Imatges d’Alsàcia

.

Alsàcia (Elsassen, en alemany), país centreeuropeu, és una plana allargada flanquejada a l’oest, de nord a sud, pels Vosges. La plana és pas entre el nord i el sud d’Europa, un pas sempre controlable per les crestes dels Vosges. A la ribera esquerra del Rin o Rhein, Alsàcia, França; a la ribera dreta, la Seva Negra, Alemanya. Un país que és frontera entre dos gegants europeus, França i Alemanya, que l’han anat ocupant alternativament: des de la Primera Guerra Mundial Alsàcia és una regió de França, però la major part dels alsacians són de cultura germànica.

Strasbourg o Estrasburg és la capital; Colmar i Mulhouse, dues ciutats importants. La resta, encantadors i florits poblets voltats, molts d’ells, de vinyes. Riquewihr, d’un miler d’habitants, és un dels més ben conservats i centre de la regió vitícola de Riesling.

Riquewihr, detall de casa típica

Riquewihr, carrer principal

Riquewihr, el nostre campament

Riquewihr, l’antiga muralla

Riquewihr, vinyes i més vinyes tocant el poble

Colmar, la Petite Venise

Chateau du Haut-Koenigsbourg

Obernai, fortificada al peu dels Vosges

Kaysersberg, una família de cigonyes

Kientzheim, anat a la festa dels Sapeurs Pompiers

Strasbourg: “Ciutat cruïlla de camins”

.

Strasbourg, significa Ciutat cruïlla de camins; a una ciutat que té aquest nom li escau ser seu d’Institucions Europees: seu del Consell d’Europa, del Parlament Europeu i del Tribunal de Drets Humans. Molt més li escau si recordem que aquesta capital de l’Alsàcia és una de les regions d’Europa que més conflictes bèl·lics ha sofert: ara francesa, ara alemanya; avui francesa dins la Unió Europea.

Un dels seus personatges il·lustres fou Johann Gutenberg. Nascut a Magúncia, desenvolupà en aquesta ciutat, aleshores part del Sacre Imperi Romà Germànic, l’art de la impressió; la impremta, que com avui internet, obrí les portes a un món nou.

La catedral, reconstruïda a partir d’un edifici romànic al segle XIII, és una reconeguda  construcció gòtica;  no s’acabà fins el segle XVIII. Admirables són les estilitzades i delicades columnes dels seus finestrals. A l’interior, no es pot deixar d’explorar el conjunt d’informacions que ens dóna el seu rellotge astronòmic del segle XVI.

Encantador i pintoresc és el barri La Petite France, amb cases dels segles XVI i XVII d’estructura amb bigues de fusta. I riu Ill enllà, afluent del Rin, els Ponts Coberts, la muralla-pont del segle XIII.

Strasbourg. Plaça Kléber

Detall de l’estàtua de Gutenberg: “I es feu la llum”

Detall de la façana de la Catedral de Notre-Dame

Detall del rellotge astronòmic de la Catedral

La Petite France

Una presència recuperada a l’Alsàcia

Parc de l’Orangerie