobre la llibertat. Secció IV  i  Utilitarisme. Seccions II i IV

NIETZSCHE. Veritat i mentida en sentit extramoral  i Genealogia de la moral. Només primera dissertació.

——————–

En un escrit en data 10 de setembre de 2010, provinent del Consell Interunivesitari de Catalunya i signat per Josep Macia, responsable de la matèria d’Història de la Filosofia, es modificava lleugerement els fragments de Plató examinables:

PLATÓ.  La república. Llibre II, 368c-376c;  llibre IV, 427c-445e;  llibre VII, 514a-520a, 532b-535a

—————–

Més documentació. Visita: Filòpolis > Vicissituds de la matèria Història de la filosofia a les PAU a Catalunya

———-


El coratge i la lucidesa de Copèrnic

26 abril 2010
.

Si observo el moviment del Sol o el de la Lluna, si de nit observo atentament les estrelles i planetes, veig geocentrisme: tot gira entorn de l’observador i és difícil no concloure que el nostre planeta, la Terra, és el centre de tot l’univers visible. El Sol es lleva per llevant i es pon per ponent; els estels, semblantment, giren d’est a oest; tot el sostre celest gira damunt nostre. Aquesta és la panoràmica que l’autor d’aquestes ratlles va poder fotografiar des del peu del Teide deixant l’obturador de la càmera obert poc més de mitja hora.

Cal coratge i lucidesa per anar més enllà de les aparences, del sentit comú, de les opinions majoritàries i capgirar la visió de l’univers: això feu Copèrnic amb la seva defensa de l’heliocentrisme. Coratge i lucidesa que anteriorment tingué ja, al segle III aC, Aristarc de Samos i, sembla que també, Hipàtia d’Alexandria, a cavall dels segles IV i V. Però Copèrnic anà més enllà i la seva proesa  intel·lectual molt més atrevida.

 El polonès Nicolau Copèrnic (1473-1543), no partint d’observacions noves però sí impregnat de l’esperit renaixentista, revolucionà la visió del sistema solar però ben conscient dels problemes no resolts que la revolució implicaven. Avaluà que les contradiccions que implícites en el sistema geocèntric (per exemple l’excentricitat de la Terra en relació als planetes) eren majors que no pas les dificultats que implícites en el sistema heliocèntric (per exemple, haver de suposar distàncies mai pensades o la paral·laxi). Coneixedor dels pros i contres de cada un dels sistemes, després de molts dubtes i tot cercant arguments, apostà per l’heliocentrisme. A Copèrnic l’amoïnava la complexitat del geocentrisme amb cercles i més cercles; per altra banda, l’atreia la simplicitat, la bellesa i la solidesa matemàtica de l’heliocentrisme.

 De la mateixa manera que Charles Darwin, uns tres cents cinquanta anys més tard, modificarà el concepte de temps, Copèrnic modificà el concepte d’espai. La teoria de l’evolució no era concebible si no es dilatava en gran manera el temps, és a dir, d’un temps reduït (pocs milers d’anys) no es passava a un temps quasi infinit. De la mateixa manera, perquè fos assumible l’heliocentrisme era imprescindible dilatar l’espai, és a dir, suposar distàncies quasi infinites. Aquest canvi del concepte espai fou, en el seu moment, tan revolucionari com el mateix heliocentrisme; aquest canvi també mostrava el coratge i la lucidesa de Copèrnic.

Veure diapositives: Revolució Científica del Renaixement:

View more presentations from Llorenç Vallmajó Riera.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.