El coratge i la lucidesa de Copèrnic

.

Si observo el moviment del Sol o el de la Lluna, si de nit observo atentament les estrelles i planetes, veig geocentrisme: tot gira entorn de l’observador i és difícil no concloure que el nostre planeta, la Terra, és el centre de tot l’univers visible. El Sol es lleva per llevant i es pon per ponent; els estels, semblantment, giren d’est a oest; tot el sostre celest gira damunt nostre. Aquesta és la panoràmica que l’autor d’aquestes ratlles va poder fotografiar des del peu del Teide deixant l’obturador de la càmera obert poc més de mitja hora.

Cal coratge i lucidesa per anar més enllà de les aparences, del sentit comú, de les opinions majoritàries i capgirar la visió de l’univers: això feu Copèrnic amb la seva defensa de l’heliocentrisme. Coratge i lucidesa que anteriorment tingué ja, al segle III aC, Aristarc de Samos i, sembla que també, Hipàtia d’Alexandria, a cavall dels segles IV i V. Però Copèrnic anà més enllà i la seva proesa  intel·lectual molt més atrevida.

 El polonès Nicolau Copèrnic (1473-1543), no partint d’observacions noves però sí impregnat de l’esperit renaixentista, revolucionà la visió del sistema solar però ben conscient dels problemes no resolts que la revolució implicaven. Avaluà que les contradiccions que implícites en el sistema geocèntric (per exemple l’excentricitat de la Terra en relació als planetes) eren majors que no pas les dificultats que implícites en el sistema heliocèntric (per exemple, haver de suposar distàncies mai pensades o la paral·laxi). Coneixedor dels pros i contres de cada un dels sistemes, després de molts dubtes i tot cercant arguments, apostà per l’heliocentrisme. A Copèrnic l’amoïnava la complexitat del geocentrisme amb cercles i més cercles; per altra banda, l’atreia la simplicitat, la bellesa i la solidesa matemàtica de l’heliocentrisme.

 De la mateixa manera que Charles Darwin, uns tres cents cinquanta anys més tard, modificarà el concepte de temps, Copèrnic modificà el concepte d’espai. La teoria de l’evolució no era concebible si no es dilatava en gran manera el temps, és a dir, d’un temps reduït (pocs milers d’anys) no es passava a un temps quasi infinit. De la mateixa manera, perquè fos assumible l’heliocentrisme era imprescindible dilatar l’espai, és a dir, suposar distàncies quasi infinites. Aquest canvi del concepte espai fou, en el seu moment, tan revolucionari com el mateix heliocentrisme; aquest canvi també mostrava el coratge i la lucidesa de Copèrnic.

Veure diapositives: Revolució Científica del Renaixement:

Rev cientifica gen2010

View more presentations from Llorenç Vallmajó Riera.

Tres dades astronòmiques

.

Tres dades o curiositats astronòmiques citades en la conferència del Dr Josep M Cors, el dia 11 de febrer de 2010, a Girona, amb el títol “Matemàtiques i ombres” i dins el cicle “Experiències matemàtiques a l’abast de tothom”. 

Curiositats que van venir al cas tot exposant les bases teòriques d’ordre astronòmic que hi ha al darrera de les ombres projectades en els rellotges de sol. Rellotges se sol que, recordem-ho estan contituïts pel quadrant i el gnomom.  

1a dada. Quant temps tarden els astronautes de l’Estació Espacial Internacional a donar una volta completa a la Terra? L’Estació està a una altitud aproximada de 360 km i dóna una volta completa a la Terra cada 90 minuts. 

2a dada. Quina és l’excentricitat orbital de la Terra en el seu moviment entorn del Sol? Diem que la seva òrbita és el·líptica, però ben escasament. L’excentricitat és de 0,016.  Això suposa que la distència mitjana Sol-Terra és de 149,6 milions de km (152 milions quan més lluny la Terra i 147 quan més propera).

3a dada. Si regularment (cada dia, cada quinze, ,,,) al llarg de l’any i sempre a la mateixa hora fem fotografies sobreposades del sol obtindrem un analema. Si l’entenem, hem comprés el moviment de rotació de la Terra.Analema a Atenes: http://www.apodcatala.com/0812/apod081221.htm